Esperanza Aguirre és una històrica del PP, un pes pesant; va ser presidenta de la Comunitat de Madrid i ministra del govern espanyol. El primer dels càrrecs es va veure marcat per múltiples casos de corrupció com Lezo, Púnica o Gürtel, i per antics col·laboradors amb greus causes judicials. Aguirre va dimitir per aquests escàndols, però, tal com demostra en una entrevista a El País, opta per restar importància a aquests casos. Tal com recorda el diari, l'actual presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, és la seva deixebla més fidel i sempre defensa que els madrilenys li deuen “una gratitud eterna”. Aguirre ja està retirada de la política activa, però se la pot continuar veient en actes com en el que participarà aquest cap de setmana al costat del president argentí, Javier Milei, l'exdiputat de Vox Ivan Espinosa de los Monteros i el periodista Iker Jiménez.
Aguirre, durant l'entrevista, trasllada el seu suport i admiració al president argentí, a qui qualifica d'una figura que “excita verbalment els socialcomunistes” i que, malgrat el seu “histrionisme”, ha aconseguit atraure la joventut. “La dreta espanyola hauria de fer seves moltes de les propostes de Milei, igual que Thatcher i Reagan en el seu moment”, afirma Aguirre, lamentant que a Espanya “ningú vol presumir de motoserra”. Amb aquestes paraules, l’exdirigent popular reclama una major contundència ideològica per part del PP i una actitud més agressiva en la defensa del liberalisme econòmic i polític.
Una visió polèmica del franquisme
Aguirre també aprofita per comparar el franquisme amb la II República, i arriba a afirmar que “a la llarga, el règim de Franco va ser millor”. Tot i reconèixer que es tractava d’una “dictadura repressiva”, destaca que va donar lloc a una “classe mitjana amb múltiples oportunitats” i que va ser reconegut per les potències occidentals per evitar el triomf del comunisme a Espanya. Segons Aguirre, el cop d’estat del 1936 no va ser una reacció planificada contra la democràcia, sinó una resposta a l’assassinat de José Calvo Sotelo, i defensa que “la II República no respectava els drets ni permetia la llibertat de premsa”.
L'expresidenta madrilenya també carrega contra l’estat del benestar i defensa que el paper de l’Estat hauria de ser mínim i que caldria potenciar la lliure elecció en sanitat i educació, afavorint sistemes concertats o privats. “El problema és que els socialistes volen clienteles captives. Jo dono a escollir”, afirma. En la mateixa línia, rebutja l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, que qualifica d'“agenda comunista”. “El concepte de ‘sostenible’ és comunista perquè implica que no podem tenir energia abundant i barata”, assegura, afegint que Europa s’està empobrint a conseqüència de les polítiques verdes i inclusives derivades d’aquesta agenda. En aquest punt, torna a elogiar Milei per denunciar-ho en un discurs a l’ONU.