Els escriptors de la Catalunya del Nord mantenen viva la flama del Canigó

Fa 140 anys Jacint Verdaguer va viatjar a Elna amb altres escriptors catalans. Era l'any 1883. El grup estava format per Antoni Gaudí, Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jaume Collell, entre d’altres, que va fer un recorregut pel Pirineu i, en arribar a Elna, expliquen, van llegir un fragment inèdit del poema Canigó. Per commemorar aquesta efemèride i continuar la "lluita" en favor del català a la Catalunya del Nord, Elna ha decidit impulsar la primera trobada d'escriptors nord-catalans en el marc de la segona edició de la Setmana Catalana, que s'allargarà fins diumenge.

Homenatge a la literatura catalana

Lluny del "folklore", el municipi ha volgut fer un homenatge a la literatura catalana i oferir un punt de trobada pels seus escriptors, però també llibreters, editors i professors de català. A la jornada hi han participat una desena i també ha comptat amb la presència de la directora de l'ILC, Izaskun Arretxe i el de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Sebastià Portell.

Els assistents han traslladat a les institucions catalanes les dificultats que tenen per arribar al sud i també per accedir a subvencions. Entre d'altres coses, per "desconeixement". Per això, Arretxe els ha detallat les ajudes que promou la institució que presideix i també els ha parlat dels projectes que impulsen per promoure el català als diferents territoris. Entre ells, el "Lletres Compartides".

La conseqüència d'aquesta primera jornada penso que és la de conèixer-nos i, sobretot, escoltar les necessitats per poder dissenyar polítiques públiques per cobrir-les

La falta de relleu generacional

Una altra de les problemàtiques que s'ha posat sobre la taula a la jornada ha estat la manca de relleu generacional. Un relleu que, segons Arretxe, és "essencial" per mantenir els referents i els lectors a la Catalunya del Nord. "La importància d'aquesta primera jornada penso que és la de conèixer-nos i, sobretot, escoltar les necessitats per poder dissenyar polítiques públiques per cobrir-les", ha assegurat a la sortida la directora de l'ILC.

"La gran qüestió és la particularitat de la Catalunya del Nord de trobar-se en un estat que no reconeix la llengua catalana com a oficial i això ha fet molt de mal al català, que avui està en un estat residual"

"La gran qüestió és la particularitat de la Catalunya del Nord de trobar-se en un estat que no reconeix la llengua catalana com a oficial i això ha fet molt de mal al català, que avui està en un estat residual", afirma l'escriptor nord-català, Joan-Lluís Lluís. En aquest sentit, apunta que el relleu generacional és un altre dels 'handicaps' que pateix el territori i que, tot i que és "complicat" revertir la situació, "com a mínim, se n'ha de poder parlar per veure què podem fer".