El periodista Francesc Garriga ens transporta a través d'un fascinant viatge per les llums i ombres dels Estats Units en el seu nou llibre "A Washington amb paracaigudes" publicat per Pòrtic Edicions. Des de la seva arribada com a corresponsal de Catalunya Ràdio el novembre de 2021, Garriga ha experimentat un "vertigen inicial" que aviat es va convertir en una emocionant aventura plena de contrastos que l’ha portat a visitar més d’una vintena d’estats en poc més de dos anys. Un periodista format en el món esportiu que ha presentat programes de televisió, com l’Onze, a Esport 3, i que ha fet el salt a la política internacional anant a parar a la capital política del món, Washington DC. Un salt gegant, al buit, però també emocionant, com explica en aquesta conversa amb ElNacional.cat.

Garriga comparteix les seves experiències des del glamour i el luxe desmesurat de Hollywood o la Superbowl fins a la crua realitat dels tirotejos que, setmana rere setmana, assoten els EUA i formen part del dia a dia en grans ciutats com Washington. Segons Garriga, als Estats Units s'hi troba tant “el millor com el pitjor del món”, des del glamur dels premis Óscar fins a la devastació de les tragèdies causades per la violència armada o una crisi migratòria a la frontera amb Mèxic que s’ha convertit en una de les principals armes polítiques de cara a les pròximes eleccions presidencials, a finals de 2024.

En el llibre, Garriga explica, amb la metàfora del salt amb paracaigudes, com va viure inicialment el canvi des del periodisme esportiu a una corresponsalia com Washington. “El que més por em feia era pensar que la gent no em creuria perquè jo venia de l’esport i ara els havia d’explicar la política dels EUA”, explica. Tot i això, des d’un bon inici va poder comptar amb el suport del grup de corresponsals espanyols desplaçats a Washington, que, segons diu, es van convertir en el seu “punt de suport”. Garriga relata com, sent un periodista català a Washington, "no et fan gaire cas". Acostumat a tractar l'actualitat esportiva catalana i ser un periodista amb gran rellevància en el panorama local, arribar a Washington va suposar perdre l'accés a les grans fonts. "A Barcelona podia trucar a qui necessitava o fer entrevistes amb gent rellevant, allà, si no et poden fer servir per guanyar vots, no els interesses", relata. Tot i això, Garriga ha sabut trobar la forma d'apropar els oients catalans a la realitat dels EUA a través d'històries amb un important factor humà, més enllà de la immediatesa de l'actualitat política que reclama una corresponsalia a Washington.

Una part significativa del llibre se centra en les seves cobertures de tirotejos, una tasca que Garriga descriu com una regla no escrita entre periodistes, on un tiroteig no és notícia fins que "hi ha almenys cinc víctimes mortals". Malgrat la frivolitat aparent d'aquesta regla, l'ha assimilat com a part del seu dia a dia en una ciutat on els tirotejos són lamentablement comuns. "Si no posem aquest llindar, podríem arribar a cobrir tres o quatre tirotejos al dia. És frívol, però necessari", explica.

Entre les experiències més impactants, relata la seva cobertura de la massacre en una escola primària a Uvalde, Texas, on van perdre la vida 19 nens i 2 adults. Va ser un dels tirotejos més sonats dels darrers anys i que va servir perquè, per primera vegada en molt de temps, tant demòcrates com republicans comencessin a abordar el debat sobre la regulació de les armes als EUA. “És impossible prohibir les armes, simplement no es pot perquè hi ha més armes que habitants (als EUA), però el tiroteig d’Uvalde va provocar que fins i tot alguns líders republicans comencessin a plantejar algunes regulacions”, afirma. A través d'aquestes pàgines, l'autor reflexiona sobre com es cobreix un tiroteig i l'impacte emocional que aquestes tragèdies tenen en ell com a periodista. "Quan vaig arribar allà (a Uvalde), no sabia molt bé què fer, era el meu primer tiroteig, però parlar castellà em va ajudar a poder xerrar amb la gent d'allà, ja que molts eren llatins", relata. En aquest sentit, destaca que en moltes ocasions el fet de parlar castellà l'ha apropat a molts testimonis llatins, com en el cas de la crisi migratòria.

Però no tot són tragèdies en la vida d'un corresponsal als Estats Units. Garriga també destaca la purpurina i el glamur d'esdeveniments com els premis Oscar, així com la peculiaritat de la vida quotidiana al país, des de fires rurals amb carreres de porcs fins a vacunacions en supermercats al costat de les pizzes congelades durant la pandèmia. “En algunes situacions sembla una mica distòpic”, conclou. En l'àmbit esportiu, Garriga celebra l'arribada de figures com Lionel Messi a l'Inter de Miami i ha cobert esdeveniments de gran magnitud com la Superbowl. "És pur espectacle, un xou de dimensions desmesurades, però que val la pena viure", afirma el periodista català, a qui encara li queden dos anys de corresponsalia a la capital política del món.