Fins ara Berta Creus (Sant Martí de Tous, 1986), traductora i cap d'idiomes havia publicat alguns relats en revistes, reculls i diaris digitals, a més de conduir clubs de lectura. Fins i tot, havia guanyat o quedat finalista en diversos concursos literaris. Escriptora compulsiva, sempre havia estat del parer que res del que escrivia, fos prosa, poesia o guions, pagués realment la pena ser publicat. Afortunadament, ara debuta de llarg amb Fins a l'última pedra, una novel·la de contes editada per Males Herbres (poc es diu del genial catàleg que han modelat i segueixen conformant en Ramon Mas i el Ricard Planas) sobre la memòria dels pobles abandonats, les persones que els van habitar i les llegendes que encara hi bateguen.
Buscant respostes
La història se centra en un foraster que arriba a un llogaret abandonat per trobar-hi respostes. Mentre passeja entre les cases en ruïnes, topa amb una vella esquerpa que sembla que hagi perdut el cap. L'home, confús, vol ajudar-la, però ella l'envia a escoltar les pedres. La proposta de Creus recull diferents veus, on es barreja la intimitat i la llegenda a través de tot allò que s'ha tramès a través dels contes al llarg dels anys. De fet, el mateix llibre està estructurat en tres línies temporals diferents que es van entrellaçant tota l'estona. Una primera que segueix la història de l'home i tot allò que li passa; una segona que se centra en allò que ha viscut abans d'arribar; i una tercera enfocada en les històries que les pedres expliquen dins el poble.
La proposta de Creus recull diferents veus, on es barreja la intimitat i la llegenda a través de tot allò que s'ha tramès a través dels contes al llarg dels anys
Creus afirma que la idea neix, precisament, de la seva passió pels indrets abandonats, ja que es tracta d'ubicacions que expliquen "la història d'un fracàs". "Quan hi vaig és molt transcendental", admet. Altres temes que toca Fins a l'última pedra són les herències i, sobretot, les llegendes, que es troben "a tot arreu" i que juntament amb el pas del temps acaben modelant les històries originals. L'autora també assegura que es tracta d'un llibre que combina una gran riquesa del llenguatge amb localismes, neologismes, formes verbals en desús. Segons l'editorial, amb "una clara voluntat de copsar la parla oral i exaltar una llengua que es perd", sense perdre de vista "la voluntat d'explicar una història". En aquest sentit, Creus admet que per ella la forma és "molt important" i que com a lectora també és "exigent" en aquest aspecte. A més, explica que "s'ho passa bé" escrivint d'aquesta manera i que, de forma paral·lela incorpora una mena de "jocs" que el lector pot copsar en els mateixos noms, en els referents o en les estructures.