Des de 1968, la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) organitza una trobada a Prada (Conflent) entre estudiants, professors i ponents. Es tracta d’un espai genuïnament catalanista, que barreja formació amb actualitat política. La trobada, que tradicionalment marca l'inici de curs polític, s'ha sol·lapat enguany amb la represa de l'activitat parlamentària pel referèndum de l'1 d'octubre. El president de l’equip rector, Jordi Cassassas (1948), és la principal cara visible de l’esdeveniment.
Cassassas, amb una llarga trajectòria com a catedràtic i historiador, explica les principals novetats de l’edició de 2017, que se centrarà de nou en el procés. D’altra banda, comenta el futur de la trobada i l’escenari polític i cultural de Catalunya pels propers temps.
Com encareu la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany?
L'UCE ha tingut tradicionalment una vessant acadèmica però també una connotació política. La universitat, com el país, s’emmarca en la culminació del procés. Aquest any serà un in crescendo: ens haurem d’adaptar-nos al que vingui perquè la política catalana només està de vacances fins el dia 15 d’agost i nosaltres comencem el 17. Tal com estan les coses, a l’edició d’enguany haurem d’estar molt a l’aguait del que passi.
Quin paper vol tenir l'UCE en aquesta recta final cap a l’1-O?
Tenim un compromís amb el país com a institució. L'UCE és pionera en el procés perquè ha tingut un caràcter de resistència durant l’estat franquista i el centralisme borbònic. Ara bé, també s’ha de mencionar que hi ha sensibilitats diferents entre els membres de l’equip i el personal que assisteix a la trobada.
L'UCE ha resistit l'estat franquista i el centralisme borbònic
Aleshores, voleu ser de nou el centre de la política catalana?
Hi acudiran personalitats polítiques molt rellevants, com Lluís Llach, Jordi Sánchez, Irene Rigau, entre d’altres. No obstant això, no podem esperar que els polítics donin pistes de com anirà el curs polític durant l'UCE, com passava altres anys. Si parlessin més del compte hi podria haver un sidral: podria ser contraproduent per les possibles reaccions governamentals i del Tribunal Constitucional.
Cada any atorgueu un guardó, el premi Canigó, a una persona o entitat per la seva trajectòria cultural, científica o política. Què ha motivat que Lluís Llach rebi aquesta distinció?
El motiu és la seva trajectòria vital i professional, especialment ara en aquest moment final del procés. Llach podria estar gaudint de la seva jubilació però ha preferit donar una representativitat i un ressò a la causa independentista. En definitiva, és un reconeixement a un llarg camí en l’espai del catalanisme polític.
La nova edició arriba després d'anys de retallades. Com heu d'afrontat la reducció del pressupost?
Estem treballant per assegurar la continuïtat i perquè no se’ns mengin els interessos bancaris. Ens n’hem sortit pels pèls però bé. Hem patit molta angoixa, ens hi hem dedicat molt i hem perseguit moltes persones per trobar un duro aquí i un duro allà.
Quin perfil d’estudiant acudeix a l'UCE?
Tenim dos perfils: un de molt habitual, madur, que ve a l’esdeveniment per reciclar-se; i un altre més jove, que ve recomanat pels professors de la facultat. L’estudiant més adult hi ve des de fa molts anys mogut per un estat emocional determinat. Són els que mantenen l’esperit inicial patriòtic de l'UCE.
La idea de Països Catalans és irrenunciable
I ara què queda d’aquell esperit inicial?
D’una banda, queda el testimoni. També ens queda la voluntat de mantenir un espai de tolerància i diàleg que pugui posar a l’abast experiències en un estat amb tics dictatorials. D’altra banda, és irrenunciable la idea de Països Catalans, de l’espai català: des de la Franja fins a l’Alguer, des de la Catalunya nord fins al confins de la província d’Alacant. Tot això és l’espai de referència de la universitat.
Amb la situació política actual, hi ha realment alguna possibilitat futura d’una relació més forta entre els territoris dels Països Catalans?
Nosaltres ens plantegem dos escenaris: un és aquell en què el procés va malament i s’ajorna; i després hi ha l’escenari en què el procés va bé, Catalunya se’n surt i esdevé un Estat independent. Tant en un escenari com en l’altre hi haurà dificultats per l’espai català de relacionar-se amb Catalunya. Des de fora s’ho miraran amb lupa, com si fos un perill d’expansionisme.
En aquest escenari, què passarà amb l'UCE?
Les dificultats per dur a terme l'UCE en una Catalunya independent seran extremes, però mai no es podrà evitar perquè es fa a França. Seguirà havent un espai de diàleg i de col·laboració en una única nació dividida en diferents estats. De fet, aquesta funció serà molt més necessària en aquest futurible que en l’actualitat. Si les coses van mal dades, tornarem a tenir una UCE en què l’element de resistència tornarà a adquirir una gran importància.
Si les coses van mal dades, l'UCE serà un element de resistència
I ara teniu problemes?
Hi ha hagut grans dificultats perquè personalitats del País Valencià i de les Illes Balears vinguin a Prada de manera oficial. Durant els governs del PP era molt difícil però ara, després dels canvis polítics, Déu n’hi do les dificultats que hi ha. Per exemple, les pressions espanyoles han impedit que vingui gent d’Andorra a l'UCE.
Les pressions espanyoles han impedit que vingui gent d’Andorra a l'UCE
Amb independència de les pressions i del clima polític, l’any que ve farà 50 anys que va començar aquesta iniciativa.
Tenim moltes expectatives posades en el cinquantè aniversari. Ho vivim amb emoció i volem que sigui una edició sonada. La universitat ha tingut continuïtat perquè s’ha sabut adaptar. Des de 1968 fins el 2018, l'UCE s’ha mantingut perquè ha sabut detectar els nous escenaris. Ara, el nostre repte ara és trobar un equilibri entre l’essència iniciàtica i els canvis dels temps.