El Palau Macaya de l'Obra Social la Caixa, amb el suport del Club de Roma i del CIDOB, ha organitzat un debat sobre les eleccions europees. Però no ha estat el típic debat entre polítics, sinó que ha volgut establir un diàleg més en profunditat amb pensadors que abordin temes bàsic de les eleccions. En aquest cas, la filòsofa italiana Donatella di Cesare, el filòsof basc Daniel Innerarity i la investigadora Carme Colomina han plantejat el diàleg "Eleccions al Parlament Europeu: auge de l'euroescepticisme o un nou rumb per a Europa?".

Innerarity: El problema, a la UE, és convertir la protesta en propostes palpables

La política dels gestos improductius

Daniel Innerarity afirma que la UE té problemes perquè "Hi ha societats democràtiques que tenen facilitats per exercir sobiranies negatives, per dir que no, però que tenen grans dificultats per convertir-ho en sobirania positiva, en convertir-ho en propostes palpables". I ha posat com a exemple el Brexit, que no arriba a materialitzar-se, però que tampoc es pot revertir.... El gran problema, segons Innerarity, seria materialitzar els canvis que vol fer la gent.

Innerarity: La por és la base de la política europea

La por, al centre

Innerarity apunta que el mecanisme principal de la política europea, avui en dia, és la por: "La dreta té por a la dispersió identitària i cultural. L'esquerra té por a la pèrdua de la protecció social".  Nega que les crisis siguin oportunitats, i apunta que "en les crisis es cometen els grans errors". El filòsof basc apunta que Europa, en els darrers anys han jugat el paper de "Cavall de Troia" de la mondialització, el que ha estat la base de nombrosos problemes. Ha denunciat la capacitat hegemònica que tenen alguns països sobre la resta, i la imposició d'algunes polítiques als ciutadans, en una Unió Europea que està molt lluny del que hauria de ser: "un repte polític fantàstic, que pretén unificar el desenvolupament econòmic, amb el polític i el social".

Di Cesare: Si Europa és la pàtria dels drets humans, s'ha traït a sí mateixa

L'interregno europeu

Di Cesare coincideix amb Innerarity en què el problema va més enllà de l'ascens de l'euroescepticisme: "Som en temps de gran desorientació, en un interregno, que diria Antonio Gramsci", afirma Di Cesare, qui atribueix els problemes actuals a la globalització, que "va ser i és un procés molt violent, que ha fet els rics més rics i els pobres més pobres". Afirma que la UE "haurà de pagar responsabilitats per dues coses imperdonables: allò que va passar a Grècia (la prova que la UE té una política al servei de l'economia) i el tractat signat per la Unió Europea amb Turquia l'estiu de 2015 (es van donar 3.000 milions d'euros a Erdogan perquè es quedés els refugiats). "Europa s'ha traït a sí mateixa, si Europa és la pàtria dels drets humans".

Di Cesare: Hem d'avançar cap a una Europa postnacional

L'Europa dels murs

La filòsofa italiana considera que hi ha una resposta reaccionària a la globalització; els murs que es proposen no són sinó la teatralització d'aquesta frustració, d'aquesta ràbia, d'aquest resentiment... Sorgits de problemes reals, per altra banda. Potser per això argumenta que les noves dretes tenen molt poca definició ideològica, i que a més a més tenen dificultats per articular-se donat el seu caràcter fortament nacionalista. Per això creu que és probable que tractin de potenciar la Unió Europea (i no de sortir d'ella), però des del punt de vista de l'eix intergovernamental i sense donar pes al Parlament Europeu. Parla, doncs, d'una "renacionalització" de la UE, que suposaria un canvi de fons en la institució. Di Cesare és absolutament crítica amb aquesta visió, perquè creu que s'ha d'avançar cap a una Europa postnacional, perquè l'estructura de l'Estat nació ja és caduca. "S'ha de crear una estructura política nova", afirma Di Cesare.

Di Cesare: Europa no ha sabut trobar una resposta responsable a la qüestió catalana

Catalunya com a exemple

Di Cesare assegura que no hi ha un retorn al passat, ni una falta de propostes de la dreta, si no l'aparició de noves formes de feixisme. La filòsofa italiana parla de "fobocràcia", el govern de la por, que és el que impera a Itàlia i el que s'estén per tota la UE. Assegura que la solució és a Europa, però que Europa ha frustrat molt perquè no s'ha convertit en una forma política nova, postnacional... I ha posat com a exemple la qüestió catalana, que no ha tingut una resposta responsable per part d'Europa. Per això aposta per una gran transformació de l'Europa comunitària que permeti noves relacions entre els ciutadans, els Estats i Europa. Di Cesare afirma que no hi ha una identitat europea: "és molt europeu no sentir-se europeu", conclou.  I afirma que el gran problema d'Europa, actualment, és la crisi de l'esquerra, que s'ha limitat a seguir el debat de la dreta; a la disgregació de la socialdemocràcia, se li afegeix el "sobiranisme d'esquerres" (una esquerra que creu que la justícia social només existeix dins les pròpies fronteres i que renuncia a l'internacionalisme).

Construir Europa des de l'euroescepticisme

Carme Colomina ha criticat el fet que s'hagi fet una crítica tan ferotge als que criticaven la construcció europea desqualificant-los com a "euroescèptics" i ha apuntat que si no es pot proposar una Europa alternativa a la que hi ha s'està destruint la capacitat política de la mateixa Unió.