L’actor català Eduard Fernández ha aprofitat el lliurament del Premi Nacional de Cinematografia, aquest dissabte, per denunciar amb contundència els bombardejos i la violència de l’exèrcit d’Israel a la Franja de Gaza. Amb una kufia palestina al coll i visiblement commogut, Fernández ha declarat des de l’escenari que li costa “trobar paraules” per descriure les “atrocitats” i “salvatjades” comeses contra el poble palestí. “Com va dir el poeta, són crits al cel i actes a la terra”, ha afirmat l’actor, que ha defensat que la cultura ha de ser un “reflex” del moment històric que travessa el món. Fernández ha lamentat que davant del que considera un “genocidi”, qui no se senti interpel·lat té “un problema profund d’humanitat”. En un discurs carregat de simbolisme i crítica política, ha advertit que “Gaza és un mirall on sortim tots. Qui s’hi posi d’esquena, hi surt d’esquena”.

Parafrasejant William Shakespeare, Fernández ha reivindicat la funció de l’art com a mirall de la realitat, recordant que l’objectiu de l’actuació ha estat sempre “servir de mirall a la naturalesa, mostrar la virtut en la seva forma i a cada edat i època”. Amb aquestes paraules, l’actor català ha volgut justificar el to polític del seu discurs, tot insistint que no podia rebre un premi públic sense denunciar abans la situació a Gaza. “Per respecte al meu ofici, vull reivindicar la barbaritat del que està passant a Gaza”, ha dit, visiblement afectat. Fernández ha criticat obertament els debats sobre terminologia al voltant del conflicte: “És una salvatjada discutir-se per una paraula. Sé que legalment és important, però deixar morir els nens de fam de la manera més bèstia i cruel és exactament igual hi posis la paraula que hi posis”, ha sentenciat.

En un dels moments més emotius del seu discurs, Fernández s’ha posat el mocador palestí i ha llegit en veu alta el nom de cinc nens de menys de dos anys morts a Gaza. L’actor ha descrit el conflicte com el “fracàs” d’una època incapaç de preservar la vida i la dignitat, i ha defensat la necessitat de no guardar silenci. “No podem deixar de dir-ho per veure si podem conservar la nostra dignitat com a persones”, ha afirmat amb fermesa. Fernández ha entrat a l’acte acompanyat del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que ha volgut agrair-li —en català— el seu compromís amb les “causes justes” i ha subratllat la “unanimitat” que genera la seva trajectòria dins del món del cinema. “Si entre nosaltres hi hagués més Eduards Fernández, aquest món seria una mica millor”, ha conclòs el ministre.

L’escenari com a refugi vital

Fernández, que ha confessat haver sentit una “gran emoció” quan li van comunicar que havia estat guardonat amb el Premi Nacional de Cinematografia, ha aprofitat el discurs per mirar enrere i recordar els seus inicis en el món de la interpretació. L’actor ha explicat que va començar la seva carrera com a actor quan encara era menor d’edat, treballant al teatre japonès, i ha compartit una reflexió íntima sobre el paper que l’escenari ha tingut en la seva vida: “Actuo perquè no sabia quin era el meu lloc a la vida i a l’escenari hi vaig trobar un lloc segur”. L’acte també ha comptat amb la participació de la cineasta Mar Coll i del director Jon Garaño, que han glossat la trajectòria de Fernández i han compartit anècdotes personals amb l’actor durant diversos rodatges.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!