Josep Cots (Manresa, 1942) és l'editor de 1984, una editorial amb una gran trajectòria, que tant publica autors catalans com estrangers, i combina autors clàssics amb contemporanis (des de Juli Vallmitjana a Ramon Mas, i de Jack London a Jean Hatzfeld). Edicions del 1984 publica narrativa, poesia, teatre, assaig... El 2017, Cots va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura per la seva tasca com a editor. En una entrevista amb El Nacional fa una valoració de La Setmana del Llibre en Català.

Quins avantatges ofereix als editors la Setmana del Llibre en Català?
No es poden entendre els avantatges que suposa la Setmana del Llibre en Català per a un editor petit, sense entendre la projecció que ha guanyat en els darrers cinc o sis anys. Cada cop més, la Setmana es converteix en una manifestació de la potència de l’empresa editorial en català, i és el marc on es presenten les novetats de la represa després de l'estiu. Gràcies a la Setmana, els editors petits i mitjans prenem més relleu; es visibilitza més la nostra capacitat.

La Setmana durant molt de temps va anar amunt i avall, canviant de lloc i de format. Creu que ara s’ha encertat i que aquest format i aquest emplaçament són els bons?
Jo crec que en principi està bé, tot i que no excloc que evolucioni. Ara tenim un límit d’espai. Però aquest espai està molt bé, està molt consolidat, tant per part de l’oferta com de la demanda. Si es desenvolupa la Setmana, jo crec que s’hauria de fer des d’aquí. Seria un error desplaçar-la. Ens ha costat molt arribar fins aquí. La plaça de la Catedral és un bon lloc, per a un esdeveniment que té una part de saló i una altra de fira. A partir de dimecres vindran 18 editors estrangers, amb els que volem establir pactes de compra i venda, i això potencia el caràcter de fira que vol tenir la Setmana...

La Setmana serveix per arrossegar vendes i per donar visibilitat al llibre en català?
Sí, abans en el mercat editorial català només hi havia la punta de Sant Jordi i la de Nadal. La Setmana no deixa de ser una connexió entre una i altra. A mesura que aquest esdeveniment creix, permet que un autor que per Sant Jordi funciona no es mori durant l’estiu, sinó que revisqui i duri fins al Nadal... Abans hi quedava un buit terrible. Costava molt arrancar després de l'estiu.

A La Setmana hi ha 183 segells, hi volem que hi siguin tots

Com a novetat de la Setmana, l’organització ha establert que cada llibre només podrà ser a un estand. Com ho veu?
Això es deu a l’afluència de les editorials. Les llibreries abans oferien de tot, però ara perquè hi hagi una mostra efectiva de tots els segells editorials s'ha limitat la presència de les diferents col·leccions a un sol estand. Jo crec que això ha de funcionar bé... Hi ha 183 segells, i volem que hi siguin tots. Vam començar que érem quatre i per a nosaltres és molt important que ara hi siguem tants.

Cap on creu que ha d'avançar la Setmana?
La Setmana ha d’oferir més qualitat, amb més i millors activitats, amb més projecció internacional... Hem aconseguit molt i ara hem d’avançar i donar consistència a certes coses.

 En alguns camps editorials, encara som a les beceroles

A la Setmana es pot veure el gran potencial del llibre en català, però també les seves mancances: no hi ha quasi res de còmic, ni de llibre tècnic... En quina situació es troba, ara per ara, el llibre en català?
El panorama del llibre en català és molt limitat. Hi ha camps que no estan ben reflectits en la producció editorial catalana: ni el còmic, ni la novel·la fantàstica... En alguns camps encara som a les beceroles... Un dels àmbits en què el món editorial català es troba molt coix és el de l’assaig. I parlo en el camp de l'assaig, no en el de la no ficció, que és una sopa, on hi ha de tot... Una part de l’assaig català es consolida, cada cop es veu més, però hi ha moltes mancances. Si hi hagués un mercat normalitzat de les traduccions d’assaig de fora, això també estiraria la producció d’assagistes catalans. Però ara la gent ja no es preocupa de buscar llibres d’assaig en català; té l'hàbit de comprar l'assaig en castellà.

I com funciona el mercat editorial per a nens i per a joves?
Si agafes les estadístiques de la producció editorial catalana, veus que el llibre de text representa molt... I si li afegeixes la literatura infantil i juvenil, tot plegat representa més del 50% de la producció. Això és massa... I en canvi el llibre de literatura, tant de producció pròpia com traduïda, representa massa poc...

El problema que hem tingut en matèria cultural és que hem sigut pobres d'esperit

D'on creu que sorgeix el problema del mercat editorial?
Històricament el problema que hem tingut en matèria cultural és que mai no hem explotat a fons les competències que ens van atribuir. No hem explotat el que políticament podíem fer. Hem sigut pobres d’esperit. Fins a l’any passat, per decisió de Santi Vila (una cosa que se li ha de reconèixer), no vam tenir una dotació mínimament potable per fer traduccions de grans obres internacionals... També caldria canviar les polítiques de prescripcions escolars. Perquè la literatura és l’ànima de la llengua. Si separes l’ensenyament de la llengua del seu esperit, tururut... No fas res...

Creu que hi ha marge per augmentar el mercat editorial català?
Sí. És una qüestió de política educativa i cultural. Som el gruix de població que som, però el mercat podria créixer amb una bona política cultural i educativa. Si ensenyem els nens a llegir, i quan són adults tenim unes quotes editorials normals, amb una oferta completa, amb uns quants anys creixeria el públic lector. En els darrers sis o set anys hem fet créixer el nombre de lectors en català, del 22 al 27%, un percentatge similar al que va créixer en temps de la República. Però encara estem en percentatges molt baixos en relació amb el castellà, i això en bona part ve condicionat per l’oferta, i per la prescripció escolar...

Qui vingui a la Setmana quedarà sorprès per la qualitat i la quantitat de l’oferta del que trobarà

Com convenceria a algú perquè visités la Setmana del Llibre en Català?
Li diria que vingui perquè quedarà sorprès per la qualitat i la quantitat de l’oferta del que trobarà... Fent-me una mica d'autobombo, a la nostra editorial trobaran una traducció fenomenal de Llum d’agost de William Faulkner, una antologia que recull més del 50% de l’obra poètica de W.H. Auden, en versió bilingüe anglès-català, traduïda i seleccionada pel Marcel Riera, i també la primera novel·la de Juli Vallmitjana, A la ciutat vella, en una edició d’Enric Casassas. Però això només és una petita mostra de les moltes obres interessants que trobarà a la Setmana.