Jorge Herralde
Barcelona, 20.03.1935
Inductor de la pandèmia de la febre groga
Anagramàtic
-És una obvietat, però a un editor, en primera instància, li ha d'agradar molt l'edició. Això i treballar molt. I que aquest treball es torni diversió. Evidentment, també ha d'estar constantment buscant els millors escriptors possibles i fent el que se'n diu la política d'autor, és a dir projectar-lo.
-Les aventures de Tom Sawyer i Les aventures de Huckleberry Finn van ser les dues novel·les amb què em vaig enamorar de la literatura. Més tard vaig caure malalt de la febre Kafka. Durant mesos no llegia res més.
Fa quatre mesos que llegeixo a bocinets. Ho enyoro
-Fins aquest passat 5 de març continuava llegint cada dia fins a les 2 o les 3 de la matinada. Ara tinc problemes de visió. Pel que m'he pogut informar, un fet normal per a gent d'edat avançada que hagi estat lectora voraç. Fa quatre mesos que llegeixo a bocinets. Ho enyoro.
-La meva tauleta de nit sempre ha estat plena de llibres. De fet, casa meva sempre ha estat inundada de llibres. És impossible saber quants en tinc. Moltíssims. Els llibres que ja he llegit els deixo a amics i amigues sense esperança que se'm tornin.
-Un dels meus millors amics era Carlos Durán, que posteriorment va ser un dels grans cineastes de l'anomenada Escola de Barcelona. Quan anava a casa seva, per anar a la seva habitació, havíem de passar per la sala d'estar, on el seu pare acostumava a estar reunit amb grans editors com Lara o Janés. En aquell saló, ple de llibres, vaig descobrir alguns dels meus escriptors favorits, entre altres P. G. Wodehouse.
Vaig prendre consciència política després de llegir Jean-Paul Sartre
-Vaig prendre consciència política després de llegir Jean-Paul Sartre. A partir d'aquell moment vaig ser molt militant. Pel meu compromís, vaig ser un dels organitzadors de la Tancada d'intel·lectuals a Montserrat de 1970, però ràpidament vaig entendre que seria molt més efectiu si feia política a partir de l'edició.
-No hi ha cap secret. Només cal llegir quatre pàgines per saber si un llibre és bo. És intuïció i connexió.
-En la seva primera dècada de vida, Anagrama va ser l'editorial més castigada per la censura franquista. Vam haver d'anar infinitat de vegades a judici, ens van segrestar 9 o 10 llibres i ens van prohibir una vintena. Econòmicament era un drama. L'editorial estava arruïnada. Ens vam salvar perquè vaig vendre les meves accions de la discoteca Boccaccio a José Manuel Lara Bosch.
-A Anagrama no publiquem best-sellers, però sí que hem publicat molts best-sellers involuntaris
A Anagrama no publiquem best-sellers, però sí que hem publicat molts best-sellers involuntaris
-Lara pare es referia a Anagrama com la 'fiebre amarilla'. Teníem molt bona relació. Més d'una vegada va declarar que li agradaria comprar l'editorial amb mi a dins. I la veritat és que em va trucar 4 o 5 vegades per fer-me una oferta. No va ser l'únic.
-Deien que l'edició del llibre en paper estava a punt de desaparèixer. Contràriament, en els darrers anys hem viscut un esclat d'editorials independents a Catalunya. Totes elles ho estan fent molt bé. Editorials que fan servir els mateixos criteris que Anagrama, que mai no ha deixat de ser una editorial independent: buscar la qualitat per sobre de tot.
-Al llarg dels anys he mantingut una relació molt forta i íntima amb molts dels autors d'Anagrama. De fet, alguns dels meus millors amics són autors de la casa.
-Tot passa ràpidament i aquest mig segle d'història d'Anagrama, també. He treballat molt i m'he divertit molt.