Glasgow, algun dia del mes de gener de 1792. Fa 234 anys. La fàbrica tèxtil Springfield Cotton Works, propietat dels "Tobacco Lords" William Todd i Robert Muir i situada als molls de Kingston, introduïa la màquina de vapor com a força motriu. La màquina de vapor de la Springfield era la primera en una fàbrica de Glasgow, però no era la pionera d’Escòcia. Sis anys abans (1786), la Kennetpans Distillery, de Clackmannan (als afores de Stirling) havia introduït, per primer cop a Escòcia, una màquina de vapor en la cadena de producció. Però, tot i això, la Springfield s’anticipava quaranta-un anys a la fàbrica Bonaplata, de Barcelona, que seria la primera a Catalunya i a la península Ibèrica a introduir el revolucionari sistema motriu (1833).
Què va representar la introducció de la màquina de vapor a les fàbriques de Glasgow?
La màquina de vapor canviaria radicalment la fesomia de les fàbriques i de les ciutats fabrils, com Glasgow o com Barcelona. "The Dear Green Place" (l’estimat indret verd), com es coneix popularment Glasgow, transitaria de les filatures de llana i de lli i de la manipulació del cuir cap als filats de cotó i de mussolines de gran qualitat. És l’anomenada "Època Daurada" fabril (1792 – 1850) que multiplicaria la indústria tèxtil de la ciutat: passaria de l’escassa dotzena de molins de filar de 1792 a les 52 fàbriques el 1818 i a les 107 el 1831. Aquesta dada és molt important, perquè revela que mentre a Glasgow, el 1831, hi havia més de 100 fàbriques que ja havien introduït el vapor com a força motriu, en el conjunt de la península Ibèrica no n’hi havia cap.
Què passava, mentrestant, a Barcelona?
Això no vol dir que els centres fabrils catalans (Barcelona, Reus, Mataró) s’haguessin quedat aturats en el temps. Ben al contrari. Durant l’època prevapor (segle XVIII–1833) la fabricació catalana s’havia especialitzat en la producció d’indianes, un teixit de cotó estampat que va causar furor a mig món. La fabricació i comercialització d’indianes impulsaria aquelles primeres acumulacions de capitals que expliquen la posterior Revolució Industrial catalana. Però amb la introducció del vapor com a força motriu (1833) passaria el mateix que a Escòcia uns anys abans. El vapor acceleraria la mecanització del procés del filat, i la indiana —pròspera en una altra època i saturada en aquell moment— deixaria pas al cotó per vestir i per roba de llit.
Què va fer la màquina de vapor amb Glasgow?
La màquina de vapor va transformar radicalment Glasgow. L’any 1792 (incorporació de la primera màquina a la Springfield) tenia 70.000 habitants i ja era el primer centre urbà d’Escòcia (Barcelona, en aquella data en tenia 105.000). Però durant el segle XIX multiplicaria per 10 la seva població. El 1900 fregava els 800.000 habitants, i el 1912 superava el milió de residents i s’havia convertit en "Second City of the Empire" (la segona ciutat de l’Imperi britànic) només per darrere de Londres. I per davant de Liverpool, Manchester i Birmingham —els grans centres fabrils d’Anglaterra— i fins i tot de Calcuta, la ciutat més poblada de l’Índia britànica. Durant aquest període (1792 – 1912), Barcelona havia passat de 100.000 a 600.000 habitants.
Com va canviar la fesomia de Glasgow?
Les explosions urbanístiques de Glasgow i de Barcelona tenen certes i curioses coincidències. El model casa-fàbrica de la Barcelona de finals del segle XVIII (com la fàbrica Gònima, construïda entre els, llavors, erms i despoblats carrers del Carme i de l’Hospital) inspiraria, d’alguna forma, els "tenements" (les cases populars) dels nous barris industrials de Gorbals, Maryhill i Oatlands, a la riba del riu Clyde. I l’eixample barceloní de Cerdà coneixeria a Glasgow la seva particular versió, engolint els petits pobles de la rodalia com Anderston, Calton, Govan i Partick. Aquella expansió, com a Barcelona, crearia dos models residencials clarament diferenciats: el "tenement" destinat a encabir les classes obreres; i el "tenement" de les noves elits burgeses que recorda els pisos de la dreta de l’eixample barceloní.
Els "tenements" obrers de Glasgow: una marca d’identitat social
Els "tenements" de les elits burgeses se situarien sobre el plànol amb una disposició ortogonal (barris del "West End") idèntica a l’Eixample de Barcelona. Fins i tot els del "Southside" van ser planificats amb jardins a l’interior de les illes (el somni que Cerdà no va aconseguir fer realitat). Però a tocar de les fàbriques i de les drassanes es construirien un altre tipus de "tenements" que anaven destinats a les classes obreres, i que esdevindrien una marca d’identitat social. Eren blocs d'habitatges de tres o quatre alçades construïts amb "sandstone" (pedra sorrenca de color rosat) i d’una superfície molt limitada (1 o 2 habitacions) que recorda els "quartos de casa" de la Barceloneta, que apareixen en la mateixa època (finals del segle XIX).
Per què els "tenements" obrers van "fabricar" una cultura de classe?
El sociòleg Paul Willis, professor de la Universitat de Cambridge, és l’investigador que, probablement, ha descrit millor les pautes conductuals que expliquen la fabricació de la cultura de la "working class" (la classe obrera britànica sorgida amb la Primera Revolució industrial). Willis explica que, en un escenari marcat per la inexistència de l’ascensor social (les èpoques victoriana i eduardiana, fins al 1945, coincidint amb el final de la II Guerra Mundial i el principi de la fi de l’Imperi britànic), les famílies de classe obrera no contemplaven un horitzó de progrés social a nivell individual. Progenitors i plançons obrers acceptaven com un fet natural que la forma de vida de les generacions que se succeïen estava, invariablement, vinculada a la fàbrica, a la drassana o a la mina on ja treballava el pare de la família.
La "working class", els "pubs", el Celtic i el Rangers
Willis hi veu —i no sense raó— una forma de dominació i aculturació (les elits econòmiques sobre les classes populars o, si es vol, una rèplica dels conflictes de 1707 que expliquem en la primera part d’aquest reportatge). I aquesta fractura ens condueix a l’existència dels "pubs" com a centres catalitzadors i projectors de la cultura de la "working class"... i a la creació de les dues grans institucions futbolístiques de la ciutat i del país: els Rangers (1872), fundat pels obrers que Willis anomenaria "totalment aculturats" pel sistema (monàrquics i unionistes) i la seva contraposició, el Celtic (1888), creat per treballadors dissidents de la idea social i política victoriana (republicans i nacionalistes escocesos) d’aquella Gran Bretanya que immortalitzaria la cèlebre sèrie televisiva contemporània "Upstairs and Downstairs".
"Descobrir" Glasgow i el sud d’Escòcia
No obstant això, Glasgow i el sud d’Escòcia són molt més que els "tenements", els "pubs" i la històrica rivalitat "Celtic–Rangers". Tot i que aquests elements són autèntiques institucions socials que contribueixen a entendre la complexa història moderna i contemporània escocesa. Però per a aquell lector o lectora que té un veritable interès a conèixer aquesta Escòcia viva i real, allunyada dels tòpics (dels kilts, de les gaites i dels monstres del llac Ness), Experiències ElNacional.cat, Viatges Viñolas i l’autor d’aquesta peça han creat i organitzat un viatge per a descobrir-la. Podeu consultar-ne les condicions i us hi podeu inscriure al reportatge "Glasgow i Edimburg amb Experiències ElNacional.cat, Viatges Viñolas i Marc Pons".