Si estiguéssim a un casino i haguéssim de posar totes les fitxes a un color a la ruleta dels Oscars 2023, Todo a la vez en todas partes semblaria, a hores d’ara, l’opció més segura per no marxar a casa amb les butxaques buides. La inèrcia li juga a favor: durant les darreres setmanes, l’esbojarrat viatge per universos paral·lels proposat pels Daniels —Kwan i Scheinert— ha anat superant etapes de la carrera per l’estatueta daurada entre ovacions, felicitat i guardons. Una darrere l’altra. La més indicativa, l’aturada a l’etapa PGA (Producers Guild Awards): 22 dels darrers 32 guanyadors dels premis del Sindicat de Productors s’han endut després l’Oscar a millor pel·lícula. Serà el cas de la pel·lícula que més nominacions ostenta als Premis Oscar d'enguany?

🟠 Oscars 2023: data, nominats, on veure i tots els detalls de la gala de Hollywood
 

🟠 Nominats Oscars 2023: tota la llista de nominacions als premis de l'Acadèmia
 

oscars 2023

Els favorits dels Oscars 2023: aquesta és la porra de Revers en les categories més importants

El fenomen in crescendo que ha viscut aquesta delirant aventura no sembla tenir aturador: comèdia guillada i drama familiar, acció i arts marcials, crítica social i diversitat, i més multiversos que els dominats pel Dr. Strange. La possible, probable, victòria de Todo a la vez en todas partes representaria els nous aires que es respiren a Hollywood. Els que han premiat amb l’estatueta a millor pel·lícula films com Nomadland, Moonlight, Paràsits o CODA, que en un altre moment no haurien tingut cabuda a la gran festa de Hollywood, i que s’expliquen per la renovació generacional dels votants i la major heterogeneïtat de membres d’una Acadèmia que es resisteix a perdre pistonada en temps de Tik Tok i Youtube. Todo a la vez en todas partes va ser, també, la triomfadora als DGA (Directors Guild Awards) i als SAG (Screen Actors Guild), els sindicats de cineastes i intèrprets respectivament. Hem de remenar per trobar un cas, un, d’una pel·lícula que no s’ha endut l’Oscar més important després de fer el triplet sindical: el cas d’Apolo 13 és tota una anomalia.

La nostra aposta per guanyar la millor pel·lícula és clara: Todo a la vez en todas partes

No li hauríem de donar més voltes. En tot cas, des de fa uns anys es fa servir un sistema de vot preferencial que impulsa els títols de consens: el votant ja no escull una entre les 10 nominades, ara manifesta el seu ordre de preferència. Si una d’elles, cosa improbable amb tantes candidates, té més del 50 per cent de vots com a primera elecció, ja hi ha guanyadora. Si no, les menys votades desapareixen del quadre i les paperetes es van redistribuint en funció de la votada en segona posició, i així successivament fins que la futura guanyadora arriba a la meitat més un dels vots.

🟠 Quantes coses saps dels Oscars 2023? | TEST
 

El sistema preferencial, doncs, i la sobreexposició de la favorita, podrien trencar les previsions i trobar un consens que reconegués la trajectòria d’un cineasta de referència com Steven Spielberg amb la seva personalíssima Los Fabelman, o que valorés el paper de Top Gun: Maverick i de Tom Cruise com a grans salvadors del cinema a les sales en època de crisis, cosa que la indústria de Hollywood podria reconèixer. En tot cas, la tendència dels Oscars als darrers anys indica que han quedat enrere els temps de grans superproduccions que acumulen un grapat d’estatuetes. Així doncs, la nostra aposta és clara: Todo a la vez en todas partes.

todo a la vez en todas partes
Todo a la vez en todas partes podria guanyar la millor pel·lícula.

Qui s'endurà la millor direcció als Oscar 2023?

El que dèiem. Els Directors Guild Awards van premiar els directors de Todo a la vez en todas partes i la lògica dicta que ells haurien de ser els guanyadors. Les cases d’apostes i els predictors que fan fortuna (o, de vegades, el ridícul) cada any pronosticant possibles vencedors coincideixen amb la porra de Revers en que només Steven Spielberg podria fer ombra al triomf de Daniel Kwan i Daniel Scheinert. Moltes menys opcions semblen tenir Martin McDonagh, Todd Field i el suec Ruben Östlund. Per una banda, Los Fabelman és el cim creatiu i personal d’un cineasta incomparable, que ha fet més per la indústria de Hollywood que tota la resta d’acadèmics junts.

🟠 Sabies que Avatar: el sentido del agua té una escena idèntica a Titanic?
 

🟠 Una mort sobtada a El triángulo de la tristeza: la tragèdia dels Oscars 2023
 

Per l’altra, Spielberg té dos Oscars com a millor director (per La llista de Schindler i Salvem al soldat Ryan), i, si guanyés, empataria amb William Wyler (La señora Miniver, Els millors anys de la nostra vida, Ben-Hur) i es quedaria a un Oscar del mític John Ford (El delator, El raïm de la ira, Que verda era la meva vall, El hombre tranquilo). Però si aspirem a encertar, per damunt dels desitjos de justícia, a la nostra porra apostem pels Daniels. Seria la tercera vegada a la història dels guardons que la millor direcció recau en una dupla de cineastes, després de Robert Wise i Jerome Robbins per West Side Story (1961) i els germans Joel i Ethan Coen per No es país para viejos (2007).

Brendan Fraser i Cate Blanchett com a millors interpretacions de l'any als Premis Oscar

En termes futbolístics, aquesta seria l’eliminatòria més igualada i on, previsiblement, raurà l’emoció. Dels cinc nominats, tots ells amb feines fabuloses, a Millor Actor Protagonista, diríem que n’hi ha dos (Paul Mescal, per Aftersun, i Bill Nighy, per Living) que, a risc de menjar-nos el pronòstic, podem descartar. Tot sembla indicar que la lluita estarà entre la continguda i dúctil creació de Colin Farrell a Almas en pena de Inisherin, la sorprenent vampirització que Austin Butler fa del mite a Elvis, i el commovedor comeback de Brendan Fraser a La ballena.

brendan fraser en la ballena the whale
Brendan Fraser aspira a endur-se la millor interpretació masculina.

Si fem cas a la carrera de premis que ens condueix a la nit dels Oscar, tots tres s’han anat enduent reconeixements: Farrell es va endur el Globus d’Or en categoria de comèdia o musical, el guardó del National Board of Review i, abans, la Copa Volpi al Festival de Venècia. El quasi novell (si més no, pel que fa a rols protagonistes en cinema) Austin Butler va guanyar el BAFTA i el Globus d’Or en categoria dramàtica. I de guanyar Fraser, que ve d’aixecar el premi que atorga el SAG i el Critics Choice Award, faria bo allò que passa de tant en tant: un Oscar que acaricia el retorn d’una antiga estrella caiguda en desgràcia. Brendan Fraser és la nostra aposta per endur-se l’Oscar.

🟠 Els Oscars i el racisme: els blancs continuen governant Hollywood?
 

En la categoria femenina protagonista passa una mica el mateix, amb cinc interpretacions fabuloses de cinc actrius majúscules. I dues favorites per damunt de la resta: tot indica que la cosa estarà entre Michelle Yeoh, per Todo a la vez en todas partes i Cate Blanchett, per Tár. Menys opcions li donem a la Michelle Williams per Los Fabelman, l’Andrea Riseborough per To Leslie i l’Ana de Armas per l’arriscadíssima Blonde. A la nostra porra ens quedem amb Cate Blanchett, tot i que podria anar-li en contra tenir ja dos Oscar a casa (els guanyats per L’aviador i Blue Jasmine). L’actriu podria igualar Meryl Streep amb tres estatuetes, per la que és, ja, la seva vuitena nominació. I es sumaria a premis com el BAFTA i el Globus d’Or a millor actriu dramàtica.

Actors secundaris i pel·lícula internacional als Oscars 2023

Si hi ha una categoria que, a hores d’ara, sembla cantada és la d’actor de repartiment. La sorpresa seria majúscula si el nom del sobre no fos el de Ke Huy Quan. Icona del cinema dels 80 gràcies als seus personatges a Indiana Jones al Temple Maleït i Els Goonies, l’actor d’origen vietnamita ha tornat al cinema després de 20 anys desaparegut, i, després d’endur-se el Globus d’Or, el SAG i el Critic Choice Award, ell hauria de ser un dels molts motius de celebració de l’èxit de Todo a la vez en todas partes a la cerimònia. Tot indica que els seus competidors (Brendan Gleeson, Barry Kheogan, Judd Hirsch i Brian Tyree Henry) s’ho miraran des de la seva butaca.

L’Oscar a millor actriu de repartiment sí sembla més disputat, i la cosa estarà entre Jamie Lee Curtis, per Todo a la vez en todas partes; Kerry Condon, per Almas en pena de Inisherin, i una Angela Bassett que torna a les nominacions quasi 30 anys després de fer de Tina Turner a Tina, i que podria guanyar el primer Oscar interpretatiu per una pel·lícula de Marvel amb la seva feina a Black Panther: Wakanda Forever. Difícilment el guanyin Hong Chau (per La ballena) o Stephanie Hsu (per Todo a la vez en todas partes). Si hem d’apostar, ho farem per Jamie Lee Curtis.

sin novedad en el frente
Sin novedad en el frente està nominada a millor pel·lícula i millor pel·lícula internacional.

I pel que fa a la categoria de millor pel·lícula internacional, també hi ha una favorita clara. Tot sembla apuntar cap a la producció alemana Sin novedad en el frente, fabulosa adaptació de la novel·la d’Erich Maria Remarque, un poderós al·legat antibel·licista que aspira a vuit Oscars més (també al de millor pel·lícula) i que es podria beneficiar de la campanya feta per Netflix. El film d’Edward Berger és la nostra aposta, tot i que podria tenir com a principal competidor un altre llargmetratge que sacseja consciències: Argentina, 1985, el film de Santiago Mitre protagonitzat per Ricardo Darín sobre el Juicio de las Juntas que va portar davant dels jutges als comandaments de la sanguinària dictadura que va viure el país entre 1976 i 1983. Un film que ja es va endur el Globus d’Or. Molt poques opcions li donem a la polonesa EO, a la belga Close i a la irlandesa (i parlada en gaèlic) The Quiet Girl.