La Fira Internacional del Lllibre (FIL) de Guadalajara ha homenatjat Carmen Balcells, la Mamá Grande del boom llatinoamericà. Pel desè aniversari de la seva defunció (1930-2015), la "revolució literària" que l'agent barcelonina va liderar ha estat la gran protagonista de la tercera jornada de la fira mexicana, en un acte que ha comptat amb la presència dels escriptors Eduardo Mendoza i Carme Riera, així com el periodista Xavi Ayén i l'editor José Calafell. Tot, dins de la programació de Barcelona com a ciutat convidada a l'esdeveniment —on Jaume Collboni va anunciar una beca molt polèmica a, precisament, autors llatinoamericans.
Balcells ha estat presentada com "l'agent literària més influent del segle XX, sobretot en llengua espanyola", que va defensar els autors davant dels editors en una època que se signaven contractes a perpetuïtat. La seva influència es va estendre des de Catalunya cap a Amèrica Llatina i la resta del planeta, aconseguit que "l'èxit comercial anés de la mà de la qualitat literària". En el seu catàleg d'autors representats hi havia sis premis Nobel, entre els quals Gabriel García Márquez, Pablo Neruda i Mario Vargas Llosa, així com altres autors llatinoamericans com Carlos Fuentes, Isabel Allende, Julio Cortázar, José Donoso i Alfredo Bryce Echenique, i catalans com Manuel Vázquez Montalbán, Juan Marsé i el mateix Mendoza.
Carmen Balcells i els drets dels autors
Mendoza ha assegurat que, amb ella, la literatura en castellà "va passar de jugar al pati de l'escola a fer-ho a les grans lligues". Abans, "tot funcionava de forma tosca i bohèmia" en el món literari, i ella va protagonitzar "el canvi" en aquest univers. "Van aparèixer un seguit d'escriptors en potència que canviarien el concepte de literatura en llengua espanyola, i vam passar de jugar al pati de l'escola a les grans lligues", ha reblat. Concretament, ha recordat que Balcells "va organitzar el canvi" a la indústria editorial pel que fa als drets dels autors, va donar suport a editors en els seus primers passos i va ser una gran lectora, crítica amb els manuscrits. Els editors van entendre el canvi i el paper de l'agent va ser "organitzar-lo cap a aquest enfocament empresarial".
"A mi em va canviar la vida quan em va demanar representar-me, segurament perquè necessitava autors en llengua catalana", ha assegurat Riera, que ha destacat la generositat i la capacitat empàtica de l'agent literària, així com la forma com tractava els seus "clients". Riera va escriure la biografia Carmen Balcells, traficant de paraules, i ara ha definit l'agent com una persona irrepetible que va lluitar pels autors, la literatura i per Barcelona, una ciutat que "li deu moltes coses". Encara més, ha destacat que "va fer caminar" els editors per on ella volia, defensant els drets laborals dels escriptors en el que ha batejat com a "Llei Balcells". També ha sentenciat que "García Márquez era extraordinari, però Balcells el va fer encara més extraordinari", sobre l'escriptor que va encunyar això de Mamà Grande.
L'espineta clavada de l'agent literària
Ayén, autor del llibre Aquellos años del boom, coincideix amb aquestes lectures. "Va crear el món que ara habitem", ha defensat, posant el focus en la manera com va acabar amb els contractes vitalicis i va renegociar els drets a l'estranger. És a dir, que amb la seva feina "va ajudar a professionalitzar l'ofici d'escriptor" i ho va fer "amb una personalitat seductora nata". "Era capaç de negociar un contracte fins a la mort i tenir alhora actes d'extrema generositat", ha afegit. De la mateixa manera, ha destacat el seu somni de crear a Barcelona l'arxiu d'autors Latinitatis Patria, consultable per a investigadors i públic, que no va arribar a tirar endavant —motiu pel qual ara els estudiosos han de desplaçar-se als arxius dels Estats Units. "Va ser una de les espines que tenia clava, no haver pogut crear aquest museu-arxiu". L'arxiu de Balcells es troba ara a Madrid, a l'Arxiu General de l'Administració, però el periodista ha considerat que això no vol dir que algun dia no pugui ser a la capital catalana.
L'actual CEO de Planeta a l'Amèrica Llatina, José Calafell, es va enfrontar "temorós" amb 38 anys per primer cop a la totpoderosa agent, i ara ha revelat que aquell dia van parlar de les catifes que hi havia a l'agència. "Li vaig dir que volia comprar una catifa al Marroc i em va dir el consell de 'mai no paguis més de la meitat del preu que et demanin' i a la tornada del viatge em va preguntar si havia comprat catifes, i li vaig respondre que ni en vaig comprar ni vaig pagar el que em van demanar perquè era molt dolent regatejant", ha explicat. La resposta? "Ets un inútil, Calafell, m'has decebut". A partir d'aquí, l'editor ha apuntat que la Balcells que va conèixer "era l'agent que ja havia aconseguit el que es proposava i que havia passat per totes les batalles", però que no va deixar de treballar i de buscar "noves alternatives". Finalment, n'ha destacat la seva "personalitat genial" tant en el pla editorial com humà, i ha afirmat que tenia un estil diferent de la resta d'agents literaris.