Carolina Durante són un dels principals reclams de l'edició d'enguany del Festival Ítaca Sant Joan de l’Estartit. Després d'una actuació multitudinària al Primavera Sound i exhaurir totes les entrades per als dos concerts que van oferir el passat mes de gener al Sant Jordi Club, serà l'única oportunitat que tindrem per veure'ls aquest estiu a Catalunya. Una cita que la banda afronta en plena gira de presentació del seu tercer àlbum, Elige tu propia aventura (Sonido Muchacho, Universal, 2024), treball que simbolitza una evolució cap a un so més elaborat, en algun moment amb reminiscències al Madchester de The Sone Roses, però mantenint aquella efervescència més distorsionada i esgarrapada, filla putativa de Los Nikis, germana petita Los Punsetes i cosina segona de Mujeres, i la facilitat per donar amb melodies incontestables.
El retorn del Cojo Manteca
"Vaig deixar de jugar a futbol per no lesionar-me. I m'he lesionat jugant a bàsquet. El pitjor de tot, és que em vaig lesionar tot sol entrant a cistella", confessa resignat Diego Ibáñez, allò que en diríem en líder d'un quartet que completen el baixista Martín Vallhonrat, el bateria Juan Pedrayes i el guitarrista Mario del Valle.
La sorpresa va arribar quan el 17 d'abril va aparèixer sobre l'escenari del festival SanSan de Benicàssim sostenint-se sobre un parell de crosses. S'havia destrossat els lligaments creuats de la seva cama esquerra volent emular, ell que és més blanc que la neu, Sergio Llull o Luka Dončić. "Semblava un Cristo", riu ara el cantant de Carolina Durante recordant aquella primera nit amb bastons. Menys de dues setmanes després arribaria una de les nits més especials d'aquesta gira, la seva actuació de l'1 de maig a les festes de San Isidro de Madrid. "No ens ho podíem perdre per res del món". Més de 20.000 persones van corejar la seva cada vegada més extensa nòmina d'himnes (inter)generacionals. Nota: el cartell promocional d'aquell concert és tota una delícia pop art, reproduint una imatge del Cojo Manteca, icona punk dels 80 conegut per destrossar tot el que se li posava davant amb les seves crosses (tenia una cama amputada) durant les protestes estudiantils a Madrid de l'any 1987.
Diego Ibáñez diu que és extremadament hipocondríac, que veu una agulla i es desmaia, una gota de sang i cau rodó, que ho va passar més que malament, fatalment, quan setmanes enrere va haver de passar per quiròfan perquè li posessin el genoll al seu lloc. Una lesió de què de mica en mica, concert a concert, es va recuperant, però que els va obligar a cancel·lar la gira europea que tenien previst realitzar durant la segona meitat del passat mes de maig. Actuacions a ciutats com Londres o Berlín que reprendran el pròxim mes de novembre. “Sí que vam tenir molt clar en tot moment que no cancel·laríem cap dels bolos a festivals d'aquest estiu”, diu alhora que no amaga que els primers dies ho va passar fatal. "Els primers dies estava superratllat, després, no et queda més remei que prendre-t'ho amb la calma i filosofia".
Axl Rose, Dave Grohl, Billie Eilish són altres il·lustres cantants que, en un moment o altre de les seves carreres, s'han trinxat el genoll o partit la cama i han aparegut sobre l'escenari amb crosses o cadira de rodes. "He estat buscant referents, mirant un munt de vídeos, i si, tots ells han cantat lesionats, però no han estat més que uns pocs concerts, jo seré el primer, això crec, de fer una gira sencera", riu Ibáñez sobre la seva suposada gesta. Tour que aquest divendres 20 de juny arriba al Festival Ítaca Sant Joan de l’Estartit on Carolina Durante compartiran cartell amb Viva Suecia, Maria Jaume i Serial Killerz. Festival que seguirà l'endemà amb Oques Grasses, Dan Peralbo i Greta i finalitzarà la revetlla de Sant Joan amb Mushka, Figa Flawas i Ouineta. Concert, el de divendres, al qual aquests quatre xavals hi arribaran amb l'oficina ambulant que modela l'escenografia d'aquesta gira. "Sabíem que teníem entre mans un disc que ens faria créixer, i volíem que els nostres directes també seguissin aquesta progressió. Li vam estar donant voltes i va ser, finalment, la meva parella, la Pili (nota per a tafaners: la germana de la nostra gran diva, Rosalía), qui va tenir la idea de recrear aquesta oficina amb les seves taules, cadires, rellotges de paret, papers... Sembla que estiguem fent l'espectacle de la mitja part de la Super Bowl, però anem amb tot"... Crosses incloses, encara que això faci que el viatge per arribar a Ítaca sigui molt més llarg.