El catedràtic emèrit d'Història Contemporània Josep M. Fradera ha guanyat el 50è Premi Anagrama d'Assaig amb una obra que posa el focus en l'antiimperialisme i el tràfic d'esclaus. Es tracta d'Antes del antiimperialismo. Genealogía y límites de una tradición humanitaria, un assaig que estudia els conflictes colonials i imperialistes dels últims segles amb l'objectiu d'identificar en quin moment van néixer els discursos antiimperialistes. Amb un estil minuciós i profund, el català ha estat escollit d'entre més de 120 manuscrits originals per un jurat compost per Jordi Gracia, Pau Luque, Daniel Rico, Remedios Zafra i l'editora Silvia Sesé.
"Soc un historiador clàssic, però m'agrada l'avantguarda cultural i Anagrama sempre ha estat en això", ha manifestat el guanyador en rebre el premi, qui també s'ha definit com un sentimental, marxista i laic. Després d'agrair a l'editorial que hagi reconegut la seva feina —en un acte que ha comptat amb la presència de diversos membres del jurat i del mateix editor d'Anagrama, Jorge Herralde—, Fradera ha entrat en matèria explicant que el seu "és un llibre d'història amb preocupacions actuals, però considero que les preocupacions actuals no han d'aparèixer massa". Un dels fets que criden l'atenció en els seus estudis és la visió de l'ésser humà pensat només per treballar, teoria base de l'esclavitud, i el debat moral que va generar per a alguns revolucionaris que van considerar que aquesta visió era una xacra. "Això és el que justifica que al segle XIX molts humanitaris entenguin que els imperis poden ser un factor de moralització, sempre que siguin capaços de transformar-se a si mateixos", ha puntualitzat, convertint la presentació en una classe magistral d'història clàssica.
El catedràtic també ha aprofitat per identificar les seves tesis assagístiques i històriques amb un punt de l'actualitat, com la guerra d'Ucraïna. "Estem en una guerra. Aquesta guerra demostra que els imperis continuen existint i continuen projectant el seu poder al llarg del món", ha comentat. "L'antiimperialisme és la continuïtat de la croada moral".
Per a Daniel Rico, membre del jurat, "és un llibre complex, d'historiador, molt ric, sofisticat i ple de matisos". Es tracta d'un estudi panoràmic que tracta les desenes de moviments de persones, associacions i persones que van apareixent al llarg del segle XIX que critiquen i repudien l'esclavitud de l'home, el tràfic i la compravenda de persones i critiquen l'abús de la violència en l'expropiació de terres alienes i el maltractament amb criteris racials. Fradera ha firmat així un assaig amb voluntat històrica i humanitària, la cúspide de gairebé tota una vida estudiant sobre l'imperialisme i l'antiimperialisme, una etapa que va començar el 1999 amb el conjunt d'assajos inclosos en Gobernar colonias i que es va prolongar en Colonias para después de un imperio (2005) i en les dues versions de La Nación Imperial. Derechos, representación y ciudadanía en los imperios de Gran Bretaña, Francia, España y Estados Unidos (1750-1918) (2005).
"El llibre és una lliçó d'història", ha acabat Rico. Per a ell, els dos grans objectius del llibre són la confirmació que l'antiimperialisme explícit del segle XX no ve del no-res, si no que té unes arrels denses i consistents, i que el corrent humanitari no va buscar la destrucció dels imperis i, per tant, no pot considerar-se antiimperialista, sinó reformista.
L'impacte d'un premi nascut el 1973
Inventat per Jorge Herralde el 1973, l'editor d'Anagrama ha volgut recordar que es tracta del premi d'assaig més longeu del món amb 50 anys d'edat. Al seu torn, el periodista Jordi Gracia ha volgut reivindicar un premi que li ha canviat la vida personalment —el va guanyar el 2004 i poc després van trucar-lo directament d'El País perquè comencés a escriure a Babelia— i que ha fet que vagi canviant la vida intel·lectual de la societat espanyola. "En 50 anys s'han premiat molts autors i llibres, però hi ha hagut dues basculacions constants: la captació del moment històric i, per altra banda, la incitació a la conversa pública, posar a l'escenari del debat públic temes que potser no estaven a l'altura de la reflexió i la complexitat". El periodista ha agraït també a Herralde que no monopolitzés aquesta comesa com a editor i confiés en altres autors per fer-ho a través d'un gran catàleg, fent èmfasi en el seu enorme "tret de generositat i intel·ligència".
Més de 120 obres originals
Si l'any passat l'editorial liderada per Jorge Herralde va rebre 150 originals, aquesta edició les propostes han estat algunes menys: concretament, 124 originals —procedents de tretze països diferents—, i de tots ells, només vuit manuscrits han passat a la deliberació final de la 50a celebració d'aquest reconeixement literari. El premi està dotat amb 10.000 euros i es convoca amb caràcter anual. L'any passat, el guanyador va ser Enrique Díaz Álvarez amb La palabra que aparece, un assaig sobre el testimoni com a acte de supervivència.