L’oferta de sèries que hi ha a les plataformes frega l’absurditat. Entre les desenes de noves propostes que arriben setmana rere setmana, aquest 2026 en destaquen dues. La primera, El Cavaller dels set regnes, doblada i subtitulada al català, que forma part de l’univers de Joc de Trons i que explica la història d’un dels cavallers més llegendaris de Ponent. L’altra és Heated Rivalry. Basada en un llibre homònim, es tracta d’un romanç esportiu prohibit entre dos jugadors d’hoquei de dos equips amb una rivalitat històrica. El Shane Hollander (interpretat per Hudson Williams), el “noi perfecte” d’una família estructurada, educat, sensible i que mai no ha tingut cap relació amb cap altre noi, però a qui les noies tampoc no l’acaben de convèncer; i l’Ilya Rozanov (Connor Sotrrie) rus, desvergonyit, cregut, polèmic i bisexual: ha tingut relacions secretes amb un altre noi però també li agraden les dones.
Podria semblar el que en el món de BookTook (els vídeos de Tiktok on, sobretot noies joves, recomanen llibres) es coneix com un enemies to lovers: d’enemics a amants. Però la seva relació no acaba d’encaixar en el terme d’enemics; en realitat són poc més que rivals i, des d’un primer moment, s’entenen malgrat que els seus equips, de Montreal i Boston, podrien ser l’equivalent al FC Barcelona i el Reial Madrid de la lliga d’hoquei sobre gel. La seva història d’amor, que inicialment sembla reduïda només a trobades sexuals quan competeixen a la mateixa ciutat, comença des del primer capítol i s’allarga durant anys i panys.
Un èxit a les xarxes
Heated Rivalry, en castellà traduït matusserament com a Más que rivales amb un doblatge francament millorable i disponible a Movistar + des de principis de febrer, té tots els ingredients per enganxar: una història d’amor prohibida entre dos homes atractius (són els nous “nòvios d’Internet” i als actors protagonistes els comencen a ploure projectes) ben regada d’escenes de sexe, que no són tan explícites com en la novel·la de Rachel Reid, i amb un final prou feliç. A més, la trama és bona i va més enllà del que s'espera. Als Estats Units ha estat un èxit des que es va estrenar al novembre i la seva popularitat es va escampar com la pólvora a les xarxes socials, especialment a TikTok. Els vídeos de muntatges de la mitja dotzena de capítols acumulen milions de visualitzacions. També han triomfat els vídeos de persones reaccionant als episodis. Els més divertits són els d’homes denunciant que la sèrie ha segrestat a les seves dones, o de nois que deien que no en volien saber res d’una historieta d’amor gai i que acaben molt més enganxats que les seves xicotes. Conscients que un dels elements que atreu més de la ficció són les seves escenes eròtiques, des d’HBO fins i tot han fet una llista dels moments íntims entre els protagonistes perquè, qui vulgui, els pugui recuperar.
La seva popularitat a les xarxes va provocar que molta gent no s’esperés a l’estrena internacional de la sèrie i la consumís en plataformes pirata. Des de Movistar, que la va portar a Espanya, en lloc de queixar-se ho han acceptat de bon grat i han aprofitat per fer broma: “Más que rivales serà tota vostra, un altre cop” van escriure per promocionar-la, donant per fet que el públic potencial ja l'havia vista. Si l’estrena de Hamnet ha provocat un augment de vendes de l’obra de Maggie O’Farrell, ha succeït el mateix amb aquest romanç sobre gel, que ja és un dels llibres més venuts d’Amazon i la cua per poder-lo demanar en préstec a l'E-Biblio, el servei de préstec digital, és de gairebé tres-cents dies.
Defuig dels clixés
Gran part de l’encant de la sèrie rau en el fet que fuig del que fins ara havia estat un dels grans clixés en les històries d’amor del col·lectiu: no és un relat basat en el trauma. És una història lluminosa que confronta amb les grans pel·lícules protagonitzades per homes gais, com la mítica Brokeback Mountain o, més recentment God’s Own Country, una de les millores interpretacions de Josh O’Connor, actor de moda. Els dos nois no ho tenen pas fàcil: l’un té una família conservadora (a Rússia, entre tots els països del món) i l’única persona dins del seu ecosistema que el podria comprendre, sa mare, es va suïcidar; l’altre no vol decebre els seus pares, que també són els seus mànagers, ni els seus companys d’equip i només vol ser notícia per ser el millor en el seu esport. Així, tot i la relació secreta, aquesta no és tortuosa ni els fa sentir miserables. El drama no és entre ells dos, sinó pel món que els envolta, i no tenen una relació tòxica.
La sèrie, de baix pressupost i que es va rodar en poc més d’un mes per a una plataforma canadenca, vol, en paraules del seu creador i director Jacob Tierney, “reflectir l’alegria queer” en la relació entre els dos nois, que també passa per alts i baixos i no pretén ser un documental. “El motiu pel qual vaig voler fer aquesta sèrie és perquè és una història d’amor. No vull vendre els traumes homosexuals”, reflexiona. En sèries dirigides al gran públic com aquestes, a més, els personatges gais acostumen a convertir-se en el comic relief, com el Cameron de Modern Family o l’Anthony de Sexe a Nova York. Aquí, en canvi, ells en són els protagonistes i les seves amigues, l’accessori. Els personatges femenins, això sí, no deixen de ser importants, sobretot en la subtrama del tercer capítol de la sèrie, que abandona el fil principal per centrar-se en un altre jugador d'hoquei de la mateixa lliga i rival de Hollander i Rozanov. En aquest sentit, en la ficció queda clara la importància de tenir referents. Hi ha qui pot considerar que el col·lectiu LGTBI ja està totalment normalitzat, però la realitat és que hi ha molts espais on aquest encara està mal vist. Especialment en el de l’esport, on els insults homòfobs estan a l’ordre del dia. Per això, aquesta relació és clandestina i cap dels dos no vol parlar massa dels seus propis sentiments més enllà del sexe fins que no es veuen reflectits en un mirall que els reconforta.
La sèrie no ha tingut el mateix èxit a l’Estat que en països anglosaxons, en part per la seva manca de promoció, el seu retard a l’hora d’estrenar-la i, potser, un públic menys receptiu a aquesta mena de ficcions. Amb tot, el seu impacte en la comunitat LGTBI és evident i un tema de conversa prou recurrent a xarxes socials, també en català i castellà. Bars que es defineixen com a queers, com el bar Fluid del Poble Sec de Barcelona, han organitzat projeccions de la sèrie per aquest diumenge en format watch party. Concretament, el capítol cinc, que no té ni una sola escena de sexe i, en canvi, sí que compta amb una bonica declaració d’amor.