Una exposició a Lleida sobre l'espoli de Sixena ha aixecat polseguera a l'Aragó. Es tracta de la mostra Espoli. 25 mirades, estrenada el passat 17 de novembre al Museu de Lleida i que recull la feina d'artistes del Cercle de Belles Arts que expressen els sentiments que els van provocar els lliuraments d'obres d'art tant al monestir de Sixena com al bisbat de Barbastro-Monzón. Just aquest dimarts es compleixen cinc anys de l'inici d'aquest espoli polític i la plataforma aragonesa Sijena Sí ha esclatat contra l'exposició, mitjançant un comunicat.
Obres amb noms "tan provocatius" com "Sant Martí segrestat" (de Concepció Prenafeta), "Ruptura" (Concepció Prenafeta), "Lleida ultratjada" (Enric Mias), "L'aberració" (Joan Ramon Espax), "El complot" (Joan Ramon Espax), "Expectació-Indignació" (Núria Martínez), "Verge de l'espoli" (Pere Albejano) o "Logo del Museu de Lleida plorant" (Pilar Creus) han tret de polleguera a la plataforma, que creu que la mostra ha quedat "lluny de tancar ferides". I a partir d'aquí, s'ha vantat de l'espoli.
Sijena Sí es vanta de l'espoli
En els últims anys, tot un seguit de litigis han afectat la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida: amb el 155 pel mig, un litigi de l'any 2017 va propiciar la sortida de 44 obres cap al monestir de Sixena; l'any 2021, el litigi amb el bisbat de Barbastro-Monzón va obligar al lliurament de més d'un centenar d'obres. "Tots dos lliuraments, en virtut de sentències no definitives dictades per jutjats de primera instància, i forçats per execucions provisionals", lamenta el museu. Malgrat tot, Sijena Sí ha tornat a insistir en la idea que va ser la institució lleidatana qui va cometre l'espoli al monestir de Sixena — "que va assolir la seva major intensitat durant la guerra civil i posterior dictadura franquista". "Encara enyoren la impunitat amb què actuaven en el segle passat", ha etzibat la plataforma.
A partir d'aquí, Sijena Sí es dedica a explicar la seva versió dels fets fins que diu que la situació és "indignant". "És indignant que les mentides desemmascarades en tants tribunals i convertides ara en autèntiques fake news tinguin espai en un museu de titularitat eclesiàstica i pública amb l'únic objectiu de seguir fomentant l'odi, el rancor i la divisió entre comunitats germanes", ha amollat, abans de dir que "ho van fent des de fa dècades reescrivint la història segons els seus interessos polítics i elaborant falsos mites que els seus mitjans repeteixen sense cessar".
Una amenaça contra el MNAC?
Tot i dedicar un extens comunicat a l'exposició del Museu de Lleida, la plataforma ha considerat que no hauria de dedicar "ni un segon" del seu temps a "respondre a aquest despropòsit". Entre els molts segons que li han acabat dedicant, n'hi ha uns que tenen a veure amb una mena d'amenaça: "Les pintures murals de la sala capitular de Sixena segueixen esperant encara la sentència definitiva del Tribunal Suprem per sortir del MNAC (Barcelona) i tornar a casa. Ho faran el 2023, quan se celebri el centenari de la declaració de Sixena com a monument nacional?". De moment, el Tribunal Suprem ha admès els recursos de la Generalitat contra la devolució de les pintures. Dit això, Sijena Sí ha conclòs: "Només ho aconseguirem amb la feina constant i la tossuderia aragonesa per defensar allò nostre, allò que mai hauria d'haver patit un vertader (aquest cop sí) espoli".
Respecte de l'exposició, la idea surt del Cercle de Belles Arts (que pertany a la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida). Els artistes han volgut expressar els sentiments que els van provocar els diversos litigis i ho han fet amb les seves obres, de totes les tècniques: pintura, escultura, dibuix, fotografia... Són un total de 25 artistes: Bep Pubill, Concepció Prenafeta, Divina Drudis, Enric Mias, Fèlix Montagut, Joan Bosch, Joan Ramon Espax, Josep Pascual, M. Lourdes Montalà, Lupe Ribot, M. Teresa Greoles, Manel Crosa, Isabel Pelegrín, Mercè Humedas, Miquel À. Monné, Núria Sanuy, Núria Martínez, Palmira Rius, Francesca Vidal, Pere Albejano, Pilar Creus, Sandra Estruel, Trini Nadal, Trinitat Solé i Yolanda Cotonat.