Pedra angular del punk, Bad Religion celebren el seu 40 aniversari. La banda californiana tenia pensat festejar l'efemèride de diverses maneres. Una era una gira internacional que hauria fet escala a Barcelona. Per culpa de la pandèmia, l'han posposat dues vegades. Si el virus i les vacunes ho permeten, arribaran a la capital catalana el 20 de maig del 2022. L'altra manera d'oficiar quatre dècades de punk ha estat la publicació de Haz lo que quieras (Do What You Want). La historia de Bad Religion (Neo Sounds, 2021), llibre que repassa la seva trajectòria, des del primer assaig fins a l'actualitat a partir de declaracions dels membres de la formació i l'ajuda del periodista Jim Ruland. El guitarrista Brian Baker ens explica aquesta biografia que tot just ha arribat a les llibreries.
Exercitant la memòria
"M'encanten les biografies de grups i de músics. Les devoro. M'agrada llegir biografies sobre músics de tots els estils. Algunes només són bones, però n'hi ha d'altres que són molt bones". Brian Baker, entranyable guitarrista de Bad Religion des del 1994 està connectat a Zoom al saló de casa seva a Nova Jersey. Al darrere sembla que s'hi veu una llar de foc amb una lleixa on hi reposa un... bingo. Coses curioses de les cases de les estrelles del punk.
"Va arribar un moment que em vaig adonar que féiem 40 anys de grup. Vaig creure que seria un bon moment per un llibre sobre la nostra trajectòria". Baker no vol anotar-se el gol d'haver estat l'ideòleg de Do What You Want. Diu que no importa el més mínim de qui fou la idea, que pot ser d'ell o de qualsevol dels tres membres originals que romanen al grup: Greg Graffin (cantant), Brett Gurewitz (guitarrista) o Jay Bentley (baixista). "Ens vam trobar, vam parlar i a tots ens va semblar una gran idea. Només necessitàvem algú que ens donés un cop de mà amb la redacció, que recollís i recopilés els nostres records i els hi donés forma".
L'encarregat va ser Jeff Ruland, periodista i escriptor —també un dels seus. Un veterà de l'escena punk, autor, entre molts altres llibres, de My Damage, la biografia de Keith Morris, el cantant de Black Flag, Circle Jerks i del supergrup Off! "Escriure Do What You Want ha estat un bonic exercici de memòria". Quatre dècades de compromís punk, amb els moments àlgids i els descensos a les clavegueres, en 352 pàgines. "Treballant al llibre hem reviscut molts capítols de la nostra trajectòria que havíem oblidat. Moments especials que havien quedat arraconats a la nostra memòria".
Recepta per a l'odi
Tarda d'inicis de maig del 2021, el món està a punt de connectar-se a la tecnologia 5G, però ara mateix la connexió entre la casa de Baker i la redacció d'Elnacional.cat falla més que un Rodalies de Renfe. Baker es va endinsar al món del punk i del hardcore als inicis de la dècada dels 80 del segle XX com a baixista, primer, i com a guitarrista, després, de Minor Threat, una de les famílies més il·lustres del gènere. "A Bad Religion els vaig conèixer, encara que no en persona, l'any 1981", rememora aquest tipus de caràcter afable i humor elegant i corrosiu. "En aquell temps tocava a Minor Threat i estava molt ficat en l'escena punk i hardcore. Em vaig comprar per correu el seu primer EP, l'homònim Bad Religion (Epitaph, 1981). Vaig al·lucinar. Al mateix paquet em va arribar l'EP Six Pack (SST Records, 1981) de Black Flag. No està pas malament. Tant de bo cada dia el servei postal ens deixés paquets amb continguts similars. De fet, encara avui els conservo, aquells dos vinils".
Si li preguntes què li van semblar Bad Religion en posar l'agulla del tocadiscs sobre aquell tros de plàstic negre, Baker et dirà que alguna cosa semblant a "em van semblar un grupàs des del primer moment que els vaig escoltar. Em va fascinar aquesta capacitat que tenien per fer grans cançons carregades d'energia punk amb un toc melòdic encara que gens evident i lletres superintel·ligents, molt per sobre de les de moltes bandes del gènere". Si li pregunteu pel seu disc favorit de Bad Religion, probablement us dirà que Suffer (Epitaph, 1988) és un disc imprescindible en la història del punk, però potser el meu favorit sigui Recipe for Hate (Epitaph, 1993), l'àlbum que van publicar just abans de la meva incorporació. Em sembla la culminació del so, del concepte i de la proposta de Bad Religion".
Bad Religion, 40 anys de canes i punk rock. Foto: Arxiu Epitaph
Una nit al·lucinant
"Vaig entrar a Bad Religion el 1994, després del seu disc Stranger than Fiction", descobreix. "El primer que recordo com a membre del grup és, sense cap dubte, el primer concert tocant amb ells. Va ser impressionant. Jo venia de tocar amb bandes de punk i de hardcore molt minoritàries com Minor Threat o Dag Nasty...". Una llista a què hauríem d'afegir també el grup de hard rock Junkyard. "Sí, i encara que havíem tingut els nostres moments, mai no vam assolir els nivells de popularitat de Bad Religion. Com el del meu primer concert. Va ser en un festival a Alemanya. Increïble. Salto a l'escenari i de sobte davant meu tenia més de 20.000 seguidors botant com a bojos amb les nostres cançons. Al·lucinant. Amb el temps he arribat a actuar davant d'audiències més multitudinàries encara, però res no es pot comparar a l'impacte que em va produir aquell primer concert".
Des d'un punt de vista més personal, Baker destaca que el millor de formar part d'un grup com Bad Religion ha estat viatjar. "Bad Religion m'ha donat la possibilitat de fer diverses vegades la volta al món. He descobert infinitat de ciutats increïbles, diferents cultures i gent fascinant. Visc en un país en el qual molta gent creu que som el centre de l'univers. Viatjar i veure món és el millor antídot contra això".
El Jesús americà
Brett Gurewitz té 58 anys, Greg Graffin, Jay Bentley i ell, Brian Baker, 56. Arribats a aquest punt... encara fa sentit tocar en una banda de punk? "Aquell vers de The Who a My Generation: I hope I die before I get old, ha fet molt mal en l'imaginari del rock", assenyala Baker. Insisteix que no té res dolent seguir en un grup de rock, de punk, de pop, de hip-hop… mentre que el que facis sigui honest. "De la mateixa manera que el punk no és una qüestió d'edat sinó d'actitud. Pots ser extremadament jove i extremadament conservador, per molt que llueixis una cresta al cabell. I pots ser extremadament adult, fins i tot un vell, vestir de corbata, i afrontar la vida amb una decidida actitud punk".
Brian Baker va entrar a Bad Religion en el ;moment de màxima popularitat dell grup, quan van publicar Stranger than Fiction (Atlantic, 1994). Podien haver-se quedat eternament allà, però, encara que van editar algun disc menor, com The Grey Race (Atlantic, 1996) o No Substance (Atlantic, 1998), amb el temps han tornat a modelar referències inqüestionables. The Empire Strikes First (2004), New Maps of Hell (2007) o l'últim, Age of Unreason (2019), estan entre els seus millors treballs.
"És veritat que, arribats a Stranger Than Fiction, el més fàcil hauria estat quedar-nos allà i tocar any rere any, concert rere concert 21st Century (Digital Boy), però Bad Religion no és un grup que opti per les solucions més fàcils ni més senzilles. De la mateixa manera, com a músic, és un luxe disposar d'un repertori tan ampli en què hi ha tants temes, i tants que per a molta gent són gairebé himnes". La seva cançó favorita de Bad Religion és American Jesus. "No només és una de les millors cançons de Bad Religion, amb una lletra simplement genial, sinó que com a guitarrista solista del grup, soc l'encarregat d'iniciar la cançó amb aquest riff tan demolidor. És un gust posar-te el vestit de 'guitar hero' i començar a tocar aquest tema davant milers de persones".
La trucada de l'Slash
El 1994, abans d'oferir-li entrar a Bad Religion, Baker va tenir l'oportunitat de tocar amb R.E.M. "M'encanten R.E.M. i de fet vaig arribar a acceptar la seva proposta". Bad Religion van aparèixer just una setmana després amb la seva contra oferta. "Bad Religion, òbviament, m'agrada molt més, i aquest ja és un motiu de pes. Però a més, Bad Religion m'oferien incorporar-me al grup com a membre oficial i a R.E.M., simplement era una músic de suport en directe. Has vist últimament Green Day en directe? Són com deu o dotze a l'escenari i entre tots ells hi ha un guitarrista perdut en un racó al qual ningú no reconeix. A R.E.M. jo hauria estat aquest guitarrista (rialles)".
També hi ha una llegenda que diu que va rebre una trucada de l'Slash, l'inconfusible i icònic guitarrista de Guns N'Roses perquè s'unís a ells. "Això és mentida". A mitges. "Alguna cosa hi ha. Va ser en l'època en què no hi havia cap membre original més enllà d'Axl Rose. El baixista era Tommy Stinson de The Replacements, que és amic meu. Em va fer un toc per dir-me que Axl Rose feia audicions a guitarristes, que em presentés. Vaig passar. No hi vaig ser. No soc prou bo per ser el guitarrista de Guns N'Roses. Soc un bon guitarrista però no prou bo per tocar a Guns N'Roses".
Si la pandèmia no ho torna a impedir, Bad Religion seran a Barcelona el 20 de maig del 2022. Arxiu Epitaph
Distància social punk
Ara mateix, Brian Baker treballa en dos discs nous, cap amb Bad Religion. "Ells viuen a Califòrnia i jo a Nova Jersey. Amb el tema de la pandèmia fa mesos que no ens veiem. Sí que publicaré discs ben aviat amb les meves altres bandes. Tinc un grup anomenat Fake Names amb el cantant de Refused, Dennis Lyxzén, el guitarrista d'Embrace, Michael Hampton, i el baixista de Girls Against Boys, Johnny Temple. No trigarem a publicar nous temes. També estic gravant amb Beach Rats, la banda que tinc amb gent de Boucing Souls i Lifetime. Vivim tots a la zona de Nova Jersey i amb ells és més fàcil quedar per assajar i compondre".