Carles Balagué, productor, guionista, director, escriptor i crític de cinema Carles Balagué ha mort a 76 anys. Balagué era advocat de formació i llicenciat en periodisme, però va quedar corprès pels 400 cops de Truffaut quan tenia només tretze anys. Es va identificar amb el protagonista, pels problemes que tenia a l'escola i amb la família. A partir d'aquí, la seva fascinació va ser gradual, fins que va acabar per dedicar tota la vida al cinema. Va ser el propietari dels cinemes Mèlies, que com ell mateix explicava va significar mitja vida. Va recuperar còpies íntegres de pel·lícules mutilades per la censura franquista, i els cinemes Mèlies es van convertir en un punt emblemàtic del cinema d'autor i van ser reconeguts amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia el 1996.
Autor, director i president del Col·legi de Directors de Cinema
A més de fundar aquest temple del cinema d'autor, Carles Balagué va escriure llibres sobre directors canònics com Martin Scorsese i François Truffaut, i també és l'autor d'obres de referència com Les millors pel·lícules del cinema negre o Pel·lícules clau del cinema musical. Balagué també va ser president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya entre 1989 i 1996, i president de l’associació productors PAC - Productors Audiovisuals de Catalunya, del qual és President d’honor.
Com a director, Balagué va debutar el 1980 amb la pel·lícula Denver, que va anar seguida dels llargmetratges Adela (1987), El amor es extraño (1988), Las apariencias engañan (1991), Mal de amores (1993), Asunto interno (1996) i La Casita Blanca, la ciutat oculta (2002). Asunto interno va rebre el premi de l'Audiència al festival Cinespaña de Tolosa, i La Casita Blanca, la ciutat oculta es va endur el Premi Ciutat de Barcelona. Arropiero, el vagabund de la mort (2008) també va ser premiat al Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa.
Cinema Méliès: cinema d'autor, clàssics i sempre en versió original
Situat al barri de Sant Antoni de Barcelona, Mèlies Cinemes van obrir el 1996 amb dues sales de projecció de pel·lícules d'autor, pel·lícules clàssiques i sempre en versió original. Les primeres pel·lícules que s'hi van estrenar van ser El Gran Carnaval de Billy Wilder i Asunto interno del mateix Carles Balagué. La gran il·lusió de Balagué era aixecar un temple en honor al cinema clàssic, i a les sales Mèlies s'hi van projectar Truffaut, Godard, Hitchcock, Visconti i Pasolini, entre d'altres.
El 2020, Mèlies Cinemes va tancar definitivament les portes arran de la crisi del coronavirus
Els Mèlies Cinemes que va fundar Balaguer van sobreviure a bastants catàstrofes. L'estiu de l'any 2011, el recinte va patir un incendi que va aturar-ne l'activitat fins al gener. En una altra ocasió, es va esfondrar el sostre d'una de les sales, i encara un altre dia, el cinema es va inundar. Els problemes que tenia Balagué per a tirar endavant el projecte eren diversos: alguns clàssics eren cars —va pagar 4.000 euros per una còpia de la pel·lícula Atrapa un ladrón de Hitchcock—, i d'altres no es podien visualitzar per qüestions tècniques. El 2020, Mèlies Cinemes va tancar definitivament les portes arran de la crisi del coronavirus. Quan va abaixar la persiana, Balagué va haver de moure tota la maquinària, projectors digitals i de 35 mm.