L'editorial de la revista d'història L'Avenç celebra el centenari de la revolució russa, que tant d'interés ha generat al món editorial, amb una publicació molt especial: Viatge a la Rússia soviètica. Visions catalanes de l'URSS (1920-1941) és una compilació de textos publicats per autors catalans sobre viatges a la URSS en els anys immediatament posteriors a la revolució. Es tracta d'un recull elaborat per Eduard Riu-Barrera amb textos de personatges tan diversos com Rovira i Virgili, Andreu Nin, Josep Pla, Josep Carner, Carles Pi i Sunyer, Eugeni Xammar... Per desgràcia, no tenim cap John Reed autòcton, cap català que retratés literàriament l'esclat de la revolució, però Riu-Barrera compila un gran nombre de testimonis de catalans que van ser a l'URSS des de l'any 1920 fins a que el país es va veure involucrat en la Segona Guerra Mundial.

Cruïlles

Rússia va ser, durant algunes dècades, el far que guiava a molts moviments revolucionaris, i un dels pols polítics del món. Catalunya no va ser immune a l'atracció (i a la repulsió) que generava el país dels sòviets. Rússia va acollir delegacions de sindicalistes catalans, va oferir refugi a alguns terroristes revolucionaris de Catalunya (com Ramon Casanellas, que va matar Eduardo Dato), va formar pilots republicans a les seves acadèmies d'aviació... Fins i tot Francesc Macià va viatjar a l'URSS per cercar suport per a Estat Català en la seva lluita contra la dictadura de Primo de Rivera (un viatge que és explicat en aquest llibre per un dels seus companys, Josep Carner-Ribalta). Però també va atreure turistes que volien veure el nou model comunista, o fins i tot algun alumne català va decidir fer els seus estudis a Moscou. Entre tots ells, indubtablement, destaca el gran Andreu Nin, que va arribar a tenir molta rellevància a la URSS i que va esdevenir un intel·lectual de talla mundial.

Justa introducció

El llibre està magníficament editat i disposa dels complements necessaris per facilitar la lectura. S'inicia amb una magnífica introducció d'Eduard Riu-Barrera, en què se'ns analitza, de forma molt documentada, però concisa, les relacions de Catalunya amb Rússia en els anys de la revolució i els immediatament posteriors. Cada document va acompanyat d'una breu biografia del seu autor. I a la fi del llibre dos annexos ens presenten la relació de viatges de catalans a l'URSS en aquest període i una bibliografia sobre aquests viatges. I la tria, ben diversa, ens ajuda a visualitzar catalans interessats per coses ben diferents. Dominen els catalans interessats per la política, perquè eren majoria, però també altres se'ns en presenten d'altres que s'interessaven per altres àmbits: la ciència, l'arquitectura, l'art... I també hi ha visions de diferents parts de la Unió Soviètica: la majoria corresponen a Moscou, però també n'hi ha d'altres zones; fins i tot trobem informes de Sibèria, o de les visites de Carles Pi i Sunyer  a Bakú i a Grozny (en els seus relats el seu anàlisi econòmic del comunisme amb una visió clarament orientalista).

Dels escèptics als càndids

La relació que van establir aquests viatgers amb la URSS van ser ben diverses. Alguns van manifestar una profunda admiració cap al sistema comunista, com el líder comunista Rafael Vidiella o el sindicalista Joan Bertran, que s'admirava que quan es pronunciava el nom d'Stalin o Lenin "en qualsevol lloc on hi hagi més de deu persones, tothom es posi dret i aplaudeixi amb veritable entusiasme, i això es repeteix tantes vegades com es pronuncien aquests noms". Altres, en canvi, van adoptar postures molt crítiques amb el comunisme. El més curiós és que l'admiració o no per la URSS no respon a un simple esquema dreta - esquerra. Mentre alguns revolucionaris catalans van ser extremadament crítics amb la URSS, com el pintor anarquista Helios Gómez (que va tenir greus problemes per sortir de l'URSS), o sanament escèptics, com Rafael Campalans, alguns burgesos conservadors van demostrar una clara fascinació pel règim comunista, sobretot per com havia desenvolupat el país i per com era capaç d'enquadrar la gent. De fet, era difícil mantenir una fidelitat nibelunga pel règim stalinista: l'aviador Pararols comenta que el món dels exiliats republicans espanyols a l'URSS van acollir amb escepticisme i immensa frustració el pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i l'Alemanya nazi; i Ángel Pestaña manifestava la simpatia que sentia, gairebé instintiva, pels pagesos que resistien l'omnipresent GPU, la policia política soviètica.

No assabentar-se'n de res

El principal problema d'aquestes visites a l'URSS és que els viatgers eren estretament enquadrats pel GPU. Se'ls duia a visitar allò que interessava al govern rus, se'ls feia parlar amb comunistes fervents, i sempre estaven acompanyats d'intèrprets i informadors, de tal forma que normalment no tenien cap ocasió de parlar amb la gent del carrer (amb l'afegit del problema lingüístic, perquè sempre depenien dels intèrprets oferts pel govern soviètic). Un dels textos més interessants de la tria és el de l'anarquista Combina (Vicente Pérez Viche), que quan estava a l'URSS havia col·laborat en l'organització d'aquests viatges col·lectius. Explica que la seva finalitat principal era enredar als visitants, i que no es tenia cap escrúpol en mentir-los o en falsificar les traduccions dels testimonis... Però de fet, més enllà dels testimonis de Combina o de Nin, el llibre ens deixa la sensació que la majoria dels catalans van passar per la URSS sense assabentar-se'n de gaire; a anys llums del viatge que va fer Langston Hughes per diverses parts de la Unió Soviètica a principis dels anys trenta i que explica a I Wonder as I Wander. Per aquest desconeixement, i pel fet que aquest llibre sigui una antologia, la lectura deixa la sensació d'un puzzle al que li falten moltes peces: impressions puntuals d'alguns temes (superficials o agudes), però sense una visió de conjunt. A la selecció no hi és aquesta mirada amb perspectiva, perquè molts dels autors triats no la tenien.

Veu del poble

Riu-Barrera té l'encert de combinar textos d'eminents intel·lectuals amb els de gent del carrer, sense tanta rellevància política. De fet, les valoracions d'alguns dels eminents personatges, com Josep Pla, tenen menys lucidesa que la d'altres autors menys coneguts, com el mateix Combina. En canvi, són entendridores, i esgarrifants, per exemple, les declaracions d'Antònia Pérez, la mare d'Andreu Nin, completament fascinada pel règim que acabaria fent desaparèixer el seu fill.

La felicitat

Els espanyols, després de la revolució, estaven de moda a l'URSS, i gràcies a això van ser molt ben tractats pel règim, i no només per aquest. Francesc Pararols, que va anar-hi durant la guerra per formar-se com a pilot de combat i que va quedar-s'hi uns anys, dóna un detall interessant: "Teníem un èxit indescriptible amb les noies. No et donaven descans. Quan no estaves compromès amb una, ho estaves amb dues. Ens faltava temps per a festejar-les a totes". No era l'únic privilegi; a través del testimoni de la seva mare, ens n'assabentem que Nin, l'heroi del proletariat, tenia dues minyones. I nombrosos visitants ens parlen d'hotels i trens notablement ben assortits d'aliments, mentre els ciutadans passaven situacions de misèria. Van ser ben pocs els catalans que van compartir les misèries de la població soviètica.

La mirada que mancava

La Revolució Russa va marcar la història de bona part del segle XX, que estaria caracteritzada per la lluita entre el capitalisme i el comunisme. Ara, quan se celebra el centenari de la revolució, i ja fa 25 anys de la caiguda de la URSS, és el moment idoni per fer una revisió històrica d'aquells moments decisius per a la història de la humanitat. I Viatge a la Rússia soviètica ens permet repassar, evitant interpretacions simplistes, l'impacte que va tenir la revolució sobre Catalunya. I a través del mirall soviètic, avançar en el coneixement de la nostra pròpia societat.