Són com la bona literatura, que no és la que està millor o pitjor escrita, sinó la que cada certes paraules et dóna una senyora bufetada. I t'aixeca de cop de les pàgines. No hi ha ni un sol millennial, generació amunt o avall, que no hagi rebut alguna galeta amb les lletres que han publicat Cala Vento des del seu debut homònim el 2016. L'amor, la identitat, el dia a dia... Tots hem estat amb el Joan a —el nostre particular—Montgrí.
Els empordanesos encerten com els millors davanters, mínim una de cada tres. No tot el que conté el seu darrer EP està entre el millor de la seva discografia; no sabries amb certesa de què prescindir. Són la Nutella del pop, molta cansa, quant és molta?
Els empordanesos encerten com els millors davanters, mínim una de cada tres
La mateixa Ferrari alegra el paladar: guitarres que acompanyen de la maneta les rimes nostàlgiques, sempre com a distorsionades pel mateix distorsionador de Dinosaur Jr. i cavalcant com boges sobre aquestes bateries fins a les celles de ginseng.
Sols a aquesta riba de l'Ebre
Un rotllo en què comencen a no tenir competidor a Catalunya. Primer, perquè li tenen agafat el to… És gairebé abusiu: a l'espera del seu quart àlbum —l'esperem per a mitjans d'aquest any—, els tres primers els han fet conquerir noves places i cada vegada més grans.
I hi ha un segon motiu: l'estat de les autonomies centralitza, si cal, fins al rock alternatiu. A principis de la dècada, el soroll amb melodies campava plàcidament pel circuit català: The Unfinished Sympathy, Madee, Aina, Nova Vulcano… Molt post-hardcore, veus disconformes, incomoditats del moment, postmodernitat, esperit emo…
Joan Delgado i Aleix Turón, en canvi, s'han quedat sols a la batalla a aquesta riba de l'Ebre
Tot plegat ha trobat hereus… a Madrid. La Paloma, ultimant fantàstic nou material, Biela, Rococó o Comic Sans beuen d'una mateixa font. Joan Delgado i Aleix Turón, en canvi, s'han quedat sols a la batalla a aquesta riba de l'Ebre.
El pop metafísic s'ha menjat el pastís que no es va repartir entre el que és urbà i sincopat i altres sons mainstream, els de revetlla que omplen el Sant Jordi. Els autors de Ferrari han resistit com a rara avis. Almenys, no sempre passa, han aguantat els millors.