Montserrat Tura ha aconseguit el premi Carles Rahola d'Assaig, en els Premis Literaris de Girona 2017, amb l'obra República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire. Es tracta d'una reivindicació de la implicació de la pagesia en el projecte republicà durant els primers anys de segle XX i la Segona República. Per a fer-ho Montserrat Tura recupera la memòria familiar i estudia un dels fundadors de la Unió de Rabassaires: Feliu Tura Valldeoriola. La dotació del premi és de 6.000 euros i el llibre es publicarà, a l'editorial Pòrtic, al gener de 2018.
Retorn als orígens
Montserrat Tura gairebé no va conèixer "l'avi Feliu", perquè va morir poc després de que ella naixés, a Can Pinyonaire, la casa pairal de Mollet del Vallès. Feliu Tura va ser un activista pagès, fundador de l'organització político-sindical Unió de Rabassaires. I a través de la seva història, Montserrat Tura intenta explicar que sovint s'ha donat una visió excessivament urbana i centralista de la història de Catalunya, ja que sense la participació dels rabassaires no hagués estat possible la redacció de les Bases de Manresa, la constitució de la Solidaritat Catalana, la creació de la Mancomunitat, el triomf de les esquerres a les municipals de 1931 (i la proclamació de la República) i l'Autonomia de Catalunya. Però el moviment pagès també va ser determinant en la proclamació d'independència de 1934 i en la posterior victòria del Front Popular. Perquè Unió de Rabassaires va anar més enllà d'un sindicat que defensava interessos corporatius i va contribuir decisivament a la constitució d'Esquerra Republicana de Catalunya i en l'establiment d'una política de país.
De pagès a la Conselleria
Montserrat Tura va néixer al si d'una família de Mollet profundament antifranquista. De molt jove va entrar en política, als moviments veïnal, ecologista i juvenil. Va aconseguir estudiar Medicina i va exercir durant força temps com a metge. Es va integrar al PSC i va arribar a alcaldessa de Mollet. Posteriorment va ser diputada al Parlament i consellera d'Interior i de Justícia. Ara no milita a cap partit, però el 2014 va escriure un llibre en què combinava les memòries amb l'anàlisi polític sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya: Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme.
David Nel·lo. Foto: Víctor P. de Obanós.
Flauta i ploma
El principal guardó dels Premis Literaris de Girona, el Prudenci Bertrana de Novel·la, ha estat per David Nel·lo, amb Melissa i Nicole, que ha obtingut els 30.000 euros de dotació. Es tracta d'una història amb una trama situada a una illa sueca, al mar Bàltic. Els protagonistes de la història són dues famílies, els Callahan i els Vinyals, que coincideixen casualment en aquest racó de món mentre són de vacances. Però la relació acabarà essent terriblement conflictiva. Fins ara David Nel·lo era conegut, sobretot, com a flautista i com a autor de literatura infantil i juvenil. Ha guanyat nombrosos premis en aquesta modalitat, però algunes de les seves obres per a adults també s'han endut grans guardons: El meu cor cap a tu per sempre va endur-se el Premi Marian Vayreda 2009 i Setembre a Perugia, va ser guardonada amb el Premi Roc Boronat el 2011. El Prudenci Bertrana, que enguany arriba a la seva 50ª edició, és un dels premis literaris amb més prestigi del país, i l'han guanyat autors com Manuel de Pedrolo, Tísner, Terenci Moix, Quim Monzó, Jaume Cabré, Sergi Pàmies...
Albert Garcia Elena.
55 poemes sobre la identitat
El 40è Premi Miquel de Palol de Poesia, dotat amb 2.400 €, ha recaigut en el filòleg Albert Garcia Elena. El llibre guanyador, La saliva dels morts, proposa un recorregut individual per un escenari devastat i en silenci. És una crua confessió personal -allunyada de tot lirisme- que gira al voltant de la identitat i de l’espècie humana i el seu lloc al món. Albert Garcia Elena ha destacat tant amb la narrativa com amb la poesia i va guanyar el Màrius Torres amb Silur d'amagatotis.
Una adolescent sola
El el 32è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner, dotat amb 6.000 euros, ha estat per a l’obra La noia de la caravana, de l’escriptor Xavier Gual. Es tracta d'un thriller basat en un personatge central femení, la Laura, que viurà una sèrie d'aventures en un càmping abandonat. Xavier Gual és filòleg i treballa com a professor de secundària però és autor de nombroses obres, tant de literatura juvenil com d'adults.