“No tots els grups que hem programat m’agraden, però tots m’interessen. El repte és entendre l’interès més enllà del gust personal.” Aquest dimecres arrenca una nova edició del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). Ho fa amb un nou equip directiu format per Joan Rial, Jordi Casadesús i Rubèn Pujol (tots tres, estretament vinculats a l'escena musical vigatana: Rial va ser membre d'Est Oest, Cassadesús de La Iaia...), rellevant a Oriol Roca i l'enyorat Marc Lloret després de catorze anys i de situar el certamen en un moment altíssim de reconeixement.
🟠Marcel Pujols: "L'Adoberies Fest és una petita utopia"
“El nostre encàrrec és dirigir artísticament el Mercat, res més. Però com que ens estimem l’esdeveniment i la ciutat, ens hi posem a sobre de tot: invitacions, professionals, programació paral·lela... Si fóssim estrictes, el 18 de juny hauríem entregat la programació i ens retrobaríem al setembre. Però no sabem treballar així”. Feina feta. Seran nou escenaris i més d'una setantena de concerts programats. Entre els grups que a partir de demà passaran per la capital d'Osona, destaquem propostes com La Ludwig Band, Mishima, Maria Arnal, Biznaga, Fades, Rocío Márquez, Mazoni, 31 Fam o els nord-americans Okkervil River, entre molts altres.
El Mercat és actualment la fira professional de la música més gran dels Països Catalans i la segona de l’Estat. Rial té clar que aquesta condició sovint passa desapercebuda pels mateixos vigatans: “Que la segona fira professional més important de l’Estat sigui a Vic és molt bèstia. Això hauria de ser a Barcelona. Té sentit perquè el 1989 algú va decidir que seria aquí, segurament fruit d’aquell pujolisme descentralitzador. Però la realitat és que aquesta és una de les fires de música més potents del sud d’Europa. Si el MMVV fos a Barcelona segur que seria deu vegades més gran, però també molt més inútil. La música es mou amb confiança personal, no amb catàlegs impersonals. Aquí tenim 1.200 o 1.300 acreditats, i això fa que es creï un caliu on tothom pot conèixer-se. Aquest és el nostre valor.” El calendari també juga a favor: “Nosaltres no tanquem l’estiu, com fa l’Acústica de Figueres, sinó que obrim la temporada. Som el lloc on es presenten les gires de tardor, les propostes que alimentaran l’estiu vinent. Això ens fa útils.” Ara bé, aquesta condició dual de festival ciutadà i fira professional genera també tensions: “Si la part de festival falla, els amics ens tallen el coll", admet entre rialles. "Però si és la part professional, la que falla, ens el tallen els programadors. Hem de fer-ho tot bé.”
No volem copiar el model de l’anterior direcció. Ens sortiria pitjor segur. Doncs bé, aprofitem-ho per investigar nous formats. Si només repetim, ens durarà dos anys. Si innovem, podem mantenir-nos com a referència
La voluntat de Rial en el seu inici al capdavant del Mercat és clara: rejovenir sense trencar amb el llegat. “No volem copiar el model de l’anterior direcció. Ens sortiria pitjor segur. El volem aprofitar per investigar nous formats. Si només repetim, ens durarà dos anys. Si innovem, podem mantenir-nos com a referència". Un altre dels reptes del nou equip, és atraure professionals joves: “Volem liderar aquest relleu de gent de 25 a 35 anys que ara no participa de fires. Sovint no tenen diners per viatjar, o se senten fora de joc. Ens hi hem trobat nosaltres mateixos i sabem com costa entrar en els cercles professionals.”
El dret a equivocar-se
El nou director artístic del Mercat de Música Viva de Vic és conscient que la indústria musical ha canviat radicalment des de la primera edició de la fira l'any 1989: “Abans un grup treia disc, girava un any i preparava el següent. Ara tot és líquid, constant. Els senzills i les xarxes marquen el ritme. Això beneficia molt el Mercat, perquè el nostre objectiu des del 1989 és potenciar la música en directe, i avui el directe és on hi ha els diners.” Per això volen fugir del dogma que al MMVV només s’hi estrenin discos: “Ens agrada que un artista presenti un àlbum aquí, però és insostenible esperar un any. Ara volem obrir la porta a projectes que encara no tenen disc, fer listening parties, mostrar senzills. Hem de ser útils als programadors que busquen ser els primers a apostar per un grup abans no esclati.”
Hem de ser útils als programadors que busquen ser els primers a apostar per un grup abans no esclati
Un dels punts que Rial repeteix com un mantra és la importància de l’error: “El discurs amb la Generalitat és clar: venim a demanar permís per equivocar-nos. Les grans promotores tenen diners per arriscar i fallar. La resta de festivals no poden. Nosaltres, com a servei públic, hem de poder assumir aquest risc. Si fallem en una nit, no passa res: hem fet la prova per a tota la indústria.” Aquesta aposta es tradueix en jugades concretes, com situar artistes emergents en escenaris grans: “Volem ajudar a créixer grups que avui cobren 2.000 euros perquè l’any que ve en puguin cobrar 6.000. Si no omplen, no passa res. Però si ho aconsegueixen, haurem fet la feina.” Perquè per a Joan Rial a Catalunya falta risc. Per això, incideix que per al nou equip directiu els seus referents no són locals, sinó europeus: fires del nord del continent on la professionalització és més gran i els formats més innovadors. “Ens domina el conservadorisme. Nosaltres hem voltat molt i sabem que podem portar idees d’Anglaterra o Alemanya que aquí encara no s’han provat. Substituir Marc Lloret és com substituir Guardiola. Ho farem pitjor segur. Però si ens atrevim a provar coses noves, potser també farem alguna cosa millor.”
Els quatre elements essencials
El Mercat de Música Viva de Vic no és l'única proposta que omplirà de música els carrers de la capital d'Osona aquests dies. Amb ells, dos festivals nascuts des del subsol, cites autogestionades ja imprescindibles de l'escena indie catalana com el Sugar Il·legal Fest i l'Adoberies. El primer amb un cartell enguany que reuneix gent com Esperit! o Joia; el segon, Power Burkas, Remei de Ca la Fresca o Tarta Relena. “La millor relació que podem tenir amb l’off-mercat és no tenir-hi relació.” La frase, dita així, pot sonar contundent, però el que hi ha al darrere és una voluntat explícita de deixar respirar l’escena paral·lela, d’acompanyar-la sense voler-la domesticar. “L’únic que volen és que no vingui la policia a tallar-los un concert, o que hi hagi lavabos, una barra i tendals si plou. Això és el que sí que els facilitem”, explica. El missatge és clar: allò que es genera als espais alternatius és tan part del Mercat com la programació oficial, encara que no en pengi directament. “L’off-mercat és tot el que passa al voltant del Mercat sense estar organitzat pel Mercat”, resumeix.
La clau és el títol: mercat, música, viva i Vic. Tots quatre elements són essencials
Aquesta mirada dialoga amb una altra de les apostes de l’actual direcció: obrir el ventall de gèneres. Rial reivindica que l’eclecticisme és consubstancial al projecte i defensa la incorporació de l’electrònica amb naturalitat: “No la potenciem perquè sigui el nostre criteri personal, sinó perquè hi ha públic i clubs plens cada dia.” L’edició d’aquest any compta amb vuit o nou actuacions d’electrònica dins dels setanta concerts programats, una fita inèdita. Però l’obertura no es queda aquí. El jazz, el flamenc o la música clàssica conviuen amb el pop-rock i l’urban dins d’una mateixa programació pensada perquè cada professional del sector hi trobi el seu espai. Rial ho exemplifica amb dies en què coincideixen bandes de guitarres i grups emergents en un mateix escenari, configurant jornades que poden funcionar com a aparadors complets per a programadors i festivals. Al final, la definició del Mercat torna al seu nom: no és un festival, sinó un mercat, i per això s’articula com un punt de trobada on la música en viu —la música “viva”— es compra, es ven i es comparteix. “La clau és el títol: mercat, música, viva i Vic. Tots quatre elements són essencials”, conclou Rial.