Li acaben d'anunciar que no continuarà el curs vinent. El cap de recursos humans, ben puntual, l'ha citat al despatx, l'ha saludat efusivament i li ha demanat si volia beure alguna cosa: un cafè sol, gràcies. Amb el to més dolç que us pugueu imaginar li ha explicat que "estem molt contents amb la teva feina, però no et renovarem el contracte".
Cremar-ho tot per tornar a renéixer
El protagonista d'aquest conte no s'ho esperava. Ha deixat anar un què, petit, que ha necessitat la confirmació del cap de recursos humans. No havia notat res d'estrany, cap indirecta, tot al contrari, les darreres setmanes les seves tasques acabaven amb floretes pel bon rendiment. Ara ha entès que allò era una exageració cruel per preparar-li el camí.
Perplex per la decisió, s'ha acomiadat dels companys d'oficina. Podria dir – sense por d'equivocar-se- que per l'actitud d'alguns intueix els que s'ho esperaven, i aquesta certesa als ulls de tothom que ell no ha sabut veure li dol encara més
Perplex per la decisió, s'ha acomiadat dels companys d'oficina. Podria dir – sense por d'equivocar-se- que per l'actitud d'alguns intueix els que s'ho esperaven, i aquesta certesa als ulls de tothom que ell no ha sabut veure li dol encara més. Abraçades, cops a l'espatlla i promeses de trucar-nos que no es compliran mai són el comiat perfecte abans que es tanquin les portes de l'ascensor. De camí cap a casa pensa. Pensa en un munt de coses. Però quan travessa la porta ja no li queda esma per a res.
Es deixa caure al sofà, esgotat, com si hagués perdut una batalla. L'avorriment l'ha dut per canals de televisió que ni coneixia. Brillen a la retina les imatges de la gent que prepara la revetlla de Sant Joan. Petards i criatures corrent amunt i avall i les fogueres imperials al bell mig de les places. Cal cremar tot allò que ens ha fet mal per a tornar a renéixer.
Aquesta idea esclata dins del cap del protagonista amb focs artificials i la promesa muda de complir un mandat diví. S'aixeca del sofà, mira per la finestra i s'han encès els fanals. S'ha fet tard. Però no és massa tard per sortir de casa, refer el camí de la feina, i anar a buscar el cap de recursos humans. Els viaranys de la memòria li han dibuixat una conversa, després d'unes quantes cerveses, del barri on vivia. No només això, les neurones s'han connectat per encertar una imatge a Instagram de fa mesos davant de casa seva. No sap per quin motiu ha caminat fins allà, ha esperat una bona estona a la vorera del davant i, per fi, el cap de recursos humans ha sortit amb uns amics que reien i l'ha vist allà, tot sol, observant-lo.
Sense dir-li ni una paraula ha llençat el cap de recursos humans a la foguera. Mentre avisaven els bombers i una ambulància, el protagonista ha tornat cap a casa amb les mans a les butxaques
Han parlat. Amb monosíl·labs incòmodes i preguntes vagues, el protagonista li ha demanat – si us plau- si podia acompanyar-los fins a una plaça. Per compromís li ha dit que sí. Quan han arribat allà, entre la gent, quan les flames s'enfilaven i el vermell hipnotitzant li xiuxiuejava – una vegada i una altra- la primera idea de totes, s'han mirat amb la certesa d'aquells qui ja saben què passarà. I sense dir-li ni una paraula ha llençat el cap de recursos humans a la foguera. Mentre avisaven els bombers i una ambulància, el protagonista ha tornat cap a casa amb les mans a les butxaques.