Cada any s'organitza una Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Llengua Catalana. Hi havia molta expectació sobre la jornada d'enguany, que se celebrava aquest dijous a l'Ateneu Barcelonès, perquè per primera vegada en molts anys estava previst que hi hagués presència institucional dels set territoris del domini lingüístic català: Catalunya, el País Valencià, les Illes, la Franja de Ponent, Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer. Però, finalment, no ha pogut ser. José Ignacio López Susin, director general de Política Lingüística del govern de l'Aragó, finalment no hi ha assistit.

Sixena torpedeja Barcelona

L'absència de López Susin ha estat provocada pel conflicte sobre els béns de Sixena. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, que ha presentat la jornada d'enguany, ha reconegut que el tema ha generat molta tensió entre els governs d'Aragó i de Catalunya i que, malgrat que la presència del director general aragonès ja havia estat acordada, finalment el Govern aragonès ha renunciat a la seva presència en aquest acte. Això ha suposat una certa frustració, per l'alt valor simbòlic que tenia la presència d'un representant aragonès en aquest encontre, que tot i que és una trobada més acadèmica que institucional, representa molt en aquest context.

Optimisme, malgrat tot

Santi Vila, que ha presentat la Jornada, s'ha mostrat optimista, a desgrat de la impossibilitat de comptar amb representants de tots els Països Catalans. Ha afirmat que a desgrat de totes les persecucions, "hem salvat la llengua". Ha criticat les polítiques lingüístiques de l'Estat espanyol, francès i italià, però creu que "el domini lingüístic català no para d'enfortir-se". Ha afirmat que la col·laboració entre les institucions dels set territoris és inevitable, perquè les fronteres administratives estan obsoletes. De forma velada, ha apostat pel reconeixement del castellà en la Catalunya del futur, ja que s'ha pronunciat contra "ordenaments uniformitzadors i homogeneïtzadors" i ha afirmat que cal "garantir el dret a l'opció lingüística del ciutadà".

Recuperació a les Illes

Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, ha celebrat la seva presència a la Jornada, per segon any consecutiu, i ha mostrat el compromís del seu govern per defensar la llengua catalana, "després de quatre anys de panorama desolador". El govern balear ha dedicat els darrers mesos a combatre les mesures contra el català del darrer executiu del Partit Popular (per exemple, ha tornat a establir el català com a requisit per incorporar-se a la funció pública). I anuncia que s'haurà d'actualitzar la llei de normalització de 1986, que ja té 30 anys.

El País Valencià aposta pel multilingüisme

La intervenció de Nathalie Torres García, subdirectora de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, ha volgut destacar la originalitat de la política lingüística valenciana. Ha posat èmfasi en el fet que vivim en societats multilingües, en les quals cal garantir els drets lingüístics dels ciutadans. El govern valencià ha optat pel que ha anomenat "multilingüisme autocentrat". En l'àmbit educatiu s'aposta pel ple domini de les dues llengües oficials per part de tots els ciutadans; a aquest se li afegirà l'ensenyament de dues altres llengües: una majoritària, i l'altra opcional. La Generalitat valenciana aposta també per estendre el coneixement del català a les zones no catalanoparlants, perquè considera que els habitants d'aquesta regió pateixen un greuge comparatiu en no saber-lo.

Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer

Segons ha explicat Joan Sans, cap del servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra, l'ús de la llengua catalana millora a Andorra, potser perquè en els darrers anys s'ha reduït el percentatge de població originària de fora del domini lingüístic català. Tot i que en alguns àmbits la llengua gaudeix de molt bona salut, el govern andorrà pretén fer actuacions en l'àmbit de la restauració i els grans magatzems, i reforçarà la inspecció per garantir que els ciutadans puguin tenir garantits els seus drets lingüístics... Nicolàs García, responsable de l'Àrea de Catalanitat del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, ha reconegut que hi ha moltes dificultats per defendre el català perquè la República francesa manté una visió territorial "bonapartista" i considera el francès com "el ciment de la República". El pressupost per a la defensa del català és mínim, i Manuel Valls, darrerament, s'ha pronunciat radicalment en contra de la defensa de la llengua corsa. També ha participat en la jornada Mario Bruno, síndic de l'Alguer, un dels territoris on el català perd parlants de forma més ràpida.

Balanç agredolç

Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha fet un ampli repàs de l'estat de la llengua catalana al Principat. Ha alternat dades positives i negatives. Per una banda ha afirmat que tres milions de persones que no tenien el català com a llengua d'origen ja el parlen. Això demostra el potencial de la llengua catalana. Però també ha constatat que a Catalunya hi ha 350.000 persones que reconeixen no entendre català, un milió que afirmen no parlar-lo i dos milions que no el saben escriure. El més greu és que del milió que afirma no parlar-lo, n'hi ha la meitat que no han nascut a l'estranger.

Al ritme de Vueling

La trobada ha patit certs problemes logístics a causa dels problemes de les línies aèries. Marta Fuxà s'ha vist obligada a intervenir en primer lloc i a marxar tot seguit per evitar problemes amb el seu vol. El síndic de l'Alguer, pel contrari, ha arribat tard i ha hagut de participar en la segona sessió per algun retard en el seu vol.

L'estat del català

La Jornada ha estat el marc per a la presentació oficial, davant les autoritats corresponents, dels resultats de l'Enquesta d'Usos Lingüístics realitzada entre 2013 i 2015 a tots els territoris de llengua catalana, uns resultats que ja havien estat avançats per El Nacional. De forma global, l'estudi planteja que el català té tendència a sumar parlants, però que ha d'augmentar el ritme de captació a causa de la baixa natalitat i la forta immigració. Els estudiosos apunten que, en aquells àmbits en què l'Estat no hi intervé, el català gaudeix de bona salut, però que en aquells on l'Estat hi té molta rellevància, com en l'administració de Justícia, la situació del català és molt negativa. Als llocs on la presència del català no és garantida (com a l'Alguer o a la Catalunya Nord) hi ha un retrocés clar de la llengua catalana. El nivell de consciència sobre l'existència d'una llengua comuna és molt desigual segons els territoris. Potser per això era tan important una trobada de tots els responsables de política lingüística dels Països Catalans.

 

Fotografia de portada: d'esquerra a dreta: Joan Sans Urgell, Nicolàs García, Marta Fuxà, Marta Xirinachs i Nathalie Torres Garcia.