Fer una tira d’humor diària i mantenir l’interès, la pulsió i la novetat durant dotze anys no és un repte gens fàcil, però aquesta va ser una de les grans fites assolides pel dibuixant i il·lustrador Daniel Boada Perea (Barcelona, 1958), que entre el 1998 i el 2010 tenia un espai reservat a les planes del diari Avui amb les seves Granotes i cuques, una mostra de com l’enginy d’un humorista no descansa mai. Boada ens va deixar el dimarts 30 de setembre, a l’edat de 67 anys, a causa d’un càncer de pulmó detectat, ai las!, poc després d’haver-se jubilat.
En Dani Boada, treballador històric del diari Avui des dels seus principis, primer com a muntador de pàgines a tallers i després com a redactor de tancament, va aconseguir al llarg dels anys posar sobre la taula la seva vena artística, sovint com a il·lustrador d’articles d’opinió, però principalment com a ninotaire, amb les seves Granotes i cuques, una tira diària que, en el suplement AVUI Diumenge es convertia en una pàgina de periodicitat setmanal. Un vessant artístic que no va abandonar quan, un cop fora del diari, va regentar amb l’Anna, la seva dona, el Pickwick, un petit i acollidor bar de Sants mig bohemi on sovintejaven les exposicions pictòriques d’artistes locals marcades pel seu bon criteri.
'Granotes i cuques', un mirall de nosaltres mateixos
Boada, que també havia col·laborat en revistes com Aquanet, El Triangle i Tretzevents, va fer-se amb un espai diari a l’Avui amb Granotes i cuques, una aposta de l’aleshores director, Vicent Sanchis. Es tractava bàsicament de les vivències i facècies d’un grup de granotes, mig filòsofes, mig neurastèniques, que vivien en un bassal, amb les cuques com a contrapunt. El secret d’aquelles aventures sense fi era que ben sovint estaven inspirades en situacions viscudes pels treballadors del diari Avui, en especial els d'horari nocturn, que hi podien trobar un estrat més de lectura en forma de bromes internes, sense que això afectés l’acceptació per part del gran públic. Un compendi d’aquesta tira es va editar en format autoeditat a Bubok Publishing.
Des d’un viatge als castells càtars fins a un timbre que sonava massa fort, no hi havia anècdota viscuda a la redacció de l’Avui al carrer Consell de Cent que passés per alt a Boada i que no acabés tenint el seu reflex per mitjà de les seves granotes, sense oblidar que al dibuixant també li agradava retratar la realitat per escrit, com a la columna d’opinió Atmosfera protegida, publicada en el període 2010-2011 en duet amb qui signa aquestes línies. Boada deixa dona i dos fills, i un bon munt de companys i amics que hem quedat en xoc davant la seva absència. Ens trobarem al bassal!