Encara que sembli una època llunyana, fa només deu anys les plataformes en streaming no tenien cap pes en el consum de sèries de televisió i només les cadenes com HBO o Showtime produïen bones ficcions. Fins que Netflix va fer un cop sobre la taula. Una petita plataforma que fins feia poc es dedicava a llogar DVDs va fitxar a dues estrelles de Hollywood com Kevin Spacey i Robin Wright i a un director de la talla de David Fincher per dirigir els dos primers episodis de l’adaptació d’una minisèrie britànica de 1990, House of Cards, creant un producte d’una qualitat impròpia en el món del streaming que canviaria per sempre la visió que, fins aleshores, se n’havia tingut.
L’ascens al poder de Frank Underwood
Era un dia com avui, 1 de febrer, però del 2013 quan Frank Underwood es dirigia sobtadament a l’espectador en aquell primer episodi. I no era el primer cop que una sèrie trencava la quarta paret, però tampoc hi estàvem tan acostumats com ara, i xocava força tenir un monstre interpretatiu (i també no interpretatiu) com Kevin Spacey interpel·lant-te de forma tan directe.
El que ens prometia el protagonista mentre ens mirava als ulls era que assistiríem al seu ascens al poder en un procés on no tindria cap mena d’escrúpols. I la sèrie va complir el que prometia, amb Frank navegant les aigües més brutes del món polític deixant més d’una víctima pel camí, com la jove Zoe Barns (Kate Mara) en aquell metro o el congressista Corey Stoll (Peter Russo) en un cotxe aparcat. El viatge va ser realment interessant ja no només pel fet d’empatitzar amb un home menyspreable - la figura de l’antiheroi era la moda del moment - sinó perquè aquest home ens parlava a nosaltres, fent-nos còmplices de totes les crueltats que duia a terme i que podíem arribar a entendre, no en el sentit moral, però sí en el seu objectiu d’arribar a la presidència.
Els alts i baixos de Claire Underwood
I en tot aquest viatge, la figura de Claire Underwood sempre estava al seu costat, la qual cosa no és sinònim de donar-li suport. Interpretada impecablement per Robin Wright, el potent personatge va tenir els seus alts i baixos al llarg de la sèrie, amb alguns moments on els guionistes no tenien molt clar què fer-ne per mantenir-la empoderada, però sense eclipsar el Frank. I quan va arribar el seu moment de brillar, en una darrera temporada on s’havia acomiadat a Kevin Spacey pels seus escàndols sexuals, no ho va fer tant com s’esperava. Tampoc va ser culpa seva, sinó més aviat d’uns guions que havien perdut pistonada ja des de temporades anteriors, influïts potser per la marxa de Beau Willimon, el creador de la sèrie.
Claire Underwood està interpretada impecablement per Robin Wright. / Netflix
Una de les grans sèries del segle
El resultat final, doncs, va acabar sent una sèrie que en un inici era realment entretinguda gràcies a la complexitat dels seus personatges i als constants girs de guió en l’intricat món polític nord-americà, però que es va anar perdent pel camí per prendre’s a ella mateixa massa seriosament. La potència dels dos protagonistes i els actors que els interpretaven, la factura tècnica sempre impecable i l’original trencament de la quarta paret, però, l’acaben col·locant entre les grans ficcions televisives d’aquest segle. Al cap i a la fi, House of Cards va ser la primera gran sèrie de Netflix i el que ha aconseguit la plataforma des de llavors ja és història.