Aquest dilluns s'estrena Bojos per Molière, la nova sèrie de TV3. Una creació d'Héctor Lozano, l'autor d'aquell fenomen global que va ser Merlí. La primera de les 8 produccions pròpies que la televisió pública catalana té previst estrenar aquest 2023, ens apropa a una història que gira al voltant de l'Institut del Teatre dels anys 90, amb un repartiment on destaquen joves talents, tot i que ja reconeguts per la seva participació en títols com Polseres Vermelles o la mateixa Merlí, compartint protagonisme amb noms consagrats de la nostra escena interpretativa: Elisabet Casanovas, Albert Salazar, Pere Arquillué... "Està quedant molt bé", indica entusiasmat un Héctor Lozano que, tot i l'eufòria, està vivint, i mai millor dit, unes setmanes de bojos prèvies a l'estrena. "Vam acabar el rodatge fa no res, el 21 de desembre. Sí, aquests últims dies anem a tota bufa amb la postproducció".
🟠 Bojos per Molière: repartiment, capítols i tots els detalls de la sèrie de TV3
🟠 Bojos per Molière versus Merlí: les 3 similituds de les sèries de TV3
De secundari a protagonista, l'evolució del guió de 'Bojos per Molière'
Tota història té una història prèvia. Aquesta també. Héctor Lozano es trobava treballant en un guió en què de sobte va irrompre un personatge secundari que, de mica en mica, va anar prenent força: un estudiant de l'Institut del Teatre. "M'agradava massa. Tant que vaig arribar a la conclusió que havia de ser el protagonista de la seva pròpia història". D'aquell impuls va néixer Bojos per Molière, la nova sèrie de TV3 que demà, per partida doble, amb l'estrena del primer i el segon capítol, arriba a la pantalla petita.
M'he inventat uns personatges que l'únic que tenen en comú amb mi és que estudien a l'Institut del Teatre de Barcelona durant la dècada dels noranta
Repassant la biografia de Lozano és impossible no traçar paral·lelismes entre la seva nova creació i la seva pròpia experiència vital. Lozano va ser estudiant de l'Institut del Teatre als anys 90, on va cursar dramatúrgia i direcció escènica. "No vaig acabar els estudis. Encara em falten uns pocs crèdits per tenir el títol", admet entre riures. "Espero que ara me'ls convalidin amb l'estrena de Bojos per Molière". Tot i les semblances, insisteix que aquesta no és una història autobiogràfica. "No hi ha res especialment meu a Bojos per Molière. M'he inventat uns personatges que l'únic que tenen en comú amb mi és que estudien a l'Institut del Teatre de Barcelona durant la dècada dels noranta".
'Bojos per Merlí'?
Bojos per Molière, però, sí que es pot interpretar com el seu personal homenatge al teatre, art del qual es va distanciar en sortir de l'Institut, moment en què va endinsar-se en el món de les sèries de televisió treballant per a produccions com Ventdelplà, La riera o Merlí, sèrie esdevinguda fenomen, de la qual firmaria una segona part: Merlí: Sapere aude.
En aquesta nova sèrie no hi ha cap Merlí. No hi ha cap professor guru
Impossible és també no establir paral·lelismes entre Bojos per Molière i Merlí: un centre educatiu, un grup de joves cercant-se... tot això embolcallat amb alguns rostres que han participat en totes dues produccions. Héctor Lozano ho nega: "Bojos per Molière no és el nou Merlí", emfatitza. "Els protagonistes de Bojos per Molière tenen entre 22 i 25 anys. Són joves, però no adolescents, com a Merlí. M'he centrat en un altre tipus de joventut. De la mateixa manera que en aquesta nova sèrie no hi ha cap Merlí. No hi ha cap professor guru". Sí que admet que l'ensenyança i la joventut són dues temàtiques que li agrada tocar als seus relats.
M'interessava retratar una època en què encara no hi havia ni mòbils ni internet. Uns anys en què encara era possible trobar-te gent jove llegint el diari. Sento nostàlgia d'aquells anys
Una altra diferència és l'època dels relats. Mentre a Merlí vivíem al present, Bojos per Molière ens porta a la Barcelona dels anys 90. "M'interessava retratar una època en què encara no hi havia ni mòbils ni internet. Uns anys en què encara era possible trobar-te gent jove llegint el diari. Sento nostàlgia d'aquells anys. El segle XXI no m'agrada, m'hauria agradat quedar-me a viure per sempre als noranta. Una època creativament molt potent a Barcelona. Si parlem de teatre, aquells també van ser anys molt potents a la ciutat, amb fets tan rellevants com el naixement del TNC o de la seu del barri de Gràcia del Teatre Lliure".
L'èxit de 'Merlí' i els algoritmes
"No m'ha pesat gens l'èxit de Merlí", confessa un Héctor Lozano que ens descobreix que abans de començar a treballar en Bojos per Molière, va donar vida a Las invisibles. "És una sèrie sobre les kellys (les dones que treballen com a cambreres de pisos) amb una temàtica totalment allunyada tant de Merlí com de Bojos per Molière". Tot i que encara no té data d'estrena, Lozano espera que es pugui veure en els pròxims mesos. Molt probablement arribarà de la mà de Showtime, una nova plataforma propulsada per la multinacional de l'audiovisual Universal que està previst que aterri a casa nostra aquest mateix mes de febrer.
L'èxit s'ha de relativitzar molt. La prova està en el fet que després de Merlí m'han tombat molts projectes
"L'èxit s'ha de relativitzar molt", insisteix Lozano. "La prova està en el fet que després de Merlí m'han tombat molts projectes". Aventures que no han arribat a port, moltes vegades, per causa, diu, dels algoritmes que fan servir les plataformes per decidir si una sèrie o pel·lícula tindrà una audiència potencial. "És desmoralitzador que aquestes companyies facin servir aquests sistemes per decidir si aproven o no un projecte. Algoritmes que, a més, s'ha demostrat que són imperfectes". És per això que aquest guionista i director nascut a Sabadell defensa la feina feta des de TV3. "Potser actualment a TV3 tenen menys diners per fer sèries, però, en canvi, deixen que l'autor pugui fer la sèrie que vol. A Madrid considerarien que Bojos per Molière és una sèrie de ninxol, minoritària, però tot ninxo té la seva audiència. I a mi el que m'agrada és fer sèries que expliquin històries senzilles i properes".
La realitat és que quan a plataformes com Netflix els presentes un projecte en català, se'l miren amb recel
Això i poder treballar en català, "que és la meva llengua". Lozano raona que plataformes com Netflix, tot i que de portes en fora advoquin per la pluralitat lingüística de les seves produccions, "la realitat és que quan els presentes un projecte en català, se'l miren amb recel. De la mateixa manera que també he de dir que quan vam fer Merlí: Sapere Aude, a Movistar em van donar llibertat absoluta per fer el que volgués".