El I Congrés de Piulaires per la República Catalana s'ha celebrat avui a Celrà, on hi han participat personalitats conegudes del món de les xarxes socials, de la política i també de la cultura i l'art. Lluís Llach ha estat un dels ponents més esperats, que ha intervingut amb una ponència sobre la llibertat d'expressió. Llach ha fet un repàs de la repressió que va viure com a cantautor durant l'època franquista, i ho ha contrastat amb la situació actual recordant que, tot i que el franquisme va ser una època molt dura, "mai es va gosar demanar anys de presó per fer una lletra de cançó". "El que estem vivint és una repressió neofeixista", ha asseverat.

El cantant ha començat la ponència recordant la repressió i la censura durant la dictadura franquista. Uns anys en què, "al ser un mitjà de comunicació, que és el que ve a ser un cantant, vaig haver d’enganyar, saltar, i escapar una organització repressiva bastant forta que consistia en repressió d’informació, policial i política", ha explicat Llach. "Per fer un recital s’havia de demanar autorització al govern civil i enviar totes les lletres de les cançons a censura. Les que passaven anaven altra vegada al govern civil, i aquest les enviava a la Guardia Civil perquè ens vingués a vigilar", ha explicat. "Venia la Guàrdia Civil a cada recital per veure si dèiem les lletres que ens havien permès, i també es fixaven en si dèiem les mateixes paraules".

"Aprofitar les escletxes"

Llach ha aprofitat per recontar algunes anècdotes sobre la censura, de com havien arribat a esquivar-la posant una paraula "no permesa" en llatí, per exemple, o simplement ometent la lletra d'una paraula. En aquest sentit, doncs, Llach ha assegurat que, com en tot, "hi ha escletxes que cal aprofitar". En aquell moment, "havies d’aprofitar tot això i anar guanyant espais de llibertat i denunciar el sistema, encara que fos a través de les seves contradiccions i la seva burreria".

"La meva experiència d’aquell temps es basa en una barreja de repressió molt forta, però al mateix temps els ànims de dir si prohibeixen i reprimeixen vol dir que fas feina, , i segon, que penso que són molt burros, i no parlo només de l’Albiol, sinó que aquells que semblen intel·ligents, també són burros", s'ha mofat Llach. Cal "aprofitar aquesta mena de confusió de la burreria sumada a aquest final d'un sistema que s’està podrint i que s’intenta salvatgement defensar. Recordem que mentrestant mataven gent, els fusellaven o els mataven a garrot".

"Mai es va arribar tant lluny"

El cantautor reflexiona sobre el fet que en aquella època "els cantants, autors i poetes ens vam convertit en uns éssers perillosos i es varen abraonar damunt de molts de nosaltres, no només a Catalunya, i alguns ens vam haver d’exiliar o amagar". De totes maneres, "mai, mai, mai, mai, ningú va gosar demanar tres anys de presó per fer una lletra de cançó. Se’ns deia que era una falta administrativa, queien multes, etc, però mai van arribar a aquest punt", ha assegurat, fent referència a les recents condemnes a cantants com Pablo Hasel o Valtònyc per les seves lletres de cançons. 

"Això que estem veient avui, 40 i pico anys després del franquisme, és l’acte de repressió de llibertat d’expressió més forta que jo he vist mai. El que estem vivint ara no va passar mai en aquells anys que eren més espantosos que ara", ha assegurat Llach. "El fet que Hasel, Valtònyc, etc, puguin anar a la presó per escriure una lletra és impensable i intolerable. El que patim avui és una repressió neo-feixista", ha conclòs el cantautor.