Ara que s'acaba l'any, tots solem tenim una falera indiscutible amb fer llistes sobre tot; un recull del que hem experimentat durant l'any per destacar-ne els millors moments i, segurament, també per relativitzar-ne els dolents. Es fan les llistes dels llibres que hem llegit, dels propòsits que hem complert o, fins i tot, de totes les coses que encara ens queden pendents per fer. I en ple auge de les sèries, és impossible no pensar en totes aquelles que ens han acompanyat, ens han sorprès o no hem tingut temps de veure. Una llista com aquesta per resumir les millors sèries que ens han portat les plataformes aquest 2021.
Aquesta sèrie sobre les males praxis de les farmacèutiques amb l’abús d’opiacis en alguns medicaments s’ha convertit en l’experiència dramàtica més colpidora de l’any. Un laberíntic recorregut per la conversió del dolor en un negoci i les seves devastadores conseqüències en les persones. A banda que Michael Keaton hi ofereix una de les millors composicions de la seva carrera.
L’extraordinària Kate Winslet interpreta una policia que fa equilibris entre una agitada vida personal i la investigació d’un cas d’assassinat. Una mirada plena de sensibilitat a una Amèrica sovint invisible a la ficció i també un thriller molt solvent que aconsegueix mantenir-te atent a tots els seus detalls. El seu pla final és un dels millors que s’han vist en una sèrie en els darrers anys.
Hi ha hagut la temptació d’adotzenar-la i relativitzar els seus mèrits, però la tercera temporada d’aquesta sèrie ha aconseguit que la seva progressió dramàtica sigui una de les més brillants de l’any. La lluita entre els germans Roy per quedar-se el llegat del seu pare ha donat peu a un clímax absolutament meravellós tant pel tractament dels personatges com per la seva acurada posada en escena.
Mike Flanagan firma en aquesta minisèrie la seva millor obra: una paràbola sobre l’origen dels mals (la religió i les seves males interpretacions, la por a la mort, la fe com a instrument de control) que construeix uns personatges memorables i dosifica la tensió amb mestria. La història comença amb l’arribada d’un nou capellà a una comunitat aïllada en què se succeeixen uns estranys miracles.
La vida a la presó, des del punt de vista d’un reclús consumit per la culpa i un funcionari que prova de sobreviure a les rigideses del sistema. Un melodrama colpidor per la seva capacitat d’aprofundir en personatges molt complexos i de crear una atmosfera irrespirable durant els seus tres episodis. Sean Bean i Stephen Graham hi estan esplèndids.
Segurament la seva revelació de l’any. Les aventures d’uns fans del True Crime que acaben investigant un crim al seu propi edifici són un monument a la comèdia de tall clàssic (impossible no riure amb la boca ben oberta a l’episodi final) i també un homenatge al thriller de tots els temps. Steve Martin, Martin Short i Selena Gómez han estat un dels millors antídots als desgavells pandèmics.
Una guionista degradada per la indústria després d’un tuit políticament incorrecte (hiperrealisme, vaja) comença a treballar per a una llegendària humorista de Las Vegas. A partir d’aquí, aquesta magnífica sèrie es torna una divertida i punyent aproximació a les escletxes generacionals, els límits de l’humor i el càstig sistèmic a l’envelliment de les actrius. Grans Jean Smart i Hannah Einbinder.
La irrupció de la SIDA a la Londres dels anys 80, vista a través de les mirades d’un grup d’amics amb actituds molt diferents respecte a la seva sexualitat i els prejudicis que els envolten. Obra del creador de Years and Years, és una crònica tan dura com necessària que treu molta veritat dels seus personatges i t’acaba deixant en un mar de llàgrimes.
La primera sèrie inclosa a l’univers expandit de Marvel se centra en dos personatges que necessitaven més minuts i són els protagonistes d’una aventura que es mou entre diferents registres. Així, funciona molt bé com a experiment narratiu (la televisió clàssica com a malson) i com a part d’un engranatge més ampli. Hawkeye també podria figurar en aquesta llista.
Les jugadores d’un equip de futbol d’institut que sobreviuen a un accident aeri són les protagonistes d’aquesta sorprenent i addictiva sèrie que bascula entre gèneres amb molta habilitat. T’atrapa de bon principi (quina arrencada!) i sap mantenir la tensió amb el seu retrat de la mirada femenina, els enigmes de cada personatge i la mala bava dels esclats de violència.