Després de tres anys de silenci discogràfic, Lux arriba com una mena d’epifania. Rosalía ha tornat a mirar cap a dins, però aquesta vegada el viatge interior pren forma d’oratori contemporani. El disc, previst per al 7 de novembre, és el resultat de gairebé dos anys d’enregistraments entre Londres, Los Angeles i Montserrat. Fonts properes al projecte expliquen que l’artista catalana ha treballat amb la London Symphony Orchestra, sota la direcció del compositor islandès Daníel Bjarnason, amb qui ha buscat “una arquitectura sonora més espiritual que electrònica”. Els qui ja han escoltat fragments parlen d’un àlbum dividit en quatre moviments, com una missa moderna, amb peces que combinen el silenci i la intensitat, l’orquestra i la veu nua. Títols com Porcelana, Mio Cristo, Berghain o La Perla suggereixen una travessia per la fragilitat, la fe i el desig, mentre que Memòria —una de les composicions més esperades— recuperaria elements del cante jondo per fondre’ls amb textures corals. El lema “Lux = Love”, que ha aparegut en els cartells promocionals, sembla condensar-ne el sentit: llum com a metàfora d’amor, de redempció i de coneixement.
🙏🏻'Lux', el nou àlbum de Rosalía, es publicarà el pròxim 7 de novembre
Les veus que amb què Rosalía ha vist la llum
A diferència de Motomami, que funcionava com un laboratori d’autoafirmació individual, Lux s’obre al col·lectiu. Hi apareixen veus de dones que representen geografies i tradicions diverses: la islandesa Björk, un dels grans referents de Rosalía amb qui ja ha col·laborat anteriorment), la portuguesa Carminho, la flamenca Estrella Morente i la catalana, un altre nom que la de Sant Esteve Sesrovires sempre ha destacat com a nord en la seva brúixola creativa, Sílvia Pérez Cruz. Totes comparteixen una mateixa idea: la de la veu com a pont entre la terra i el cel. Rosalía sembla voler dialogar amb elles des de l’admiració i la complicitat, convertint el disc en un espai de trobada intergeneracional i intercultural.
La col·laboració de l'Escolania de Montserrat marca un retorn conscient a l’arrel catalana i espiritual, una manera de connectar la cultura d’origen amb una projecció universal. Com si Rosalía volgués consagrar la seva pròpia missa en llengua pròpia
La col·laboració més simbòlica, però, no prové de la cultura pop ni del flamenc. I és que són infinits els rumors, tants que ja es dona per cert, que l'Escolania de Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya, de què es gaudeix d'uns vistes privilegiades des de Sant Esteve Sesrovires, també ha participat en algun dels trams de la gravació de Lux. Diuen les filtracions que l'històric cor de nens del monestir apareixen en almenys dues peces.
També hi participa el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que aporta una densitat gairebé cinematogràfica. Aquesta presència coral no és anecdòtica: marca un retorn conscient a l’arrel catalana i espiritual, una manera de connectar la cultura d’origen amb una projecció universal. Com si Rosalía volgués consagrar la seva pròpia missa en llengua pròpia.
Si El mal querer la va situar com a innovadora del flamenc i Motomami com a força disruptiva global, aquest nou treball podria convertir-la en una autora de ple dret dins del cànon contemporani
Amb Lux, Rosalía juga un partit més gran que el del pop. Si El mal querer la va situar com a innovadora del flamenc i Motomami com a força disruptiva global, aquest nou treball podria convertir-la en una autora de ple dret dins del cànon contemporani. El disc s’allunya del hit immediat per apostar per l’experiència completa, per la idea d’obra. En un mercat dominat per la velocitat, la repetició i els algoritmes, Rosalía s’atreveix a proposar un àlbum que exigeix atenció i silenci. A nivell internacional, la crítica ja l’assenyala com un dels llançaments més esperats de l’any. Alguns mitjans apunten que Lux podria consolidar-la com “la primera artista pop capaç d’integrar la mística mediterrània en un discurs global”.