"Déu meu, quina calor!", deixa anar Oliver Stone mentre se seca la suor del front amb un mocador. Realment, a l'habitació de l'hotel on ens trobem la temperatura és més que alta. És dilluns 25 d'abril i l'aclamat cineasta nord-americà visita Barcelona per presentar el seu nou llargmetratge dins de la programació del BCN Film Fest. Arribat de la Guerra del Vietnam, Stone va entrar en el món del cinema com a guionista. Seus són els llibrets de títols referencials com L'exprés de Mitjanit o Scarface. Dos èxits incontestables que li van permetre fer el salt a la direcció. Com a realitzador és el responsable de clàssics del setè art com Platoon, Wallstreet, Born on the Fourth of July, The Doors o JFK, film magistral premiat amb dos Oscars, que aborda l'assassinat del president Kennedy. 30 anys després de la seva estrena, Oliver Stone retorna a aquell 22 de novembre de 1963 amb el documental JFK Revisited: Through the Looking Glass.
Torna a l'assassinat de JFK trenta anys després d'estrenar la seva aclamada pel·lícula. Arribarà el dia en què sabrem la veritat de què va passar realment?
Encara no sabem, certament, què va passar. Se suposa que s'ha demostrat que no va existir cap conspiració, això és el que ens diuen i volen fer creure. Però el que intentem evidenciar amb aquest documental és que moltes de les proves es van malmetre. Es van cometre moltíssimes errades en aquest cas. Tantes que és molt probable que la realitat del que va passar no s'ajusti per a res amb el que les versions oficials diuen. Tantes que és del tot raonable pensar que hi va haver un altre assassí.
Un altre franctirador que va actuar juntament amb Lee Harvey Oswald?
Com que s'han malmés tantes proves, has de furgar en les pistes, en les evidències, i pistes n'hi ha moltíssimes. Pots trobar pistes a les bales, al rifle... Pistes en la història de Lee Harvey Oswald i la seva vinculació amb la CIA. La història de Jack Ruby (l'home que va assassinar Lee Harvey Oswald) i la seva vinculació amb la màfia. La història de la CIA i els seus intents per assassinar Fidel Castro i fer caure el seu règim fent ús de tota aquesta xarxa de personatges... Hi ha moltes pistes però no es van investigar cap d'elles.
Per què?
El cas es va tancar aquell mateix diumenge (el 24 de novembre de 1963), el dia que un membre de la màfia (Jack Ruby) va matar d'un tret l'assassí (Lee Harvey Oswald). Pitjor encara, Jack Ruby va morir d'un càncer (el 3 de gener de 1967) poc abans d'haver de testificar. Un càncer fulminant que es va estendre molt ràpidament.
Ha declarat en alguna ocasió que l'extrema dreta nord-americana ha mort més gent que els terroristes jihadistes.
I ho continuo pensant. Milions de persones han mort per culpa d'aquest ideologia, començant per la guerra del Vietnam i podem seguir per totes les morts causades per les dictadures de Xile, Brasil o la guerra contra els països de centre-amèrica com Nicaragua, El Salvador, Guatemala... Els Estats Units han causat molt de dolor a tot el món.
Els Estats Units volen controlar el món. I la veritat és que en aquest sentit han fet una gran feina
Amb quin objectiu?
Els Estats Units volen controlar el món. I la veritat és que en aquest sentit han fet una gran feina. Ho han empastifat tot, però han fet una gran feina perseguint el seu objectiu. Relacionat amb això, Kennedy tenia una idea totalment oposada.
Quina era la política internacional de Kennedy?
Volia situar els Estats Units en un nou paradigma. Volia retornar al camí iniciat per Franklin Delano Roosevelt. Kennedy volia tornar a les arrels democràtiques dels Estats Units. Per això era un president tan estimat.
Per això el van matar?
L'estimava tothom tret de certs elements del sud dels Estats Units. Allà hi havia gent que odiava en Kennedy, com el meu pare (riures). Però la gran majoria l'adorava. Estic segur que hauria estat reelegit. Tenia aquell mateix magnetisme popular que també tenia Roosevelt. De fet, des de la mort de Kennedy no hi ha hagut cap president dels Estats Units que hagi tingut aquest carisma. Des d'aleshores cap president americà ha estat capaç de fer front a l'autoritat de la CIA. Aquest era un dels objectius de Kennedy.
De nou, per això el van matar?
Ell volia estar al capdavant del seu govern. Ell era qui havia estat elegit per la gent del país. A la CIA no l'havia votat ningú. Després estava el problema de la indústria militar iniciat per Eisenhower i que va infectar totes i cadascuna de les branques del govern. Si ajudaves a fer caure un govern forani i a més ajudaves el nou règim amb préstecs, aquest estava en deute amb tu de per vida. Crec que això ara s'anomena Fons Monetari Internacional (riures).
Kennedy volia tornar a les arrels democràtiques del Estats Units. Per això era un president tan estimat
La gent als Estats Units segueix recordant Kennedy?
L'enyorem més que mai. Era un guerrer per la pau. Aquest seria el president que sempre votaria pensant en el demà. Un president que seria bo per al planeta. Un president que seria bo per a les futures generacions. Tenia un discurs que enamorava tothom. Un discurs que clamava per un demà millor per a tothom. Un discurs que defugia aquella 'pax americana' (aquesta és una expressió utilitzada per designar la supremacia dels Estats Units després de la fi de la Segona Guerra Mundial) imposada a través de les armes i les guerres. I això és justament el que hem fet: mantenir una suposada pau a través de la indústria armamentística. Una indústria perversa perquè concedim crèdits a països que gasten aquests diners comprant les armes que nosaltres venem. És una cadena, una cadena de bojos, que Kennedy volia trencar. Kennedy volia acabar amb l'imperialisme. L'imperialisme americà és el veritable enemic.
Trenta anys enrere va rodar un pel·lícula sobre el cas Kennedy i ara torna a aquesta història amb un documental. En quin format se sent més còmode?
Primer de tot, m'agradaria indicar que JFK no era una ficció sinó una dramatització. Una ficció requereix inventar-se una història, i jo no tinc tanta imaginació. Són formats molt diferents. JFK era una pel·lícula en què, perfectament assessorat, donava la meva visió dels fets. Els documentals no són tan excitants, perquè no treballes amb actors, no hi ha platós ni sets de rodatge, hi ha menys guió, però en canvi tens l'oportunitat de treballar amb gent real.
Sembla que la seva pel·lícula no ha agradat als Estats Units.
Oficialment, no. Extraoficialment, sí. El documental ha estat molt ben rebut per la comunitat outernet. Si més no, internet ens ha permés aquesta llibertat d'expressió.
L'any 2016 va produir el documental Ukraine on Fire, un film que vincula la Revolució Taronja de 2004 amb l'extrema dreta i l'antisemitisme.
Crec que el director, Igor Lopatonok, va fer una gran feina. De fet, va dirigir una seqüela, ara fa tres anys titulada Revealing Ukraine. Aquest documental era un altaveu per als ucraïnesos d'ascendència russa, que representen un 40 %, si no més, de la població del país. Passa que amb la caiguda de la Unió Soviètica van ser silenciats i discriminats. Ucraïna havia estat un país neutral fins l'any 2014, moment en què es va produir un cop d'estat.
Incitat per...?
Víktor Ianukóvitx va haver de deixar el poder en una revolució auspiciada pels Estats Units. El meu país ha invertit molts diners a Ucraïna. Els Estats Units treballen a Ucraïna des de fa molts anys. Ja l'any 1949 dins de l'Operation Mockingbird la CIA va introduir a la zona revolucionaris ucraïnesos per desestabilitzar la Unió Soviètica. Molts dels ucraïnesos eren antirussos. Eren seguidors del feixisme. Molts d'ells formaven part de les milícies que van lluitar a favor de Hitler. Molts ucraïnesos van assassinar jueus i gitanos. Hi ha un gran sentiment antirús a Ucraïna. Un sentiment que han revifat els darrers presidents: Petró Poroshenko i Volodímir Zelenski. Una vegada més, els Estats Units han aconseguit el seu objectiu: controlen Ucraïna i per, extensió, controlen el món. De fet, Ucraïna no els interessa el més mínim, el que volen és fer caure l'actual règim polític rus.
El propòsit de Putin sempre ha estat treballar per l'interès del poble rus
A la seva docusèrie The Putin Interviews, el líder rus sembla una persona tranquil·la i amable.
Ell és així, una persona afable. Sempre és pren un temps per pensar abans de parlar. És com un jugador d'escacs. De fet ja ho són els rusos, grans jugadors d'escacs. El seu propòsit sempre ha estat treballar per l'interès del poble rus. És un fill de Rússia. Prové d'una família molt humil. El seu germà va morir en una guerra. En el passat va ser membre de la KGB, però va ser la manera que va trobar de guanyar-se la vida. Ara és el president del país, i em va semblar una persona molt raonable, sempre obert a la negociació. Des de la propaganda, els Estats Units som especialistes a crear monstres. Ja ho vam fer en el passat amb Saddam Hussein. Ara també ho estem fent amb la Xina i amb la propaganda sobre el genocidi del poble uigur. He estat allà i la situació no és com ens l'han volgut fer creure. Han acusat la Xina de genocidi, de la mateixa manera que ara estan acusant Rússia del mateix. Acusar els altres de crims de guerra és una perversió del Codi de Nuremgberg.
Quan va ser l'última vegada que es va trobar amb Vladímir Putin?
Tres anys enrere. Però pel que he vist, trobo que continua sent el mateix home que vaig conèixer. No veig cap canvi en la seva manera de ser. Quan el veig per televisió no em fa la sensació que s'hagi tornat boig.
Què opina de l'auge de l'extrema dreta a Europa. Aquest mateix cap de setmana Marine Le-Pen ha obtingut un suport entre els francesos de més del 40%.
Diuen que Le-Pen és extrema dreta i la veritat jo no sé si ho és o no.
No ho és?
A mi em sembla que moltes de les coses que diu tenen molt de sentit.
Diuen que Le-Pen és extrema dreta i la veritat jo no sé si ho és o no. A mi em sembla que moltes de les coses que diu tenen molt de sentit
Per exemple?
Qüestionar-se l'OTAN. Insisteixo, diuen que és de l'extrema dreta però jo hi ha coses del seus discurs que les veig totalment raonables. I ho dic jo, que com tots sabeu, em considero una persona d'esquerres. Tot i que em sembla que aquestes etiquetes ja no serveixen. Recordo la vella Europa en què tot era molt més divers i sempre prenia distància respecte dels Estats Units. Quina és la relació d'Espanya o França amb els Estats Units? Sou el gos movent la cua? O sou la cua del gos amagada entre les cames?
Què li interessa més, el cinema o la política?
Vinga, va, home! Faig pel·lícules. I si en les meves pel·lícules hi ha política, és perquè és un bon element dramàtic. Faig pel·lícules sobre temes complicats com Vietnam, Wall Street o l'assassinat d'un president. M'agraden les temàtiques complexes. Sou vosaltres els que insistiu a preguntar-me sobre política. Jo només responc les vostres qüestions. Al final, jo he rodat 20 pel·lícules i 10 documentals.