Imatge superior: Infanteria russa durant la Primera Guerra Mundial / Wikimèdia
Víktor Boríssovitx Xklovski (Sant Petersburg, 1893 - Moscou, 1984) va ser un crític, escriptor i pamfletista rus recordat principalment per ser un dels primers teòrics del formalisme rus, un moviment intel·lectual que va configurar la teoria i la crítica literària com a disciplines autònomes. Però més enllà de la seva acció literària, Xklovski va tenir una trajectòria vital que li va permetre viure la Revolució Russa alhora des de dins i des de fora, des del centre i des de la perifèria i, també, des de la militància i l’oposició, és a dir, a la vegada des de l’amor i de l’odi.
Viktor Xklovski / Wikimèdia
Personatge controvertit, Xklovski va participar en la Primera Guerra Mundial com a mecànic de vehicles blindats, però després de la Revolució de Febrer va passar a exercir de comissari polític a primera línia del front a Galitzia -territori avui a cavall entre Polònia i Ucraïna-, i posteriorment va continuar la seva tasca com a comissari al cos expedicionari rus a Pèrsia. Simpatitzant del Partit Social-Revolucionari -formació socialdemòcrata que aspirava a liderar la revolució- va oposar-se als bolxevics, amb qui va tenir una relació fluctuant al llarg dels anys.
Així, el 1919 va haver de fugir a Ucraïna, però va poder tornar a Rússia de la mà de Maksim Gorki, que va intercedir per ell. Va servir a l’Exèrcit Roig durant la Guerra Civil Russa (1917-1923) però va acabar fugint i exiliant-se a Berlín el 1922 davant les possibilitats que acabés detingut per la seva oposició al règim leninista. L’any següent, però, va ser perdonat per les autoritats soviètiques i va poder retornar a Rússia, on va optar per deixar l’acció política i centrar-se en la teoria literària.
Crònica des de la trinxera
Aquest periple dels anys 1917 a 1922 conforma el gruix del llibre Viaje sentimental. Recuerdos de 1917-1922 (Capitán Swing, 2019), un volum que ara arriba en castellà en traducció de Yulia Dobrovolskaya i Alexander Klimin. El llibre, que ja va ser editat en castellà el 1972 per Anagrama -ja descatalogat-, inclou ara, a més d’una nova traducció, dues introduccions, una de literària a càrrec de Richard Sheldon i una altra d’històrica de Sidney Monas. Amb tot, és en la crònica dels fets des del front de guerra i en algun moment des del rovell de la revolució on es troba la grandesa d’un volum que, a més, dona a conèixer aspectes poc coneguts de la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Russa.
Així, si el nord-americà John Reed al seu Deu dies que trasbalsaren el món -en català a Edicions del 1984, 2017- va poder explicar des de primera línia el moment culminant de la Revolució d’Octubre, és a dir, la presa del poder per part dels bolxevics, el que ofereix Xklovsky a la seva obra és més aviat una visió perifèrica, que s’endinsa en el petit detall de la vida quotidiana més que en les grans fites històriques.
Acció armada dels soviets durant la Revolució de Febrer / Wikimèdia
En contrast amb el recent llibre Viatge a la Rússia soviètica (L’Avenç, 2017) on els textos de personatges catalans tan diversos com Rovira i Virgili, Andreu Nin, Josep Pla, Josep Carner, Carles Pi i Sunyer i Eugeni Xammar entre d’altres ofereixen la visió de l’estranger -sovint fascinat, sovint enganyat- dels primers passos del règim soviètic, Viaje sentimental és una crònica sobre el terreny d’algú que viu els esdeveniments que explica i amb els que s’implica en una estranya relació de fascinació i de rebuig.
Viaje sentimental va ser publicat a Berlín el 1923, just durant l’exili d’Xklovski i es pot considerar com una "novel·la de no ficció", en el sentit que narra fets reals amb tècniques literàries, entre les quals predomina el verb àgil, el paràgraf concís i una ironia que serveix a l’autor per superar els incessants espectacles de mort dels quals és testimoni.
Un exèrcit desfet
El llibre comença amb l’esclat de la Revolució de Febrer del 1917, que sorprèn l’autor al mateix Sant Petersburg -ciutat que en aquell moment es rebatejaria com a Petrograd però que Xklovski anomena simplement com a Petersburg o bé Píter-. Aviat quedà enrolat com a comissari militar i destinat al front de Galitzia, on l’exèrcit rus s’enfronta a alemanys i austríacs. Allà es troba amb un exèrcit desfet a causa de les convulsions revolucionaries. Ras i curt, els soldats que no volien lluitar pel tsar tampoc tenien gens clar si havien de fer-ho per un govern provisional que els encoratjava a una lluita que ja no era la seva.
De cop i volta, els soviets -paraula que es pot traduir al català com a consell o assemblea- van aconseguir que la tropa prengués veu i vot en les decisions militars, fet que els va enfrontar a una oficialitat provinent de l’aristocràcia que es va veure impotent per mantenir la disciplina. En aquest sentit hi ha una pel·lícula russa recent, Batalon (Batalló, 2015) que aborda la situació des de la perspectiva de la creació de regiments femenins que intenten mantenir l’ordre al front.
En tot cas, Xklovski es troba amb un exèrcit que "patia d’hèrnia ja abans de la revolució", i aquesta només va fer que alliberar-los de "les lleis, els reglaments i les pautes de conducta" pel que és incapaç de triomfar en una ofensiva condemnada al fracàs. Enmig de la desfeta, l’autor és ferit i torna a Sant Petersburg, on presencia la kornilovsxina, és a dir, el cop d’Estat fracassat del general Lavr Kornílov, vençut pel Govern provisional d’Aleksandr Kérenski amb el suport dels soviets.
El laberint persa
Posteriorment, Xklovski és destinat a Pèrsia (actual Iran), on l’exercit rus lluita contra els turcs. Allà descobreix el laberint de nacions enfrontades en un joc d’aliances canviants que inclou perses, armenis, jueus, assiris i kurds. Val la pena reproduir unes línies que dedica a aquests últims, avui en dia d’actualitat pel seu enfrontament contra el Daesh i l’exèrcit turc: "En temps de pau vivien en la frontera entre Turquia i Pèrsia. Per ser més exacte, Pèrsia i Turquia confinaven amb les terres on vivia el poble kurd. Una part tenia la ciutadania turca i l’altra la persa. En total la població kurda rondaria els dos milions. Als anys vuitanta havien intentat crear el seu propi Estat". Als anys vuitanta del segle XIX, s’entén. I així fins avui.
Infanteria russa de la Primera Guerra Mundial / Wikimèdia
En tot cas, els russos tenien com a principals aliats els armenis i els assiris, cristians com ells, i l’autor relata la retirada de les tropes enmig de grans matances on els assiris s’emporten la pitjor part en un escenari de la Primera Guerra Mundial força desconegut.
D’Ucraïna a Berlín
A causa de la seva aventura persa Xklovsky es perd l’esdeveniment cabdal, la Revolució d’Octubre que porta els bolxevics al poder. A més, ben aviat es desenganya del nou règim, que el 1918 afusella al seu germà. Fuig a Ucraïna, en aquell moment independitzada de l’imperi rus i amb un govern procliu als alemanys. Allà viu el règim de l’hetmanat de Pavlò Skoropadski i la presa del poder de Símon Petliura. Amb l’entrada de l’Exèrcit Roig a Kíev, Xklovski torna a Sant Petersburg, on aconseguirà el perdó gràcies a la mediació de Maksim Gorki.
Integrat a l’Exèrcit Roig altre cop com a comissari, va viure la Guerra Civil al front del Dnieper, però dins la seva característica relació d’amor i odi amb els bolxevics el 1922 s’exilia a Berlín, on compon el seu llibre de memòries. Retornat finalment a la Unió soviètica, on és novament perdonat, l’autor es dedica a la teorització literària.
Tropes de l'Exèrcit Roig a Moscou durant la Guerra Civil Russa / Wikimèdia
Amb el vigor de les millors cròniques del front, Viaje sentimental no és només el relat personal de l’autor, sinó també una finestra oberta a tres esdeveniments de la història universal -la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa i la Guerra Civil Russa- que, ara fa just un segle, van trasbalsar el món.