No és com la cervesa, que cal acostumar el paladar perquè agradi. Això entra de primeres. No saps com, resulta familiar sense contacte previ. És un artefacte que desperta emocions semblants en tots: la màgia de les cançons, com demostrava el músic Bobby McFerrin. Siguin els teclats, el tempo calmo o les notes menors, alguna cosa hi ha a Yesterday, A les trinxeres de la cultura pop, Don't look back in anger. Tenim un cervell acomodatici. Al qual li van els premis. L'IA ja ha identificat què fa que una peça musical ens commogui. Va tard. Mujeres no ha necessitat mai un programari complex per a això. L'apartat baladista dels catalans és insuperable.
Mujeres no ha necessitat mai un programari complex per a això. L'apartat baladista dels catalans és insuperable
Fràgil i lleu
Veus gravades a la llunyania d'una habitació emmoquetada, càlida, més dominància del murmuri que del missatge afirmatiu, molt eco i cors casuals. Una tornada tardana i inconcreta. Dubitatiu, ensopegat. Volver a volver. Volver a volver? I tot breu, molt breu; ni tres minuts que, per la concatenació d'elements, sembla moltíssim menys. Al seu torn, diu la ciència, de tant en tant ens van les sorpreses. El punteig mínim allargat, però després, un sinte en forma d'escala de cargol, infinita, al Cànon de Pachelbel. Però més que allò concret o sorprenent, ens agrada el passat. Una atmosfera, fràgil i lleu, com la de la memòria. La por de la por de no recordar bé i, sobretot, de no poder tornar a aquest record. Passat, fràgil i lleu.
Una atmosfera, fràgil i lleu, com la de la memòria. La por de la por de no recordar bé i, sobretot, de no poder tornar a aquest record. Passat, fràgil i lleu
Mujeres han gronxat la seva carrera entre el garage de multa de trànsit, passant de l'acceleració permesa, i el pop dels seixanta. Els seus temes han viscut la insolència, l'amor pur, la ximpleria. Però Horizontal en llamas no és res de tot això. La cançó és un pause que les persones senten en algun punt dels seus 30 (o els seus 40 o 50); el que diu que això s'acaba, i que que bonic seria "volver a sentirte, volverte a perder" Una maniobra, efectivament, en què només tornar a tornar.
Horitzontal en llamas és la primera cançó que el trio barceloní publica des del seu EP Rock y amistad (2021) i des de la col·laboració amb Rombo de fa un parell de mesos. Més enllà del pragmàtic, l'alegria de veure, que la banda de Barcelona pot ser que inclini el seu pròxim disc cap a les aigües tranquil·les, el més genial és que el grup ha creat una cançó de les que agraden a tothom. I han acompanyat el llançament amb El Club de los Sentimientos, una bústia on poder llançar consultes: propostes, preguntes i peticions de consells vitals. No feia falta. Tot això ja estava en el loop de "volver a volver".