Yung Rovelló és una de les veus més estimulants de la cada vegada més excitant escena urbana catalana. El jove rimador va començar la seva aventura a finals de 2018, amb cançons de versos crítics i contundents i bases que, creades amb la complicitat del seu productor de confiança: Lokevivi, combinen les essències del rap i el trap amb picades d'ull a la música popular i festiva catalana, mescla personal i intransferible amb què ha erigit Seny i rauxa (Delirics, 2021), el seu primer elapé aparegut poques setmanes enrere.
En incontinent estat creatiu, Yung Rovelló torna a ser notícia per l'aparició de ‘Tot allò que els molesta’, single que estrenem en exclusiva al Revers d'ElNacional.cat, en què es rebel·la contra la sentència del 25% a les escoles catalanes. Un tema que parla de la impotència davant lleis injustes, les ganes de lluita, la reivindicació, l’amor per la cultura, la llengua i la terra. L'MC maresmenc ens descobreix els motius que l'han dut a alçar la veu.
Com sorgeix l’impuls d’escriure ‘Tot allò que els molesta’?
A causa dels continus atacs de l’Estat Espanyol contra la nostra llengua, el català, mani qui mani, creia molt necessari, tot i considerar-me un artista bastant posicionat políticament, deixar clara la meva postura envers aquests atacs constants. Crec que no cal estar tot el dia reivindicant els meus pensaments polítics, però també penso que a vegades cal posicionar-se. Som tot allò que els molesta, allò que veuen com a enemic, diguem-ne, de l’esquerra independentista. Però va més enllà d’això, sembla que la nostra llengua els fa nosa i la volen eliminar sigui com sigui. El català es defensa parlant-lo, usant-lo en tots els àmbits, des del respecte i la naturalitat, no cal forçar-lo. És la nostra llengua i no hauríem de donar explicacions per voler parlar-la.
Estrenem 'Tot allò que els molesta', el tema de Yung Rovelló en defensa del català a les aules
Som tot allò que els molesta, allò que veuen com a enemic
Però... què els molesta i a qui molesta?
Molesta tot allò que vagi en contra que no segueixi la línia pactada. Volen submissió i que no pensem en res. Però som forces els que creiem en altres sistemes de govern, i quan dic que molestem crec que molestem també a aquells que molts consideren “nostres”: la Generalitat ara mateix està demostrant ser una eina més de l’Estat Espanyol. Som els utòpics, idealistes i ingenus, els que parlem una llengua que sembla que no els agrada i no s’entén, sembla que hàgim de demanar perdó per parlar català.
En aquesta lluita per la defensa de l’idioma i la nostra cultura, quin paper juga el rap i el trap?
Un paper importantíssim. Hi havia molt d’estigma en vers aquest estil de música i la llengua catalana i cada vegada n’hi ha menys, des d’At Versaris a Acrós, passant per Senyor Oca o la Pawn Gang, tots d’una forma o una altra fan que el nostre idioma prosperi. I tots són necessaris, però crec que també cal destacar gent com Juliana Canet o Gerry Querry, que fan una feina molt important pel català a les xarxes, per tant, hem de tenir en compte totes aquelles persones que usen la nostra llengua en qualsevol àmbit, ja sigui cantant, fent contingut a les xarxes o defensant-lo als carrers.
No és nou, no és d'ara, el teu sempre ha estat un projecte compromès i amb consciència.
No som artistes poc posicionats, ben al contrari, sempre intentem deixar clara, tant a entrevistes com a cançons, la nostra consciència de classe, el nostre compromís amb el comerç local, amb la llengua i amb un seguit de coses que crec que són òbvies. Penso que ens posicionem sempre i de manera clara. No tenim res a perdre, no em preocupa que em deixin d’escoltar pels meus pensaments polítics, perquè crec que deixar-los clars és ser molt més conseqüent amb mi mateix i amb els meus. Prefereixo que m’escolti menys gent, però sent clar amb la meva visió del món, que molta gent però amagant-me i mossegant-me la llengua.
Yung Rovello és una de les veus més interessant de l'escena urbana en català actualment
Prefereixo que m’escolti menys gent, però sent clar amb la meva visió del món, que molta gent però amagant-me i mossegant-me la llengua
Quin son els vostres referents en la lluita i el compromís?
No m’agrada parlar de referents polítics perquè ningú és perfecte. No vull dir noms. Hi ha hagut referents a la meva vida que, quan he començat a llegir més i més, he vist coses en les quals estaria zero d’acord. Vaja, que m’han caigut com a referents. En l’àmbit musical, ho tinc molt clar: crec que Obrint Pas va ajudar molt a què es massifiqués la música en valencià i avui dia és de les escenes més potents que hi ha. Potser Zoo, Malucs, Jazzwoman o La Fúmiga no existirien sense Obrint Pas. El mateix passa a Catalunya, amb Dr Calypso, Skatalà, Els Pets... M’he criat escoltant aquests grups i això fa que avui dia no jutgi la música depenent de l’idioma en què es fa, com allò de que si fas rap només pot ser en anglès o en castellà.
Allò que en català no sona bé.
Sincerament, quina tonteria més grossa. Cal desmarcar-nos de dir en quina llengua rimem. I parlo pels rapers d’aquest país: un raper castellà no diu “faig rap en castellà”, nosaltres hem de començar a ser com ells: “faig rap”, no cal la cua de l’idioma, hem de dignificar-nos. Ja sabem en quin idioma cantem, normalitzem-lo i lluitem per ell.
Com vas descobrir el rap i el trap?
Jo vaig començar a les places, fent “batalles de galls” i rapejant en castellà, tot i que amb els amics sempre ho feia en català. Un dia em vaig presentar a unes batalles i em van jutjar per fer-ho en català. Me'n vaig cansar que se'm jutges diferent pel tema de l’idioma i vaig decidir començar a gravar els meus temes. Al principi tot era molt rudimentari. Però de mica en mica la cosa va anar agafant forma. Es va afegir el Loke (Lokevivi), que és el productor amb qui estic treballant actualment i és un no parar. La intenció és fer música sempre. Sempre que podem estem fent temes, passant-nos beats, lletres...
Seny i rauxa és el primer elapé de Yung Rovelló
Els rapers en català hem de dignificar-nos
Et vam descobrir el 2019 amb l’EP Vol. 1 i ara acabes de publicar el teu primer elapé Seny i rauxa, evidenciant una evolució en la teva proposta.
Canvia moltíssim, aquest disc l’hem meditat i mimat moltíssim. És molt més madur, molt sincer, molt treballat. És un disc que sona festa, ràbia, cultura i consciència. Crec que cadascú li troba sentits diferents, crec que s’ha d’escoltar i punt i després valorar.
La música urbana en català està en plena eclosió. De fet, al disc hi col·laboren noms com Spxxn P, TRAMMA, Pol Bordas, The Tyets... Sents que formes part d’una escena?
Crec que sí, que tots junts estem creant coses increïbles i més que en queden per sortir. I el que més m’agrada és que tots tenim estils molt variats. Això és el millor de l’escena actual. Però hem de seguir treballant per canviar els escenaris, que cada cop hi hagi més músiques diferents a les festes majors, no el mateix de sempre. Hem d'aconseguir canviar el paradigma actual.
La música pot canviar el món?
Diuen que la música amansa les feres. Crec que no, que no pot canviar el món, però potser sí que pot canviar el petit món d’algú. A mi m’ha canviat el món, m’ha fet més feliç, m’ha donat objectius a la vida. He passat per un procés de depressió i gràcies a l’esforç que he destinat a fer música i a totes les coses que m’ha donat estic sortint d’aquest maldecap, en definitiva m’està ajudant molt. Crec i soc conscient, que hi ha gent a qui fem feliç, gent que potser s’evadeix amb les nostres cançons i que potser té un dia millor, igual que l’he tingut jo quan escolto certs grups. Per tant, crec que pot canviar alguns mons o almenys ajudar-hi.