"Tinc 21 anys. Faré 22 en breu. Estudio física a la UB. Estic a tercer". Així es presenta Artur Viñas. No diu, encara, que també escriu cançons, altra vida com a cantautor en què es presenta com a socunbohemio. Cançons entre el pop i el folk amb regust a la metafísica d'El Petit de Cal Eril i Ferran Palau. Cançons grans com gegants. Cançons emotives com pel·lícules franceses. Cançons màgiques com un truc aprés a Hogwarts. Cançons, exposades a l'EP Les coses que no et diré mai, col·lecció de creacions que van prendre vida durant el primer confinament, i a la recent col·lecció de singles Conte de primavera, Conte d'estiu, Conte de tardor i Conte d'hivern. Un regal per a les oïdes amb què s'ha descobert com una de les noves veus a descobrir de la nostra escena musical. "La música i la Física són dos mons distants que m'agrada mantenir allunyats perquè un sigui el refugi de l'altre. Quan estic cansat d'estudiar pillo la guitarra. I si mai m'estresso una mica amb la música em refugio en els llibres".
Oh là là
L'Artur confessa que no sap per què, però quan es va crear el seu perfil a Instagram, li va posar de nom socunbohemio. "No recordo el perquè del nom. Tenia 15 anys i em fascinava aquest esperit. I així s'ha quedat. Recordo que vaig passar per una època en què em vaig fascinar amb la Nouvelle Vague i pel cinema francès en general". Una influència ben palesa a l'EP Les coses que no et diré mai. Però això és començar pel final.
Si anem enrere, l'Artur recorda que el seu pare tenia un teclat antic. Un Roland. Era un teclat molt atrotinat, però a ell el fascinava. "Va ser el meu pare qui em va proposar anar a classes de piano". El més curiós del cas és que l'àvia de l'Artur era professora de piano, però el seu pare no tenia ni idea. "Però tenia un teclat. Això sí, li encanta la música. Teníem un munt de discos. I a mi em van comprar un mp3 i el meu pare i la meva mare me l'omplien de cançons. Recordo que eren temes de Queen, Beatles... Molt de pop i rock clàssic anglès. A l'adolescència, quan vaig descobrir Youtube i Spotify, vaig abandonar la llibreria de discos dels meus pares perquè em vaig adonar que fora hi ha tot un univers que desconeixia".
soc
socunbohemio, les quatre estacions en acords de folk pop metafísic
Les quatre estacions
El primer contacte de socunbohemio amb el nou pop català va ser amb Manel. No amaga que se'ls va descobrir un monitor de l'esplai. Va embogir. Es va obsessionar amb Guillem Gisbert i companyia... Després vindrien Els Amics de les Arts, La Iaia, El Petit de Cal Eril... I més tard li va esclatar el cap quan va començar a escoltar playlist de bandes i artistes d'indie americà i anglès. "Eren llistes infinites. I tot i que ja han passat uns anys, la seva influència encara es veu en les meves cançons". Bon Iver o Men I Trust són dos d'aquests noms amb una petjada molt evident a la seva música. "Vaig compondre la meva primera cançó als 12 anys. Era en anglès. No recordo el títol ni de què parlava. De fet, era com una barreja de frases de cançons d'altres artistes que m'havia après. Una mica més endavant, amb 14, ja vaig començar a escriure temes en català. En aquella mateixa època vaig formar el meu primer grup. Érem una versió dolenta de Manel: guitarra, bateria, ukelele... Assajàvem al saló de casa".
A l'Artur el vam descobrir com a socunbohemio el 2019 amb l'elapé Le temps détruit tot, un treball autoproduït. 10 temes en què mesclava anglès, francès i castellà, on ja deixava intuir el seu talent, però en què el projecte encara es dibuixava amb traçades molt confuses. Tot va acabar de prendre forma amb el confinament. "Però quan vaig publicar l'EP, Les coses que no et diré mai, just després del primer confinament, no va passar res", adverteix. "És un disc que el vaig gravar jo, el vaig distribuir jo... Tot va ser culpa de la Juliana Canet. Va penjar un vídeo cantant una de les cançons i... Uauuu, des d'aleshores les coses no han parat d'anar cap amunt". Més encara amb l'aparició els darrers mesos de la col·lecció Conte de primavera, Conte d'estiu, Conte de tardor i Conte d'hivern, quartet de singles conceptuals brodats amb progressions d'acords indie folk metafísic i unes lletres amb una innegable pulsió poètica. "Com a artista, el que més m'agrada crear a les meves lletres és un imaginari. Refugis on la gent pugui sentir-se còmoda. Treballo mons, m'imagino històries i personatges...".
socunbohemio, un cantautor que fa cançons grans com gegants
Ets molt nostàlgic?
Molt. Els contes de les 4 estacions, són diferents moments d'una mateixa història. Una història d'amor que comença, per acabar a 'Conte d'hivern', on narro un retrobament amarg després d'una ruptura. És aquell moment en què comences a ser feliç de nou i aleshores reapareix la persona que no hauria i demanes sisplau que no canviï res perquè ara estàs molt bé. Evidentment, canvia tot (riure).
Podries escriure des de la felicitat?
Sí, tot i que és en els mals moments quan tinc ganes de compondre. Els moments bons els vull viure.
On sorgeix la inspiració?
Al metro anant cap a la uni. I aleshores he de fer una nota de veu per no oblidar-me. No podria suportar perdre una bona cançó per no poder-la recordar.
Ets de Barcelona, però en algunes cançons fas servir l'article salat i poses accent de les Terres de Ponent!
M'agrada fer servir l'article salat per endolcir les lletres. Per l'accent, el meu avi és de Cervera i només que m'estigui un parell de setmanes, se'm contagia l'accent.
Ja estàs gravant el teu pròxim disc, oi?
Sí, però va lent. Serà com uns contes de les quatre estacions però amb el concepte més desenvolupat. És a dir, cançons noves que van transcorrent entre les estacions. És la primera vegada que treballo amb productor. Tot està sonant mooooolt millor.