Pau Freixas sosté que li fa més por estrenar una sèrie, que no pas estrenar la segona temporada d'una sèrie que ha tingut èxit amb la primera. "Si fem una segona és perquè ha tingut un seguiment per part del públic". És el cas de Todos mienten, producció de Movistar + firmada pel creador català, autor de títols ja fonamentals en la nostra història catòdica com Pulseres vermelles, Cites o Benvinguts a la família.
Todos mienten ens van tenir enganxats durant la seva primera temporada. Afortunadament, dos anys després, ens retrobem amb els habitants de l'aparentment plàcida urbanització costanera de Belmonte, un càsting de luxe on figuren noms com Irene Arcos, Leonardo Sbaraglia, Natalia Verbeke, Juan Diego Botto, Miren Ibarguren, Ernesto Alteiro o Eva Santolaria (també guionista i l'altra interlocutora en aquesta entrevista que pots veure íntegrament en el vídeo d'aquest article). Allà tothom guarda un secret, que deriva en mentides, que acaba amb un assassinat. Un thriller perfectament modulat que en aquesta segona temporada ens planteja el dilema de què seríem capaços de fer si descobríssim que el nostre fill ha matat algú. "D'alguna forma tens la sensació que tens uns còmplices, que és el públic, que li ha agradat. Si van gaudir la primera temporada fins al final; aquesta segona ha de ser més divertida i més entretinguda. A més, quan fas una segona temporada els actors estan més segurs, perquè tenen l'autoestima d'haver funcionat la primera, els directors estem més segurs, els creadors estem més segurs i els guionistes estem més segurs".
Les mentides ens rodegen
Ja ho deia el genial Doctor House, tothom menteix. Ho hem d'admetre, les mentides ens rodegen. Constantment estem mentint als nostres familiars, a les parelles, als col·legues, a la feina... "I no ho fem amb malícia, ho fem perquè tot funcioni, perquè si comencem a dir veritats és possible que es desmunti el xiringuito", admet en un atac de sinceritat Pau Freixas. Això és el que passa a Todos mienten, que quan la mentida s'ha convertit en una eina essencial de convivència, comença a surar la veritat i tot acaba per implosionar. "El problema és quan sobrepasses la mentida piadosa". Una línia, aquesta, molt fràgil, que marca el temps d'aquesta segona temporada. "És una de les claus dels nous capítols: fins on mentiries per un fill? És un debat interessant. I tot i que la sèrie no deixa de ser un joc d'entreteniment, hi ha una veritat de fons. Nosaltres exercim la idea que les ficcions poden ser metàfores de la vida".
Ja va ser un dels factors destacats de la primera temporada i ho torna a ser en aquesta segona: Todos mienten brilla en la col·lectivitat del seu repertori: no hi ha personatges principals i figures secundàries, tots són importants en el relat (de la mateixa manera que, o potser per això, tots els intèrprets fan una feina sensacional). "Tots els personatges tenen identitat de protagonista", apunta Freixas. "Aquesta és una història amb un equilibri molt bo entre les escenes dramàtiques, les de thriller i les de comèdia, i tot ben barrejat. I aquests actors són capaços d'això, de donar-te la millor comèdia, però també el millor drama i el millor thriller. Així és com hem aconseguit aquesta coralitat tan particular".
Una coralitat, també, de gent molt emblemàtica, perquè tots ells: Irene Arcos, Leonardo Sbaraglia, Natalia Verbeke, Juan Diego Botto, Miren Ibarguren, Ernesto Alteiro i Eva Santolaria, entre altres, són actrius i actors que formen part del nostre imaginari pop col·lectiu. "A mi això em sembla que era una de les coses més boniques de la sèrie, perquè amplifica la connexió amb l'espectador", indica l'actriu i guionista Eva Santolaria. "Més o menys tots formem part de la mateixa generació i l'espectador ens té identificats com a grup per pel·lícules com Dias de fútbol, El otro lado de la cama o sèries com Compañeros. De fet l'altre dia pensava que la Miren i jo no havíem treballat mai juntes, però com que ella havia fet Aida, i jo, Siete vidas, era com si fes anys que compartíssim projectes. Això ho aconsegueix la tele i és molt xulo: hem entrat dintre de les cases i del record emocional de la gent, convertint-nos gairebé en part de la família".
Pau Frexias no es pot desenganxar de les seves sèries
"Si acabes vivint en una sèrie, potser no surts", adverteix Pau Freixas sobre el perill que un creador acabi establint-se emocionalment a la seva creació. I aleshores recorda Fellini 8 ½ , aquella pel·lícula de Fellini que finalitza amb el protagonista, que no deixa de ser una representació del mateix cineasta italià, veient passar per davant seu totes les persones importants de la seva vida: la dona, l'exdona, la mare, i tots els personatges que, sent un director de cine, ha creat".
"Mai et desenganxes del tot de les teves sèries i pel·lícules. N'hi ha, però, que han fet un viatge molt conclusiu i que ja no tornaran, i d'altres que no pots evitar pensar, hòstia, aquest personatge crec que encara podria caminar una mica més. Però tant en un cas com en l'altre no t'acabes de treure mai del tot del cap la història. És com un record d'algú bonic que has conegut". Per tòpic potser tocaria fer-ho, però no ho faig, no li pregunto si hi haurà tercera temporada de Todos mienten o la deixarà anar. Segur que em mentirà.