La Universitat de Barcelona (UB) ha presentat avui Manual de bioética laica (I), de Maria Casado i Manuel Jesús López Baroni, una obra impulsada per l'Observatori de Bioètica i Dret de la UB. En aquest manual es plantegen alguns temes candents, de màxima actualitat, i es marquen posicionaments ètics sobre aquests. Un dels més contundents: el rebuig frontal a "l'explotació ferotge" que suposa la gestació subrogada. Però el manual també inclou un anàlisi detallat dels aspectes ètics relacionats amb l'avortament, amb l'eutanàsia, amb els transplantaments, amb les relacions amb els animals... I posa sobre la taula problemes legals en la matèria, com la manca d'un registre de donants d'òvuls a Catalunya, o unes "compensacions" exorbitades per les donacions que aboquen algunes dones a prendre-ho com un ingrés bàsic per a la seva vida.
Bioètica laica i amb preocupacions socials
La intenció de l'Observatori de Bioètica i Dret és que el diàleg entre ciència i societat es produeixi de forma informada, especialment en un moment en què la ciència ha fet avenços que plantegen importants interrogants ètics. Maria Casado, autora del Manual, professora de la Facultat de Dret i directora de l'Observatori, ha destacat que cal una bioètica laica, en una societat com la catalana que ara és majoritàriament laica i on hi ha molta gent que no comparteix creences religioses i que malgrat tot té inquietuds ètiques. L'Observatori ha volgut deixar clar que no es mostra contrari a la tecnologia, però apunta que cal un control estricte d'aquesta i no deixar que el mercat controli les nostres vides, i han reivindicat que el cos i la salut són béns que no haurien de ser, mai, comercialitzables. "El neoliberalisme exacerbat ens acaba perjudicant", conclou Casado, que apunta que al món global la manca de legislacions a nivell mundial facilita els comportaments no ètics. L'Observatori denuncia que, ara per ara, la gran majoria de les recerques es financen amb diner públic però es subordinen a interessos privats poc clars, i que alguns projectes ni tan sols s'informa correctament als ciutadans que els financen de com funcionen.
Saber per a defensar-se
L'Observatori creu que cal que els ciutadans tinguin coneixements del que passa, per tal que puguin reclamar els seus drets. Els especialistes en la matèria es mostren molt preocupats pel desconeixement que tenen els ciutadans sobre la biotecnologia, el que suposa una violació dels seus drets, especialment en un moment de mercantilització dels cossos. "Hi ha determinades esferes de la vida que haurien de quedar fora del mercat" explica Itziar de Lecuona, professora de la Facultat de Medicina i sotsdirectora de l'Observatori, que es mostra contrària a certes polítiques de transplantaments i de donació d'òvuls o a la gestació subrogada. "Les decisions són cada cop més opaques", explica De Lecuona, que reclama legislacions que posin límits a certes pràctiques. I apunta que estan apareixent nous problemes: "Hem passat de ser persones a ser biodades. "El paradigme digital suposa conseqüències greus per la vida de les persones", adverteix, i cita els problemes vinculats a noves tecnologies com el reconeixement facial.
Els conflictes de la maternitat subrogada
Casado s'ha mostrat molt crítica amb la maternitat subrogada, i ha criticat els discursos que la defensen: "Es ven com a drets una cosa que no ho són. Es confon les ganes de tenir un fill amb el dret a tenir fill a qualsevol preu", afirma. Per a aquesta experta en Dret, la gestació subrogada: "No és una forma més de tenir fills. És molt més que això", i explica que no hi ha cap control sobre aquestes pràctiques, ja que ni es respecte el dret a conèixer el seu origen del fill, ni el dret a rectificar de la mare biològica... Casado es mostra radicalment contrària a obrir legalment l'accés a la gestació per subrogació, perquè això suposaria oferir possibilitats per a l'explotació de les dones gestants i dels nens (que tenen dret a conèixer els seus orígens). "És una situació d'explotació feroç, fins i tot en els casos en què les gestacions són teòricament gratuïtes", denúncia. Ara la gestió subrogada és il·legal a Espanya, però s'aprova, per via de fet, la legalització dels nens gestats per subrogació a l'exterior: "Acceptar aquest procés és absolutament negatiu", conclou Casado. Valora molt negativament la proposta de legalitzar la gestació subrogada a Espanya, que propugna Ciutadans, tot al·legant que respon a una ideologia neoliberal en la que tot està a la venda, fins i tot els cossos, que fins ara s'havien considerat al marge de qualsevol negociació.
Els beneficiaris de l'afer
L'Observatori apunta que bona part de les polítiques en aquesta matèria estan condicionades per les empreses intermediàries, molt potents, que actuen als països del Sud i que fins i tot tenen contactes a les empreses de reproducció assistida. L'Observatori apunta que si es legalitzés la maternitat subrogada, això s'hauria de fer de forma molt restringida, sense intermediaris i sota un estricte control judicial (que inclogui la possibilitat de la gestant de penedir-se i el registre del nen com a fill de la seva mare biològica). Casado ha volgut recordar que a Portugal la llei de gestació subrogada aprovada pel Parlament va ser finalment declarada inconstitucional, i que a l'Índia, on hi havia "granges de dones", on les embarassades eren mantingudes en residències fins al part subrogat, aquestes van ser suprimides. "Estem en un joc de disbarats, que ens indica cap a quin tipus de món estem caminant", explicar el doctor Albert Royes, secretari de la Comissió de Bioètica de la UB. El veterà professor apunta que "El món és ple de nens que no tenen atenció i que podrien estar molt millor amb parelles o persones soles que els cuidessin". Royes aposta per potenciar l'adopció, amb reformes legals i no pas entrar a discutir "unes propostes que són brutals" i que reforçarien les greus desigualtats ja existents.
L'eutanàsia es mou
Albert Royes ha volgut referir-se, també, a l'eutanàsia, un altre dels temes que planteja el Manual de bioètica laica (I). Royes ha volgut deixar clar que la Medicina no ha de lluitar contra la mort, perquè això és impossible, sinó contra la mort prematura. I Royes creu que la mort no és prematura quan una persona demana que no se li facin més actuacions mèdiques, o quan demana l'eutanàsia, el que ell considera un dret. De fet, l'Observatori s'ha declarat a favor de l'eutanàsia i del suïcidi mèdicament assistit. Ara bé, a nivell legal, la situació és complexa. El gener de 2017 el Parlament català va demanar al Congrés de Madrid que tramités una modificació del Codi Penal per permetre aquestes pràctiques, però la petició no va tenir recorregut legal. Això sí, la petició va remoure el debat, i Unidos-Podemos va demanar al Congrés que inclogués aquesta modificació, però la proposta ni tan sols va ser admesa ni tan sols a debat. Ara, ha estat el PSOE qui ha proposat una llei de regulació de l'eutanàsia, una llei que Royes considera "molt bona", tot i que no estaria d'acord amb tot el seu contingut (com per exemple, amb el fet que no s'inclogui el dret a l'assistència a la mort a les residències). Royes valora molt positivament que es comenci a legislar com decidir sobre la pròpia vida i que això sigui reconegut com un dret, tot i que no n'està segur que el procés parlamentari culmini bé.
La biotecnologia, una amenaça?
Manuel Jesús López, que se n'ha encarregat al Manual dels apartats sobre biologia i tecnologia que apareixeran al segon volum, ha volgut anticipar algun dels temes d'aquest. Ha deixat clar la biotecnologia s'ha convertit, en el món actual, en un instrument de debat polític (i fins i tot de conflicte internacional) de primer nivell. López apunta diversos temes polèmics que estan en ple debat i que apareixeran al manual: S'ha de permetre l'edició genètica sobre espermatozous, òvuls i embrions, tot i que això suposaria canviar la genètica humana en els descendents de les persones modificades?. Fins a quin punt podem actuar sobre la natura i crear éssers vius nous? Fins on és lícit que arribi la convergència entre tecnologia i biotecnologia? Són interrogants oberts que no generen consens. La doctora De Lecuona adverteix en aquest sentit: "Ja es pot editar el gen humà i la Xina està disposada a fer-ho sense cap tipus de limitacions". Davant aquesta situació adverteix que cal actuar ja i legislar sobre el problema, amb urgència. I l'Observatori comença a fer propostes concretes en aquest camp. Els membres d'aquest grup de la UB recorden que les seves aportacions han estat clau per a algunes lleis en aquest àmbit.