El festival In-Edit ha anunciat els primers títols que formaran part de l'edició d'aquest 2021. Certamen dedicat a les millors documentals musicals que retornarà a Barcelona del 28 d'octubre i 7 de novembre de 2021.
Fenòmens intensos
L'In-Edit, el festival de cinema documental musical de Barcelona suma una nova edició a la seva història, recobrant la vella normalitat del 28 d'octubre i 7 de novembre de 2021. Consolidat com un dels millors certàmens del seu gènere a escala internacional, els seus organitzadors han anunciat avui els primers títols del cartell d'aquest any. Un catàleg de noves referències en la que destaca American Rapstar, impactant aproximació al fenomen del "SoundCloud rap" als Estats Units i a la recent fornada de joves i adolescents estrelles del subgènere. Més enllà de greus distorsionats i tatuatges facials, els seus protagonistes reflexionen sobre experiències personals, de la jungla de les xarxes socials i de les senyes d'identitat d'un moviment que analistes externs veuen com el més vital i disruptiu dins del hip-hop, i també com el so d'una generació hiperconnectada que conviu amb una epidèmia d'opioides a escala nacional.
Igualment intens i contemporani, encara que protagonitzat per músics d'una generació anterior, resulta Don't Go Gentle: A Film About Idles, autoretrat dels noise-rockers de Bristol Idles en el qual parlen d'amistat, de masculinitat tòxica i de com el fet de sentir-se uns marginats sense futur va ser el combustible de la seva història d'èxit indie i d'una inusitada connexió emocional amb els seus fans.
Obrint-se en canal
Dos veterans artistes avesats a Nova York s'obren en canal a sengles documentals de to confessional. És el cas de Moby Doc, autoexamen existencial carregat d'ironia i surrealisme en el qual el músic electrònic recorre grans èxits, estrepitosos fracassos i traumes infantils que semblen no cicatritzar mai. Encara que per a cruesa la de Lydia Lunch: The War Is Never Over, pel·lícula en la qua la cantant, performer, poeta i figura clau de la no wave desconstrueix el seu propi mite entre aventures i proclames de sexe venjatiu, de sadomasoquisme hereditari i de l'art confrontacional com a estil de vida.
Una altra icona del punk i del feminisme de molt diferent perfil és abordada a Poly Styrene: I Am A Cliche. Aquí és la mateixa filla de Poly Styrene, la hipercreativa, riallera i turmentada reina anglosomali del punk anglès, qui obre literalment el bagul dels records a fi de comprendre la seva mare, el seu llegat com a referent de les riot grrrls i l'afropunk i, sobretot, els seus dimonis personals.
Vitalitat i passió
Vitalitat, passió i perseverança desprenen, i a hectolitres, els dos últims títols d'aquesta primera tanda de confirmacions. Fanny és la trepidant i injustament oblidada història del primer grup format exclusivament per dones que, esquivant mil i una barreres, va treure un disc amb una multinacional, les hard-rockers californianes Fanny. Un dels grups dels setanta predilectes de David Bowie, per a més detalls.
Finalment, Nueve Sevillas traça un passeig psicogeogràfic i orgullosament heterodox per la capital andalusa i el nou flamenc mitjançant nou retrats de personalitats del ball, el cant, la poesia i l'activisme, i les actuacions de gent com Israel Galván, Rocío Molina, Niño de Elche o Rosalía, entre molts altres.