Les traduccions de llibres en català continuen creixent i han assolit un nou rècord aquest 2025. L'any passat 385 obres escrites en llengua catalana van ser traduïdes a altres idiomes, la xifra més alta del darrer quart de segle d'acord amb les dades de l'Institut Ramon Llull (IRL). L'entitat apunta al fet que hi ha un creixement "sostingut" els darrers anys, especialment per la literatura infantil i juvenil, i que "encara falta molt per tocar sostre".
Les 385 traduccions editades el 2025 superen les 369 del 2024, que eren el màxim d'aquest segle fins llavors. El 2019, la xifra va superar per primera vegada les 300, i des d'aquell any, no s'ha baixat mai d'aquest llindar. Des del voltant de l'any 2014, quan es van assolir les 200 traduccions, la xifra ha anat creixent de manera clara i sostinguda. Sense comptar les obres traduïdes al castellà, l'any passat van ser 257, cosa que també suposa un màxim històric.
Per idiomes, el castellà és el principal en traduccions, amb 128 obres l'any passat. En segon lloc, es va situar l'italià, amb 37, i tancant el podi es trobava el portuguès, amb 33 —sumant els dialectes de Portugal i el del Brasil—, per davant del francès, que en va sumar 22. La major part dels anys, francès i italià s'intercanvien el segon lloc, darrere de la llengua castellana, que sempre lidera el rànquing. L'any passat, l'alemany es va situar en cinquè lloc (17), per davant de l'anglès (16), el grec (15) i l'àrab (10). En grau més baix, també hi ha hagut aquest 2025 traduccions al serbi, eslovè, polonès, neerlandès, croat, romanès, hongarès, búlgar, ucraïnès, rus, coreà, suec, gallec, turc, txec, xinès, hebreu, albanès, èuscar, danès, noruec, letó i macedoni.
La directora de l'Àrea de Literatura de l'IRL, la filòloga Izaskun Arretxe, explica en declaracions a l'ACN que un dels motius per entendre l’èxit del català entre els editors italians és la feina que es fa a les universitats, on "hi ha molts llocs amb docència de català". En aquests centres, diu, es parla de la literatura catalana i els estudiants i professors esdevenen prescriptors. Alguns membres de la comunitat universitària acaben sent editors o traductors, cosa que contribueix a un "caldo de cultiu" propici especialment destacable a Itàlia. Idiomes com el portuguès o el francès s’expliquen per la proximitat geogràfica, mentre que en l’anglès estan treballant "molt fort" per tenir més presència, però reconeix les dificultats perquè "el sistema editorial anglosaxó és dels que menys tradueix del món". Per aquest motiu, la Fira del Llibre de Londres té presència catalana cada any.
La literatura infantil i juvenil i els clàssics arrasen
Pel que fa als gèneres, la literatura infantil i juvenil és sempre la que té més traduccions. L'any passat, 173 llibres per a nens i joves originalment en català es van editar en altres idiomes, un 45% del total. En els últims deu anys, aquest gènere ha representat el 55% del total d'obres traduïdes. La narrativa de ficció es va situar en segon lloc el 2025, amb un 32% del total —en l'última dècada, la proporció ha estat aproximadament de tres de cada deu—. De les 385 traduccions de l'any passat, 41 van ser obres de no-ficció, 32 van ser llibres de poesia, 11 obres de teatre, i 5 còmics. En conjunt, segons la base de dades de l'IRL, les traduccions entre el 2000 i principis del 2026 han estat 5.902, de les quals un 42%, literatura infantil i juvenil.
La responsable de Literatura del Llull explica que fa un quart de segle es va començar a impulsar "la internacionalització de la ficció, la poesia i els clàssics", però diu que fa una dècada van veure que era "injust" no fer el mateix amb els llibres per a nens i adolescents, i van decidir impulsar aquest gènere. En l'últim quart de segle, més enllà dels títols per als més petits, que lideren el rànquing de traduccions, la narrativa suposa el 35% dels títols, mentre que la no-ficció representa l'11% i la poesia el 9%, amb el teatre (2,9%) i el còmic (0,2%) en grau més baix.
Pel que fa als clàssics, Arretxe explica que estan en un "moment fantàstic d'internacionalització", un ressorgiment que no només abasta els que sempre s'havien traduït, com Mercè Rodoreda o bé Incerta glòria, de Joan Sales. "Hi ha tot un corrent de nous clàssics que es redescobreixen amb ulleres del segle XXI, i el cas més paradigmàtic és la Montserrat Roig", afirma Arretxe, destacant que ara mateix és "el gran fenomen" de la traducció internacional del català. L'IRL també està intentant potenciar a l'estranger altres clàssics menys coneguts, com ara Juli Vallmitjana.
La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol, el llibre més traduït des del 2000
Des de l'any 2000 i fins a inicis del 2026, les obres que s'han versionat en més llengües són la novel·la fantàstica La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol, i l'àlbum il·lustrat per a infants El monstre de colors, d'Anna Llenas, traduïdes totes dues a 33 idiomes diferents. De quin color és un petó?, també un àlbum il·lustrat per a nens, de Rocio Bonilla, ocupa el tercer lloc, amb 29 llengües diferents. Jo confesso, la novel·la de Jaume Cabré, disposa de versions en 27 idiomes, més que La plaça del Diamant, l'obra més coneguda de Mercè Rodoreda, amb 25. L'obra que va catapultar Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla, en sumava 23 a inicis d'aquest any. La seva novel·la més recent, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, ja en registra 19 des que es va publicar en català fa tres anys. El clan de la lloba, la primera part de la trilogia La guerra de les bruixes, s'ha traduït a 21 idiomes.
