L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha aportat un detall clau en el cas Sixena, mentre esperem que tingui lloc la reunió del patronat del MNAC (format per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura). En un comunicat contundent d'aquest dijous, l'IEC ha assenyalat que té entre les tasques assignades "elaborar informes sobre la declaració de béns culturals d'interès nacional (BCIN) per a la Generalitat de Catalunya" i que, per tant, se sent "obligat a manifestar-se sobre la protecció de les pintures de Sixena". "I vol recordar a les diverses administracions (estatal, autonòmica i local) que, en tractar-se d'un bé cultural que requereix una alta protecció, han d'assegurar-ne la conservació", ha afegit.
La institució ha explicat que "el monestir de Sixena és bé d'interès cultural (BIC) des del 1923, i les pintures al MNAC tenen la consideració de BCIN/BIC", de manera que "qualsevol actuació sobre aquestes pintures exigeix un dictamen de tipus patrimonial, realitzat per professionals experts en aquesta tipologia d'obres, que garanteixi, d'una manera inequívoca, que no s'exposaran a cap mena de dany". Com que l'IEC va estar, des de la seva creació el 1907, en la mateixa gènesi del coneixement i la difusió de les pintures murals a partir de la publicació dels fascicles de les pintures murals catalanes, se sent "legitimat històricament" a demanar a les tres administracions del patronat del MNAC que, "contràriament a la sentència, tinguin en compte el valor patrimonial de les pintures de Sixena i la seva preservació per a les generacions futures".
Les demandes de l'IEC a les administracions
En aquesta línia, l'acadèmia també ha reclamat que l'Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri "assegurin la preservació de la integritat d'aquestes pintures, demanant tots els informes tècnics necessaris perquè se'n garanteixi la protecció". I, finalment: "Que defensin davant els organismes civils i judicials nacionals i internacionals la permanència d'aquestes pintures al Museu Nacional d'Art de Catalunya".
Així, l'IEC s'ha mostrat "en desacord" amb la decisió judicial sobre les pintures, ja que la seva execució comportaria "una pèrdua patrimonial irreparable". "D'acord amb els criteris tècnics plantejats pels professionals del MNAC i per experts de màxim reconeixement internacional, el fet de retirar les pintures del MNAC comportaria el risc que aquestes obres patissin danys irreparables. Des de fa anys, el MNAC ha dut a terme una tasca extraordinària de salvaguarda i conservació d'aquestes pintures, que ara es podrien veure alterades, un risc que la sentència no té en compte, ja que no entra en aspectes tècnics", afegeix.
Conservació gràcies al MNAC
També ha subratllat que "l'any 1936, durant la Guerra Civil, aquestes pintures van patir un incendi, fet que encara en dificulta més la conservació". "Cal tenir present que els materials que s'empren en el traspàs a tela d’una pintura mural són molt reactius en contacte amb substàncies contaminants, i, en aquest sentit, el MNAC disposa de mecanismes de control que garanteixen una qualitat de l’aire que permeten evitar alteracions químiques irreversibles, que podrien provocar la disgregació dels materials constitutius", continua, abans de remarcar que "aquesta fragilitat dels materials demostra que es va dur a terme una tasca de salvaguarda extraordinària, sense la qual avui dia aquestes pintures senzillament no existirien". "A això, cal afegir-hi la reintegració efectuada pels germans Gudiol l’any 1940, que va facilitar una millor comprensió i llegibilitat de l’obra, amb una restitució que suposa al voltant d’un 35 % del conjunt pictòric", conclou.
Finalment, l'IEC ha donat tot el seu suport als equips professionals del MNAC, "gràcies a l'actuació dels quals aquestes obres es mantenen en un estat òptim de conservació". "Així mateix, l'IEC agraeix que el MNAC hagi contribuït a l'estudi i la difusió a escala internacional d'una de les millors col·leccions mundials de pintura mural romànica", tanca.