Institució de les músiques catalanes (sobretot quan ens endinsem en les seves acepcions més rock), Quimi Portet és un lector compulsiu i acreditat. Aquestes son les seves 5 recomanacions literàries (podrien haver estat 25, 261 o 473) per aquest Sant Jordi.
L'auca del senyor Esteve, Santiago Rusiñol (Ed. 62)
Ningú ha captat millor la nostra essència més consumista que Rusiñol amb 'L'auca del senyor Esteve', la seva gran obra mestra i un de les referències més fonamentals de la literatura catalana. Originalment va ser publicada l'any 1907 com a novel·la. 10 anys més tard, va ser adaptada i estrenada com a obra de teatre (més concretament el 12 de maig de 1917 al Teatre Victòria de Barcelona), esdevenint un èxit absolut de públic i de crítica .
El català tranquil, Enric Gomà (Pòrtic)
En l'esclat de llibres sobre llengua que estem vivint actualment, destaca especialment 'El català tranquil' d'Enric Gomà, un manifest optimista a favor del català viu i creatiu. Defensor d'una llengua que es desenvolupi i creï, Gomà proposa (amb arguments) l’acceptació de paraules i expressions vives i expressives tot i les reticències academicistes.
Guadalajara, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Una de les obres culminants de Quim Monzó, prohom de la postmodernitat nostrada i pedra angular de la literatura catalana de finals del segle XX. Des de la seva posició d'analista i narrador excepcional dels detalls i fets més mínims però que acaben sent la clau de tot plegat, aquí recull 14 relats breus però gegants, tots ells amb el comú denominador de la melodia de l'huapango 'Guadalajara' sempre sonant de fons.
Cosima, Grazia Deledda (Nórdica)
'Còsima', novel·la publicada pòstumament, és l'obra més personal de la Premi Nobel de Literatura 1926, Grazia Deledda (el seu nom real era María Grazia Cosima Deledda Cambosu). Suggestius paisatges de la seva Sardenya natal, escenaris de faula i llegenda, mostren personatges tancats a la monòtona existència d'una petita capital de província, en la qual tot apareix reglamentat per fèrries lleis consuetudinàries. Contra les lleis no escrites es rebela, ja gairebé des de nena la petita Grazia-Còsima, intuint que aquestes restriccions xoquen frontalment amb la seva ànsia de llibertat i coneixement.
El nus la flor, Enric Cassasses (Ed. Poncianes)
En el seu estadi més original, 'El nus la flor' no era mes que diverses llibretes on, al llarg de tres anys Csssasses anava anotant versos acompanyats de dibuixos. Aquells poemes van acabar transformant-se en una composició musical de Daniel Ariño, per finalment ser també un llibre (magnífic) publicat per Edicions Poncianes. Ell seu autor diu d'ell que "(aquest llibre) és un moment vital d'uns pocs anys convertit en visió global de tot, és un 'poema del món' que va agafant totes les formes i tons i estats d'ànim".
