El 20 de desembre de 2010 Jafar Panahi va ser condemnat a 6 anys de presó i 20 d'inhabilitació per a fer cinema, viatjar a l'estranger o concedir entrevistes. El delicte que se li imputava era el d'actuar "contra la seguretat nacional i fer propaganda contra l'estat". Va sortir sota fiança, va ser detingut de nou el juliol del 2022 per protestar per la detenció dels cineastes Mohammad Rasoulof i Mostafa Ale Ahmad i va ser empresonat fins al febrer del 2023..Avui aquest silenci que el van voler imposar s'ha trencat quan ha presentat al Festival de Canes el seu nou llargmetratge Un simple accident, la primera vegada en quinze anys que pot assistir en persona a un festival internacional per presentar un dels seus films. "Per mi és bastant absurd i surrealista empresonar un artista i no saber què significa. Quan se'l fica a la presó li donem una raó, material i idees, obrim a un món nou", ha declarat el realitzador en la presentació del film, cinta que ja destaca com una de les més fermes candidates a la Palma d'Or del certamen francès. "El que més importa és que la pel·lícula s'hagi fet. No penso en què podria haver passat. Estic viu mentre faci pel·lícules. Si no faig pel·lícules, el que em passi ja no importa", ha sentenciat, tal com recull l'agència EFE, en roda de premsa amb els mitjans de comunicació.
El cinema com a eina pel canvi
Jafar Panahi és un dels realitzadors més influents de l'anomenada nova ona iraniana de cinema sorgida després de la Revolució islàmica de 1979 i de la qual van ser pioners cineastes tan interessants com Varuzh Karim-Masihi, Abbas Kiarostami, Dariush Mehrjui, Masoud Kimiay, Nasser Taqvai, Ebrahim Golestan, Sohrab Shahid Sales, Bahram Beizai o Parviz Kimiavi. Autor d'una filmografia iniciada a finals de la dècada dels vuitanta, la seva obra amaga títols tan rellevants com El cercle (Dayereh) (2000), en el qual va criticar la forma en què són tractades les dones en la República Islàmica de l'Iran, mostrant les vexacions quotidianes al fet que són sotmeses i la seva falta de llibertat. Panahi va guanyar el Lleó d'Or en el Festival de Cinema de Venècia amb aquesta pel·lícula i el premi de la FIPRESCI d'aquell any en el Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià. Altres cintes essencials en la seva filmografia són Offside (2006) en la qual conta la història d'unes joves que es disfressen de nois per a poder assistir a un partit de futbol (Os de Plata en el Festival de Cinema de Berlín) i Taxi Teheran (2015), aquesta guanyadora de l'Os d'Or del certamen alemany.
Un simple accident no l'hem fet nosaltres, l'ha fet la República Islàmica, és la República Islàmica la que ens empresona. Han de saber que quan empresonen un artista han d'assumir-ne les conseqüències
Un simple accident relata la història d'un home que després de patir un petit accident veu el seu torturador i decideix segrestar-lo, però una vegada iniciat el captiveri, té dubtes sobre la seva identitat i comença a buscar gent com ell, empresonats sense raó, perquè l'ajudin a corroborar qui és. Una parella de nuvis que es fan les fotos per al casament, l'endemà, la fotògrafa que s'ocupa d'aquestes imatges i el seu exmarit s'uneixen al protagonista en un viatge surrealista, amb tocs d'humor intel·ligents, en què l'espectador comprèn la realitat de l'Iran."Un simple accident no l'hem fet nosaltres, l'ha fet la República Islàmica, és la República Islàmica la que ens empresona. Han de saber que quan empresonen un artista han d'assumir-ne les conseqüències".
Jafar Panahi ignora què li passarà quan torni a l'Iran. No té por. Els membres del repartiment de la pel·lícula, tampoc. "Pateixo un ric molt menor del que pateixen cada dia les dones iranianes", ha indicat Majid Panahi, que interpreta el nuvi. "Iran és la nostra llar, hem de lluitar perquè la nostra pàtria avanci, hem de fer tot el possible per aconseguir-ho, tenim pocs mitjans, però hem de posar tots aquests mitjans perquè aquest país que ens pertany surti de la situació en què està, el que ens passi a títol personal importa molt menys", ha acabat sentenciant Mariam Afshari, l'actriu que interpreta el paper de la fotògrafa.