La seva facilitat per generar polèmiques és directament proporcional a la seva genialitat com a cineasta. El director danès Nicholas Winding Refn ha visitat Barcelona (virtualment) per participar d'un col·loqui coincidint amb l'estrena al BCN Film Fest de 'Valhala Raising', una cinta de 2009 que fins ara havia restat inèdita a casa nostra. Signes del temps, ens citem per Zoom amb el creador de 'Drive'

¿On ets?

A Dinamarca. En una de les meves oficines.

Molen moltíssim els cartells de les velles pel·lícules de 'El Santo' que hi ha rere teu.

És impossible no ser fan de 'El Santo'. Col·lecciono negatius de pel·lícules. Entre altres joies, tinc els negatius originals de les dues primeres pel·lícules de 'El Santo'. Dues pel·lícules rodades a Cuba.

Son el tresor més gran de la teva col·lecció?

No! Hi ha coses més valuoses i interessants a la col·lecció.

Com..?

Hi ha coses que tenen un valor personal. Hi ha d'altres que prefereixo no desvelar per ser molt úniques i extraordinàries. Negatius de pel·lícules que per ser peces úniques son, aquestes sí, veritables tresors.

Recordes la primera vegada que vas anar a un cinema a veure una pel·lícula?

Sí! Tenia cinc anys i vaig anar a veure 'Fat City' (1972) de John Houston amb la meva mare. Va ser en un cinema d'Estocolm.

Nicholas Winding Refn captura.jpg


Ens trobem telemàticament amb el director danès de cinema Nicholas Winding Refn


I aquell dia el cinema et va atrapar.

Crec que va ser a l'inrevés, que el cinema es va enamorar de mi. Adoro els cinemes, evidentment. Son un dels racons més meravellosos del món. Però a mi el que realment em va influenciar va ser la televisió. Tenia 8 anys quan vam marxar a viure a Nova York. Ja aleshores, allà hi havia un munt de canals per veure. Allò va tenir un gran impacte en mi.

La teva va ser la primera generació que va néixer i créixer amb la televisió. De fet, les teves películes, d'alguna manera, tenen un tractament molta televisió.

És probable, això és quelcom de què heu de teoritzar els crítics de cinema i els periodistes culturals. En un altre àmbit totalment diferent, m'agrada el 'Hey Ho Let's Go' (popular moto dels padrins del punk Ramones) que portes tatuat al braç.

Sí, com imaginaràs, sóc un gran fan dels Ramones, però quin no és fan dels Ramones!

Vaig veure en directe en solitari a Dee Dee Ramone (el baixista de l'icònic grup de Nova York) poc abans de morís. Millor encara, recordo conèixer Joey Ramone (cantant) a Tunnel (una discoteca de Nova York molt popular als anys 80). Va ser una nit molt boja.

La música, sí, és un element vital a les teves pel·lícules.

Penso en la música de les meves pel·lícules constantment. De fet, escolto música a totes hores. M'agrada tota mena de música. És més, per a mi no hi ha res més inspirador que la música. És escoltant música que em vénen les idees.

És escoltant música que em vénen les idees


De fet, se suposa que ara mateix hauríem d'estar de 'Valhala Rising', pel·lícula de 2009 encara inèdita a Catalunya i que ara ha estrenat el BCN Film Fest. Pel que he llegit, se suposava que Mogwai haurien d'haver compost la banda sonora. No va ser així.

Em flipa la seva música. Ens vam reunir per parlar del tema en un restaurant de menjar hindú de Glasgow molt conegut que es diu Mother India. I el cert és que tot estava boníssim. Ells van ser molt agradables, però no va poder ser. D'una banda havien de sortir de gira i no disposaven de temps. Amb tot, van arribar a escriure una cosa, però no va funcionar. Millor.

Millor?

Ells eren el pla A i vam acabar tornant a Peter Peter, un dels meus col·laboradors habituals encarregat de la banda sonora de les meves pel·lícules anteriors. Peter és un músic sorgit de l'escena punk danesa. Un llegat que va saber destil·lar en la banda sonora de 'Valhala Rising'. Si Suicide (banda de Nova York fonamental del punk d'avantguarda) fos una pel·lícula, seria 'Valhala Rising'.

 

Nicholas Winding Refn 2
Nicholas Winding Refn és un dels cineastes més polèmics i personals del moment. 


Ha passat més d'una dècada des que vas rodar aquesta pel·lícula. Com la recordes?

La vam rodar a Escòcia i va ser molt dura físicament. Només tenia 3 milions de dòlars de pressupost, que per una pel·lícula no és res. Cada dia havíem de caminar fins a l'extenuació fins a arribar a les localitzacions. No només això sinó que havíem de carregar amb l'equip, perquè hi havia paratges a què no arribaven els cotxes de producció. Va ser com liderar una expedició a la Lluna. En la meva ment, 'Valhala Rising' era una pel·lícula de ciència-ficció, i els paratges havien de transmetre aquesta sensació. Devíem d'estar lluny de tota construcció. Només podia ser home i natura. I ho vam aconseguir, estàvem al mig del no-res.

Què la fa diferent de la resta de la teva filmografia.

No crec que sigui molt diferent de la resta. Ben al contrari, crec que a 'Valhala Rising' apareix per primera vegada un personatge masculí que des d'aleshores s'ha anat repetint en totes les meves pel·lícules. L'essència d'One-Eye, el protagonista de la pel·lícula interpretat per Mads Mikkelsen, és la mateixa amb què vaig erigir Driver, el personatge de Ryan Gosling a 'Drive'. A totes les meves pel·lícules posteriors hi ha un One-Eye. Un personatge que encara perviu dins meu. De fet, estic intentant esbrinar què és el pròxim que faré amb ell. Encara no ho sé, tot i que tinc algunes idees.

Els crítics han pronosticat un munt de vegades la meva mort, però segueixo viu


Per què aquesta obsessió amb aquest personatge?

No ho sé. Tampoc he intentat esbrinar el perquè d'aquesta obsessió. Tinc por de desxifrar el misteri i quedar-me buit per dins. Tots tenim certes obsessions. És com combinar el teu pinzell favorit amb el teu color favorit. Arriba un moment en què tot pintor assoleix la combinació perfecta i la repeteix fins a l'extenuació tot i estar forçats a reinventar-se.

Vas tenir un gran èxit de crítica, però va ser un fracàs a taquilla.

Tampoc totes les crítiques van ser bones. N'hi va haver de molt lacerants. Els crítics han pronosticat un munt de vegades la meva mort, però segueixo viu. Des de la meva primera pel·lícula m'han aconsellat que canviï de feina. A vegades el temps juga a favor teu. Pensa en els Ramones, mai van tenir un gran èxit comercial, però no van renunciar mai a la seva identitat i han acabat sent unes icones. El mateix amb Suicide. La cultura pop va de consumir i l'èxit immediat. És millor no renunciar a ser tu mateix i esperar que el temps faci el seu efecte. Hi ha coses que estan pensades perquè triomfin en el futur.

Què és per a tu l'èxit?

Per a mi l'èxit és la polarització. L'èxit és aconseguir que la gent t'estimi o t'odiï.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat