Els lectors d’El Periódico són els únics que aquest dijous no s’han assabentat que el Govern oferirà 7.000 places de treballadors públics. Bé, no se n’han pogut assabentar llegint el seu diari perquè tots els altres mèdia del país ho han explicat. De fet, molts titulen així la portada i/o la informació principal sobre el debat de política general celebrat aquest dimecres i dijous al Parlament. Era la proposta estel·lar que el president Puigdemont va fer saltar al debat (i bé que se’n van encarregar els spin doctors del Govern de fer-ho notar per terra, mar i aire minuts abans que el president la fes pública des del faristol).

Per paga, tant els canals de tv com les emissores de ràdio de la CCMA en van parlar a bastament tot el dia. Es difícil que l'omissió d'aquest fet tan notable sigui una badada.

És El Periódico un diari insensible a la situació crítica de l’ocupació? Ben al contrari. Aquest mateix dijous obre la secció d’Economia amb una informació molt interessant sobre aquesta matèria, a propòsit de l'equiparació salarial de treballadors temporals i fixos. Fet i fet, abans de l’estiu també van informar tant de les 300 places de professor que Ensenyament volia convocar com de les 400 noves places de Mossos d'Esquadra anunciades per Interior.

Una recerca ràpida de la paraula “empleo” a la seva web en castellà entre l’1 de gener i el 6 d’octubre de 2016 ofereix 217 resultats. En català, cercant per “treball” entre les mateixes dates, presenta 165 resultats, entre altres, ara sí, la informació sobre els citats 7.000 llocs de treball, publicada a les 18:16 d’aquest dijous, que arrenca així: “L'anunci estrella del president Carles Puigdemont en el debat de política general són les 7.000 places de funcionaris...”. L’anunci estrella.

Esclar que aquesta mesura, anunciada pel president Puigdemont, té un punt electoralista. I dos punts potser també. Totes les promeses d’aquesta mena el(s) tenen. És just optar entre destacar-ho molt (L’Ara i l’Avui ho donen a tota portada) o menys (La Vanguardia en fa un subtítol). Però es fa estrany que no se’n canti ni gall ni gallina, ni una sola línia, en tres pàgines dedicades al debat pel diari del grup Zeta, no diguem de la portada. Per ser justos, en primera tampoc no ho du Diari de Tarragona. La resta de diaris, de paper o digitals, poc o molt, tots. Cosa que demostra, si més no, que el sistema informatiu català gaudeix d'una saludable llibertat.