S'ha mort António Lobo Antunes, gegant de la literatura portuguesa, a 83 anys, segons recullen diversos mitjans locals aquest dijous i ha confirmat a Efe un portaveu de l'editorial Leya —on hi ha diversos dels seus llibres publicats. Era un dels escriptors més grans de les lletres portugueses i autor d'una obra àmplia amb més de trenta novel·les editades.
Nascut a Lisboa el 1942, en el si d'una família burgesa, Lobo Antunes va estudiar Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria. Com a metge militar va ser a Angola durant la guerra colonial, una experiència que va marcar de forma decisiva la seva obra. El 1979 va fer el seu debut literari a Portugal amb Memória de Elefante i, una mica més tard aquell mateix any, va publicar Os Cus de Judas, l'obra que el va consagrar com una de les veus més poderoses de la ficció portuguesa. Encara més, sempre va sonar com a candidat al Premi Nobel de Literatura.
La soledat, la mort, l'amor, la bogeria i la guerra colonial van ser temes recurrents en les seves obres. Ara bé, el mateix escriptor havia explicat en diverse entrevistes que mai no plantejava com escriure les seves novel·les, tal com recorda aquest dijous el setmanari Expresso. "Les imatges m'arriben sense saber molt bé com ni d'on", va dir a Expresso en una d'aquestes entrevistes, en la qual també va afirmar que la memòria era el motor de la seva escriptura.
La seva obra va ser traduïda i editada en molts païso, com Espanya, França, Itàlia, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà i el Brasil. En la seva extensa bibliografia, hi ha novel·les com Ontem não te vi em Babilónia, O meu nome é Legião, O arquipçelago da insónia, Que cavalos são aqueles que fazem sombra no mar?, Sôbolos rios que vão, Comissão das lágrimas o O tamanho do mundo.