El gran escriptor nord-americà i guanyador del premi Pulitzer, Cormac McCarthy, ha mort a 89 anys, segons ha anunciat el seu editor aquest dimarts i ha confirmat el seu fill John. Ha traspassat a sa casa de Santa Fe (Nou Mèxic) per causes naturals. El seu company de professió Stephen King ha sigut dels primers a lamentar la defunció a les xarxes socials: "Cormac McCarthy, potser el millor novel·lista nord-americà del meu temps, ha mort a 89 anys. Estava ple d'experiència i va crear una excel·lent obra. Lamento el seu traspàs".
Cormac McCarthy, maybe the greatest American novelist of my time, has passed away at 89. He was full of years and created a fine body of work, but I still mourn his passing.
— Stephen King (@StephenKing) June 13, 2023
En la línia que s'expressa King, podem afirmar que títols com La carretera han convertit McCarthy en un dels millors novel·listes nord-americans del nostre temps. No ho diem nosaltres, ho havia dit el crític literari Harold Bloom — que el va distingir com un dels quatre millors escriptors dels Estats Units juntament amb Thomas Pynchon, Don DeLillo i Philip Roth. A més, se l'havia equiparat freqüentment amb William Faulkner i Herman Melville. Per mor de la importància del viatge i del riu, també se l'havia comparat amb Mark Twain.
Va ser amb l'esmentada novel·la La carretera, publicada l'any 2006, que l'escriptor va guanyar el premi Pulitzer de ficció. Abans ja havia guanyat el National Book Award amb Tots aquells cavalls, publicat el 1992. Altres obres destacades de McCarthy són Suttree (1979), Meridià de sang (1985) i No és país per a vells (2005). Molts dels seus llibres van ser portades al cinema, com és el cas de No és país per a vells l'any 2007 — protagonitzada per l'espanyol Javier Bardem i que va guanyar quatre premis Oscar, sota la direcció dels germans Coen.
Nascut el 1933 a Rhode Island, McCarthy va passar la seva infància a Tennessee. El seu nom era Charles, però se'l va canviar a Cormar per un dels reis més grans d'Irlanda. Va estudiar humanitats a la universitat entre el 1951 i el 1952, sense graduar-se. La seva primera novel·la no va arribar fins al 1965. Era El guardià del verger, publicada per Random House — "l'única editorial de la qual havia sentit parlar". Aquest llibre i els dels següents vint anys van ser editats per Albert Erskine, qui fou editor de Faulkner fins a la seva mort. Més tard escriuria L'obscuritat exterior (1968), que va ser acabada a Eivissa; i Fill de Déu (1973), que va rebre crítiques diferents.
Cormac McCarthy, vida i obra
Tot aquest temps va viure gràcies a beques, de la Fundació Rockefeller i de la Fundació MacArthur. El 1979 va publicar la quarta novel·la, l'esmentada Suttree — que va estar escrivint durant vint anys. Dos anys després, va acabar Meridià de Sang (que es va publicar el 1985). Fou l'últim llibre editat per Erskine. Però no va passar res: va rebre un ampli reconeixement públic amb Tots aquells cavalls, guanyant l'esmentat National Book Award. Aquesta novel·la va ser la primera part de la "trilogia de la frontera", formada per A la frontera i Ciutats de la plana.
La següent obra va ser No és país per a vells, que va arribar al cine de la mà dels germans Coen. L'última novel·la va ser La Carretera, aclamada internacionalment i guardonada amb el Pulitzer. La presentadora nord-americana de televisió Oprah Winfrey va convidar-lo a la seva primera entrevista emesa a la pantalla, el juny el 2007. Va viure a Santa Fe fins a la seva mort.