Festa, postureig, frivolitat, luxe, excessos, sí, drogues també, sí... aquesta és la imatge que molts tenen de la Pitiüsa gran. Però aquesta illa és molt més que això, i no és gaire difícil descobrir-ho. Si aquest estiu decideixes recalar a l’illa —aquest estiu o quan sigui, això no caduca—, aquí tens deu activitats per gaudir de l’Eivissa autèntica i per defugir del cartó pedra turístic.
Passejar per Dalt Vila
Molts visitants de l’illa se’n van sense ni haver posat un peu en aquest recinte emmurallat: imperdonable. Dalt Vila és el nucli històric de la ciutat d’Eivissa: casetes blanques, carrers de pedra, miradors on els dos blaus es fonen, parets blanques amb buguenvíl·lies... Un escenari ideal per inundar el teu Instagram, però on també hi ha molta història. Tot està ben envoltat per les muralles renaixentistes, que són les més ben conservades del Mediterrani —eh, poca cosa— i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Et recomanem començar per l’entrada més espectacular: el portal de ses Taules, que desemboca al pati d’armes, i a partir d’aquí, ets lliure de visitar els diferents baluards, que t’oferiran vistes a la ciutat i al port, i recórrer els carrerons per anar pujant fins a la catedral. Si tens prou temps, pots entrar als diversos museus i exposicions que hi ha, alguns gratuïts com el museu Puget, o gaudir d’una visita guiada.
Entrada a Dalt Vila pel portal de ses Taules / Michela Simoncini (Flickr)
Menjar un bon bullit de peix
El plat estrella pitiús a l’estiu (i sempre) és el bullit de peix, que sol anar acompanyat d’un arròs a banda de segon. Vaja, el plat no té gaire secret, és peix bullit, la gràcia ha de ser que es prepari amb peixos de l’illa, de roca i ben saborosos, que van presentats amb patates i allioli.
De restaurants que el cuinin bé n’hi ha molts. Realment, gairebé a cada cala hi ha un restaurant de platja on preparen arrossos i peixos. Can Pujol, Sa Sansa, Es Boldadó, S’Espartar, Cala Salada, Port de Balansat, Sa Caleta, Ses Roques... podríem estar tot el dia així. La millor opció és decidir restaurant depenent d’on ens trobem, més que res, per no haver de fer la volta a Eivissa en un migdia. Un truquet bàsic: millor fugir dels restaurants amb pretensions de luxe i d’exclusivitat, si creus que un tronista de Tele5 hi podria estar a gust, corre.
Seguir menjant
No tot és peix en aquesta illa. Un altre plat imprescindible és el sofrit pagès, és un plat hivernal que se sol menjar els dies de festa. S’ha de dir que és un menjar un poc (molt) contundent per a l’estiu, però un dia és un dia i entenem que no pots venir a cada estació. Bé, i què és aquesta meravella? Carn de pollastre i xai (aquí se’n diu bestiar) bullida i després sofregida (oh!) amb força oli amb alls, sobrassada i botifarró, tot barrejat amb patates. No cal dir res més...
Altres menjars que s’han de tastar són les frites de polp o de calamar, l’arròs de matances, les coques, l’amanida pagesa, un bon pa pagès (és famós el pa de matafaluga del restaurant Es Pins), sobrassada, botifarró, formatge. I dolços com el flaó, les orelletes, les magdalenes eivissenques, els bunyols, la greixonera...
Més restaurants? Cas Pagès, Es Ventall, Sa Soca, Fonda Can Costa, Es Pins, Es Rebost de Can Prats, Ca na Pepeta... Fleques i pastisseries? Can Bufí, Can Vadell, Forn Gatzara, Can Blai, Forn des Tabaquet...
Llevar-se ben d’hora i trobar el paradís
Cala Comte, cala Bassa, cala d’Hort, cala Salada, ses Salines, Benirràs, cala Xarraca, s’illot des Renclí... Aquestes, i moltes més, són platges precioses que no necessiten presentacions. Només donaré dos consells, que, si he de ser sincera, ningú mai en fa cas.
El primer és matinar. Matinar!? Si et lleves ben d’hora ben d’hora, trobaràs el paradís (i val molt la pena); si no, trobaràs gent i una mica de platja, perquè, òbviament, voldràs anar a les platges de postal, i això tu i tothom... Encara que amb el coronavirus l’afluència de turistes ha baixat, no deixen de ser cales petites en una illa petita.
Molt bé —diràs—, no m’aixecaré d’hora, però, a quines platges he d’anar? Segon consell: doncs depèn del vent. El vent? Sí, el vent. Una platja pot passar de ser idíl·lica a ser aigua bruta depenent de la direcció i la força del vent. Aquí tens una aplicació mòbil que t’ajudarà a escollir la millor platja segons les condicions meteorològiques.
Platges de Comte quan no són les dotze d'un 15 d'agost / Consuelo Ternero (Flickr)
Navegar sense tenir un iot
Hi ha una segona opció per no haver-se de llevar tan d’hora i poder gaudir de la costa eivissenca com déu mana, però aquesta no és gratis: llogar o fer una excursió de caiac o de paddle surf. Tampoc descobreixo la sopa d’all a ningú, en qualsevol costa turística hi ha empreses que s’hi dediquen, però la gràcia és agafar una excursió amb un guia que et porti a llocs interessants, que d’una altra manera seria impossible arribar-hi. Fins i tot n’hi ha algunes que s’organitzen en diversos dies i fan la volta a Eivissa.
Sentir-te ‘influencer’ en un mercat hippy
És veritat que, generalment, els mercats hippys són territori guiri, però s’ha de dir que passar una tarda a Ses Dàlies, a Sant Carles, tampoc és una mala idea. De gangues no en trobaràs, però sí que hi ha productes realment fets a mà i que no es venen enlloc més. El mercat de dia es fa els dissabtes, però els dilluns, dimarts i diumenges fan el mercat de nit, quan hi sol haver música en directe.
Hi ha molts més mercats interessants a Eivissa: hippys, d’artesans, de producte ecològic i local, de segona mà...
Ses Dàlies, moda discreta / Palencas (Flickr)
Comprar coses que no posin ‘Ibiza’
Abans de comprar als teus pares una samarreta estampada amb una sargantana eivissenca que l’any que ve trobaràs a Cancún (si déu vol), pots optar per portar un record diferent (o un autoregal) que realment sigui eivissenc i que algú vulgui posar-se per anar pel carrer. Per exemple, hi ha moltes botigues petites que venen moda Adlib. O un senalló fet a mà o unes espardenyes. Ceràmica. Postals d’un dissenyador local. Llibres de fotografies antigues. Més menjar... O la meva opció preferida: joieria eivissenca. Alguns joiers de l’illa han adaptat la tradicional emprendada eivissenca als temps moderns i fan dissenys en plata i més fàcils de portar (i més barats, tot s’ha de dir), la més famosa és la joieria Pomar, però generalment a totes les joieries n’hi ha, per a tots els gustos i butxaques.
Sopar uns entrepans a Santa Gertrudis
Santa Gertrudis és un petit poble al centre de l’illa on tot l’any s’hi deixa caure la gent, és fàcil d’arribar-hi, d’aparcar i és pintoresc i agradable. A la plaça de davant de l’església hi ha uns quants bars típics, dels de tota la vida, amb taules i cadires de fusta. I és molt habitual que els eivissencs hi quedin amb els amics o la família per fer un sopar informal. Uns dels més famosos és Can Costa, on només serveixen entrepans de formatge manxec i d’embotits de bodega, res més, bé, begudes, és clar. També és típic anar a fer uns montaditos al Restaurant Santa Gertrudis. I els esmorzars del bar Es Cantó de pa llonguet torrat, fantàstics.
Matí, migdia, nit... sempre convé visitar Santa Gertrudis / Stavros1
Fer unes herbes a ca n’Anneta
Un imprescindible. No pots marxar de l’illa sense visitar aquest bar restaurant oficina de correus —antigament, a l’únic negoci dels pobles s’hi feia de tot—. El trobaràs al poble de Sant Carles. Ca n'Anneta (o Bar Anita) no té grans vistes al mar, però té altres virtuts i, a més, podràs veure des de dins una construcció tradicional, és un dels negocis més antics de l’illa i deu ser per algun motiu. Molta gent hi ve només a fer una copeta del licor d’herbes eivissenques, que ells mateixos preparen, i també pots comprar-ne una ampolla.
Per acabar... admirar una posta de sol
Una de les gràcies d’una illa és poder veure com el sol es fon amb la mar. Si ho penses, sembla una cosa absurda, però realment val la pena esforçar-t’hi per veure-ho bé. A la costa oest (lògic) hi ha molts punts bonics amb bona perspectiva. Es pot fer una excursió a la torre des Savinar i alhora també veurem es Vedrà i estirarem una mica les cames. També a sa penya Esbarrada o a platges com cala Comte o cala Salada hi ha vistes boniques. O al passeig de ses Variades de Sant Antoni. O fent una copa al Khumaras o al Golden Buddha (sí, d’acord, amb aquest nom hi ha un cert postureig, però hi pots passar una estona agradable).
També és molt famosa, i totes les guies en parlen, la festa dels tambors que se celebra espontàniament els diumenges a la cala de Benirràs. Ho recomano? Si he de ser sincera: no. Sí que és polidet veure com s’amaga el sol darrere des Carall Bernat (oficialment, es Cap Bernat), però, vaja... Diguem que l’autenticitat ja no és el que era... Millor anar-hi un dia sense tamborets i sense aglomeracions.
Es Vedrà, la torre des Savinar i posta de sol: tres en un / Jamie Turek