S'ha trobat a la biblioteca de l'Abadia de Montserrat un document insòlit: l'únic manuscrit conegut d'un poema èpic sobre els viatges de Cristòfor Colom. Titulat El Nuevo Mundo, és obra del poeta i diplomàtic portuguès Francisco Botelho de Moraes e Vasconcelos (1670-1747). La troballa l'ha feta la investigadora de postdoctorat de la Universitat de Barcelona (UB) Claudia García-Minguillán. El centre universitari sosté que aquest manuscrit amb el poema és de gran valor filològic i històric, ja que representa la primera obra èpica escrita en castellà que té com a protagonista la figura del navegant, a qui s'atribueix el "descobriment" d'Amèrica als europeus.
El document, asseguren des de la universitat barcelonina, havia passat desapercebut als investigadors malgrat aparèixer com una referència breu en un catàleg antic elaborat pel pare Alexandre Olivar l'any 1977. Consta d'uns trenta-nou folis i presenta notables diferències respecte a l'edició impresa del 1701. "Conté passatges que en el text conegut fins ara eren absents, alguns dels quals podrien haver estat suprimits o modificats per raons ideològiques", expliquen els investigadors del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB.
El poema situa Colom com a heroi de l'imaginari polític de començaments del segle XVIII. L'obra s'inscriu en un moment de forta tensió dinàstica, just abans de l'esclat de la guerra de Successió, segons detallen en un comunicat els experts que han fet la troballa. En concret, s'escriu en la Barcelona del 1701. Això és "clau per entendre l'estratègia" de Botelho de Moraes e Vasconcelos, un personatge estretament vinculat a l'escena intel·lectual i diplomàtica de la ciutat i relacionat amb els cercles austriacistes. De fet, l'autor va participar en la fundació de l'Acadèmia dels Desconfiats, entitat precedent de l'actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. "Va fer una aposta literària clara per connectar la gesta colombina amb els valors polítics dels partidaris de Carles d’Àustria", expliquen els experts.
L'obra pot "aportar llum" sobre la creació literària i la censura a la Barcelona barroca
El manuscrit, que ara serà objecte d'una edició crítica i d'un estudi monogràfic, revela també "una intenció estètica singular": tot i escriure's en castellà, la composició segueix models èpics clàssics que eren més habituals en la tradició llatina i italiana, segons exposen des de la UB. L'elecció de la llengua castellana, en aquest cas, "respondria a una voluntat d'intervenció en el debat cultural i ideològic de la monarquia hispànica", conclouen. Segons García-Minguillán, "el manuscrit s'ha mantingut durant dècades al marge dels circuits habituals de la investigació perquè mai no s'havia digitalitzat ni transcrit, i no constava amb autoria identificada de manera explícita en cap base de dades moderna".
L'estudi del manuscrit d'El Nuevo Mundo forma ara part d'un projecte de recerca més ampli que rep el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic (DAAD) i de la Fundació Calouste Gulbenkian. L'objectiu és reconstruir les motivacions polítiques, literàries i culturals de Botelho de Moraes e Vasconcelos i "aportar llum" sobre les dinàmiques de creació i censura en l'àmbit literari de la Barcelona barroca.