José Saramago caminava descalç. Aquesta és una metàfora que explica molt bé la seva estima per la senzillesa, de les paraules i les vides comunes. Però també una veritat literal. Nascut en una família del camp portuguès, aquest Nobel particular va trepitjar la terra del seu poble sense sabates fins als 14 anys. Com el protagonista del seu Evangeli segons Jesucrist, l’escriptor és l’artífex d’una trajectòria poc convencional. Quan tenia 60 anys era encara un desconegut literari, gairebé sense obra a les espatlles. Als 74, menys de dues dècades després, rebia el Nobel de Literatura de mans de l’acadèmia sueca. Entremig, obres com Assaig sobre la ceguesa o L’home duplicat i una trajectòria de marcat compromís social.

Un origen rural 

A Saramago el van educar els paisatges del Ribatejo, una província agrícola al centre de Portugal. I entre el riu Tajo i l’Almonda, que banyava el poble natal, la saviesa analfabeta i popular del seu avi, que li explicava històries de nit, mentre dormien sota una gran figuera a prop de la casa pairal els mesos de calor. A Azinhaga, Saramago hi va néixer i créixer, abans que la família es traslladés a Lisboa, buscant escalar en la vida urbana de la capital. Fill d’una família molt humil, que criava bestiar “sense la promesa que l’endemà tindrien el menjar suficient per subsistir”, els estius sempre tornaria al seu poble.

L’univers rural de la seva infància i l’origen humil van educar l’escriptor

L’univers rural de la seva infància i l’origen humil van educar l’escriptor. Sense aquests, és impossible entendre el seu món literari, l’interès per les vides anònimes i la predilecció per la paraula pausada. Amb les arrels al camp van arribar també el famós ‘sentit comú’, que sempre se li atribuiria, el compromís polític i la lluita per la justícia. Afloraven als marges dels seus llibres, entre línies i paraules, sovint de la mà de la lucidesa amb què es mirava els fets quotidians. I també es presentaven en la seva trajectòria, la seva militància comunista i fins i tot seva reacció el dia que es va assabentar que li donaven el Nobel. “Jo no vaig néixer per això”, diria entre d’altres.

Res en l’origen de Saramago el destinava a ser escriptor. I tanmateix així va ser

Res en l’origen de Saramago el destinava a ser escriptor. I tanmateix així va ser. “El riu ens porta”, deia, “però a vegades passa que un pot arribar alguna cosa sense haver-ho pensat”. Va créixer sense llibres a casa i els primers els va comprar quan tenia 19 anys a Lisboa, amb els diners que li havia prestat un amic. Llegia a les biblioteques públiques, de nit, i així va anar creant un pou particular de lectures, desordenat i autodidacte, però extens. Va haver d’abandonar l’institut per formar-se com a serraller mecànic a l’escola industrial de Lisboa, on exerciria l’ofici, enfundat amb el mono blau i les mans brutes. Un Nobel inversemblant

Jose Saramago - Premio Nobel Literatura
L'editorial Narbona celebra el centenari de José Saramago publicant la seva obra en català. Foto - Europa Press

Sense res a dir

Saramago va publicar al seva primera novel·la el 1947, quan només tenia 25 anys. Havia descobert la literatura sota l’estela d’un dels altres escriptors portuguesos per antonomàsia, Fernando Pessoa. Però després de l’estrena, quan l’editorial va mostrar indiferència pel seu següent llibre, va decidir callar, en un silenci literari que duraria més de dues dècades. “Vaig arribar a una conclusió potser no gaire pròpia d’un jove de 24 o 25 anys: no tenia res a dir que valgués la pena”, explicava.

Vaig arribar a una conclusió potser no gaire pròpia d’un jove de 24 o 25 anys: no tenia res a dir que valgués la pena

La seva veu va recórrer llavors altres camins. El 1966 va reprendre l’activitat literària amb un llibre de poesia, al que sumaria poc després un recull de cròniques. Llavors combinava l’escriptura amb la feina a l’editorial portuguesa Estúdios Cor, on havia aterrat una dècada abans, i es començava a fer conegut en l’ambient literari del Café de Chiado, al cor del barri lisboeta que porta el mateix nom. Hi passava tardes i vespres acompanyat de la poetessa Isabel de Nobrega, la seva dona, entre carrers estrets i els tramvies que envoltaven el local; els paisatges de la ciutat “on acaba el mar i comença la terra”, com l’escriptor havia batejat Lisboa.

La revolució li permet esquivar una presó que la dictadura ja li havia programat, però això no li farà perdre l’esperit crític amb la nova situació política

No oblidava, però, la militància política. Va ser a través d’aquesta que els esdeveniments històrics del Portugal del s.XX van contaminar la seva vida. Quan esclata la Revolució dels Clavells l’any 74, enderrocant la dictadura militar portuguesa, sentirà que li arriba per primera vegada “la possibilitat de ser un autor lliure”. La revolució li permet esquivar una presó que la dictadura ja li havia programat, però això no li farà perdre l’esperit crític amb la nova situació política: “la revolta està feta, la revolució està encara per fer”, escriurà, “no m’agrada gens dir ‘revolució dels clavells’, perquè les revolucions no es fan amb clavells”. 

Saramago barreja la capacitat intel·lectual d’intuir la transcendència amagada en les circumstàncies més quotidianes i el compromís grandiloqüent tant amb el seu país com amb tot el planeta

Saramago barreja la capacitat intel·lectual d’intuir la transcendència amagada en les circumstàncies més quotidianes i el compromís grandiloqüent tant amb el seu país com amb tot el planeta. Per ell la humilitat o l’atenció a allò comú no vol dir indiferència, sinó el contrari. “Savi és aquell que s’acontenta amb l’espectacle del món”, resava una de les odes de Pessoa i per a l’escriptor serà el contrari. “Com pot ser això saviesa, acontentar-se amb seure al pati de butaques i mirar el que passa a l’escenari? Tots som actors”, contestava.

Amb la reescriptura de la vida de Jesús, va arribar la polèmica, a la qual fins i tot se sumaria el Vaticà, incòmode per la visió planera i humana que Saramago oferia del fill de Déu

Actuar, la preocupació ètica de la vida en comú i la soledat seran alguns dels temes de la seva gran literatura. S’hi dedicarà de ple a partir de l’any 1975, després de ser acomiadat del Diário de Notícias per motius polítics. Aquests impregnaran obres com Memorial del convent (1982), el seu primer llibre de fama mundial i que li va valer també el premi del Pen Club portuguès, Història del setge de Lisboa (1989) o L’evangeli segons Jesucrist (1991). Amb aquesta última, una reescriptura de la vida de Jesús, va arribar la polèmica, a la qual fins i tot se sumaria el Vaticà, incòmode per la visió planera i humana que Saramago oferia del fill de Déu. 

Saramago va rebre el Nobel el 1998 ja instal·lat a l’illa de Lanzarote i preocupat per l’evolució política d’Europa i el triomf del neoliberalisme

I el debat ètic serà també molt present a Assaig sobre la ceguesa, publicada el 1995, una altra obra clau en la trajectòria de l’autor, en què imaginava un planeta on els humans, o pràcticament tots ells, han perdut la visió. Seria potser l’últim impuls que li faltava per rebre el Nobel, que li concedirien el 1998, amb l’autor ja instal·lat a l’illa de Lanzarote i preocupat per l’evolució política d’Europa i el triomf del neoliberalisme. “Triomfar és fer-se famós i ric, tenir poder i viure com si estiguessis dins d’una mena d’esfera de vidre. Aquesta també és una forma de ceguesa”, escriuria Saramago després.

Noves edicions de la seva obra

Amb la intenció de reivindicar el llegat de l’escriptor, s’han reeditat en català diverses de les seves obres. L’editorial Navona ja ha publicat L’evangeli segons Jesucrist i L’home duplicat aquest 2022. I no seran els únics que arribaran. A l’octubre, arribarà també en català Assaig sobre la ceguera i a principis de 2023, L’any de la mort de Ricardo Reis, una altra de les novel·les claus en la trajectòria de Saramago. Són obres que havien estat descatalogades i que amb l’efemèride del centenari de l’autor, cobren nova vida. L’objectiu, tal com explica Ernest Folch, director editorial de Navona, és “que no quedi ni una sola obra de l’autor que no s’hagi posat en valor”. 

Amb la intenció de reivindicar el llegat de l’escriptor, s’han reeditat en català diverses de les seves obres

Se sumen a altres llibres, que també volen rememorar el llegat de l’escriptor. N’és un exemple Saramago, un àlbum biográfico, que Alfaguara ha publicat en castellà, en col·laboració amb la fundació Saramago, i que rememora indrets i noms importants en la seva vida. Alfaguara també ha publicat recentment La viuda, la primera novel·la de l’autor, que fins ara no s’havia traduït al castellà. Totes, malgrat travessar diversos gèneres i moments biogràfics, recullen la invitació d’aquest Nobel obrer: “prenguem, doncs, nosaltres els ciutadans comuns, la paraula”.