El festival de cançó d’autor Barnasants ha donat el tret de sortida a la seva 31a edició aquest dimarts al vespre amb un concert inaugural al Palau de la Música Catalana en homenatge a Lluís Llach. Llach – Gener 76. 50 anys ha commemorat el mig segle que fa dels històrics concerts del cantautor català el gener del 1976 al Palau dels Esports de Barcelona. El recital, amb localitats exhaurides, ha reunit músics vinculats als concerts originals i veus actuals per tractar de reproduir el repertori i el clima d’aquells dies de la Transició. Llach ha pujat a l'escenari per interpretar cinc dels seus temes més reconeguts enmig d'un ambient reivindicatiu i tot plegat ha culminat amb un cant col·lectiu de L'estaca.
La proposta, dirigida per Fermí Puig, Carles Girbau i Xavier Pintanel, s’ha articulat en dues parts, amb suport audiovisual, i ha combinat interpretacions compartides i moments de protagonisme individual. A la primera meitat, el programa ha enllaçat peces com Despertar, El dia, Ma tristesa, Respon-me, Cal que neixin flors a cada instant, Silenci, Vaixell de Grècia, Damunt d’una terra i Cançó sense nom, abans de la pausa. Després hi ha hagut les cançons en què el cantautor ha tingut més presència, amb títols com Si arribeu, interpretada amb Fredrik; Abril 74, amb Borja Penalba; El jorn dels miserables, amb Joan Reig i A força de nits, amb Gemma Humet. El tram final ha inclòs Ítaca, amb Reig, Humet i un cor. I el clímax del concert: una interpretació col·lectiva de L’estaca amb tots els participants a l’escenari.
El públic, que coneixia bé les cançons, ha acompanyat els músics diversos temes, sobretot a la segona part. En alguns moments hi ha hagut proclames en favor de la independència i crits de "Visca Catalunya". Hi havia algunes senyeres i estelades. Quan ja no hi havia ningú sobre l'escenari, els espectadors han entonat Els Segadors. "Algun dia haurem de començar a alçar-nos de veritat", ha dit Llach —actual president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)— en l'inici de la segona part del concert.
L’espectacle, que té una segona funció aquest dimecres al mateix Palau, es desplegarà després en una gira que passarà per l’Atrium de Viladecans (9 de maig), Cocentaina (15 de maig), el Festival NEC de Calella (15 d’agost), el Teatre Atlàntida de Vic (25 de setembre), el Kursaal de Manresa (9 d’octubre), el Festival Accents de Reus (28 de novembre) i Terrassa (29 de novembre).
El concert s’emmarca en la commemoració dels anomenats “concerts de la Transició”, pels quals també van passar Raimon i Francesc Pi de la Serra entre la tardor del 1975 i l’hivern del 1976, i forma part d’una edició del Barnasants que programa 59 concerts i inclou diverses produccions pròpies i estrenes. L’organització també ha previst una exposició vinculada al projecte i un documental sobre la dimensió sociopolítica d’aquells recitals.
Llach assenyala la vigència de les reivindicacions i apel·la als joves
Lluís Llach ha admès que el sorprèn “no només que siguin vives” aquestes cançons, sinó que “moltes de les coses" per les quals lluitaven, "com per exemple la llengua, estiguin pitjor ara que abans”. En declaracions abans de l’actuació a l'ACN, el cantautor s’ha mostrat especialment crític amb el moment polític i ha afirmat que el que es va intentar fer “amb una dictadura” ara “ho intenten fer amb democràcia”, i ha defensat que “en democràcia la gent es pot alçar”. Llach també ha carregat contra la situació ferroviària: ha qualificat d’“ignominiós” i d’“humiliació” el que està passant amb els trens i ha advertit que, a parer seu, darrere del col·lapse de Rodalies hi ha altres fronts ja oberts com “la llengua”, “la medicina”, “les escoles” o “l’habitatge”. En aquest sentit, ha apel·lat especialment als joves i ha dit que el que els falta és “l’oportunitat de poder-se expressar a través d’un aixecament social”.
Per la seva banda, Joan Reig ha destacat el caràcter intergeneracional del projecte i el fet que s’hi hagi ajuntat “gent de diferents generacions”, des de músics que ja hi eren fa 50 anys fins a intèrprets molt joves. Reig ha recordat que aquells concerts van ser “l’inici d’alguna cosa” i ha assenyalat que, en un moment d’“involució política” i creixement de l’extrema dreta, estaria bé que la gent reaccionés, tot apuntant que la commemoració també pot tenir un punt de “pedagogia per la gent jove”. Manel Camp, un dels músics vinculats als concerts originals, ha remarcat que el 1976 “anàvem més enllà d’un concert” i que no era “només música” ni “només el Lluís”, sinó “tot un poble” demanant coses.